CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 26 de febrer de 2009

Jo sóc més important mama.....

Encara que la frase sigui més grossa que ella, és el que m'ha dit avui l'aina, ni més ni menys!!!

A l'aina sempre li expresso i li faig notar quins són els meus sentiments. Vull que tingui claríssim que l'estimo desmesuradament i per damunt de tot, i molt sovint sempre li dic que ella és la única cosa important de veritat a la meva vida.
Està molt clar que ho entén a la perfecció i avui m'ho demostrat abastament.

Quan l'aina ha acabat de dinar, m'ha demanat per menjar una piruleta, i jo li he donat.
No és que li agradin massa les "xuxes", però de tant en tant en demana.
Amb la cara ben empastifada de piruleta , anava deixant els seus llavis vermells en un foli blanc. Total, que estava la mar d'entretinguda.....

aprofitant aquest moment, he consultat l'ordinador doncs hi tenia un missatge important d'una meva amiga que està passant per un mal moment i necesiita ajuda.....
He començat a llegir tranquilament el missatge mentre l'aina seguía estampant llavis vermells en el foli.
de cop i volta em diu:
"mama?"
jo la contesto, la miro, i segueixo llegint el missatge esperant que ella em digués el que volia.

Al veure que jo continuava llegint em diu amb veu molt ferma i segura:
" mama deixa de llegir que això no és important, i l'aina si que és important!".
Està claríssim que quan li dic que ella és el més important del món, ho enten perfectament i sap què vol dir ser el més important i el centre de la meva vida.

Aquests moments són els que donen sentit a la vida i em sento molt afortunada de poder compartir amb ella tants i tants moments i tantes reflexions.
Si algú em pregunta quin ha estat el veritable repte a la meva vida, ha estat sense cap mena de dubte ser mare, i compartir el dia a dia amb la personeta més meravellosa del món.
canviar la feina, els horaris i els reptes professionals per les hores amb l'aina, ha estat simplement genial.

No sé com em sentiria si hagués seguit a la feina, suposo que ni millor ni pitjor, simplement diferent, però si que ara sóc conscient de tot el que m'hagués perdut, i rès compensa això.

Ja tremolo només de pensar amb quan començi P3; a totes dues ens costarà acostumar-nos a estar tantes hores separades.....

diumenge, 22 de febrer de 2009

fotografia de la setmana



després d'una setmana complicada amb la salut, finalment i amb una bona dosi de medicaments, hem pogut gaudir d'un bon cap de setmana de carnaval.
La veritat és que la il.lusió de l'aina i les seves ganes d'anar d'un lloc a l'altre fan que et posis les piles en pocs segons.

tot i que ahir ho vàrem passar molt bé l'aina i jo ( en lluís encara estava al llit....), haig de dir que avui ha estat el dia estrella.
segurament costa entendre a través d'una pantalla d'ordinador els sentiments dipositats en una festa, però per nosaltres, el ball de gitanes, és quelcom molt nostre i per tant fa que esdevingui una festa molt especial i molt emotiva.

Ja us he comentat que jo hi participo des que es va obrir als nens,...... era l'any 1986, i des d'aleshores mai he faltat a la cita.
Des d'aquell 1986 han passat 24 anys...... 24 anys d'història, amb mil i una anècdotes.....
finalment, el 2007 el podia cel.lebrar amb l'aina....., però ha estat aquest 2009, quan l'aina ha gaudit directament de la festa!!
ha anat vestida com mana la tradició, i ha estat al nostre costat en tot moment, fins i tot ha fet la rúa saltant i ballant com un més de la comparsa.

què significa per mi???????..... inexplicable!!!!
tan petitona i disfrutant tant del que ens agrada a nosaltres és fantàstic.
ho hem passat de meravella, i mal m'està dir-ho ( perquè sóc la seva mare ), però estava maquíssima.

... per tant la foto és aquesta, potser no és la més representativa, però si que és la més significativa per mi..... l'aina em fa un petó i em diu, mama jo també vull ballar, m'ho he passat molt bé.....
que això t'ho digui la teva filla de tres anyets, és meravellós!!!!

us deixo el vídeo d'aquests dies....., i ja ho sabeu......
el diumenge de carnestoltes, si ho voleu, teniu una cita amb el ball de gitanes!!

tal i com es crida durant la ballada FERRO!!!!!, i visca les gitanes!!

dissabte, 21 de febrer de 2009

amb la meva princesa, fa 1 any!!!!!!



*280 entrades
*1107 comentaris que m'heu deixat
*34580 visites
*13 premis
* .... incalculable estimació i amistat que he trobat.....

avui, 21 de febrer de 2009, fa un any que es va obrir aquest bloc per primera vegada, i aquestes dades que us he deixat són només una petita mostra de tot el que m'ha aportat el blog.

així que us dóno les gràcies a tots per entrar, per llegir-me i per dedicar uns instants del vostre temps compartint amb mi un trosset de vida.
gràcies al bloc, he tingut la sort de conèixer a persones meravelloses, persones molt diferents i de llocs molt diferents, persones que fins i tot m'han confessat que han après el català...jejejejeje, i bàsicament tot això ha estat possible gràcies als sentiments.

crec que per això m'hi he sentit i em sento tant a gust, perquè tinc la sort de dir que tot el que he trobat han estat bons sentiments.
Quan en una persona, els sentiments són els que parlen, tots ens entenem......tant és si pensem igual o no o si ens agraden les mateixes coses, perquè els sentiments són aquells fils que ens uneixen positivament a tots.
no sé quan durarà aquest bloc, però espero que continueu entrant i puguem seguir compartint tantes i tantes sensacions que ens queden per viure......

un breu apunt......

us haig de confessar que quan vaig obrir el bloc mai vaig pensar que l'acabaria privatitzant......em costa molt de creure que hi hagi algú que pugui fer mal a algú que només comparteix trossets de vida amb altres.......és només una altra manera de comunicació......, però està més que vist, que la ment humana s'escapa de tot i és capaç de ferir i abusar dels sentiments....
arrel d'això he rebut molts mails, mails de gent amb qui mai havia parlat abans.....també continúo rebent mails de gent que m'animeu a que el torni a obrir, i tot i que rès em faria més feliç de moment crec que és millor així.

entre ells, he rebut un mail que a part d'arribar-me al cor en molts aspectes, m'ha fet una reflexió....
vaig tancar el bloc massa ràpid i això ha fet que molta gent que hi entrava habitualment s'ha trobat amb el bloc tancat i sense poder demanar accés, així que després de pensar-ho decideixo obrir-lo uns dies més per poder donar cabuda a tots aquells que pel motiu que sigui us heu trobat amb el bloc tancat.
en uns dies el tornaré a tancar.
aprofitaré per sol.lucionar també el tema de les traduccions, ja que amb el bloc privatitzat no és possible traduir la pàgina en n altre idioma.

GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME DURANT AQUEST ANY!!!!!

dijous, 19 de febrer de 2009

la cuinera de casa!!!!

avui no ens podiem perdre la rúa que ha fet l'aina a la llar d'infants, així que ben abrigats i amb una bona dosi de clamoxyl, tots cap a la rúa.
que macos que estaven tots disfressats de cuiners......per menjar-se'ls, mai més ben dit!!!!!!
l'aina ha estat en la seva salsa tota la rúa, ballant i saldudant al ritme dels tambors.

aquest ha estat l'últim carnestoltes a la llar d'infants, ja que P3 és a la volta de la cantonada.....
créixen molt ràpid.





dimecres, 18 de febrer de 2009

preparatius de carnestoltes....

tot i que la setmana del carnestoltes no l'hem començat d'allò que se'n diu bé, començem amb els preparatius.......
l'aina ha passat tot el cap de setmana amb febre.....quines febrades que agafa!!!!!
i què passa quan l'aina té febre?, doncs que jo hi vaig al darrere.....
per tots aquells que encara no teniu fills us diré que jo mai havia estat malalta....algun encostipat i poca cosa més.......
quan érem a pequín, em vaig posar a 40 de febre, jo????? la que mai havia tingut febre!!!!!! doncs des d'aleshores, sé perfectament què vol dir tenir febre, angines, virus intestinals...............i un llarg etc.....
i aquí estic, amb el coll ple de plaques, amb antibiòtic i calmants....

espero qe el diumenge estiguem en forma, perquè no puc deixar de faltar a la cita:
EL BALL DE GITANES!!!!
el ball de gitanes és una festa popular molt típica nostra........es balla a molts pobles, però la del nostre poble és especial.....
és especial perquè té partitura pròpia, i per tant balls totalment diferents a altres balls de gitanes......

després de no poder ballar el ball de gitanes per motius de repressió, finalment a l'any 1981, es va tornar a recuper la festa, festa que era tan tradicional a la nostra vila!!

la tradició del ball de gitanes a casa vé de lluny.....la meva mare ja n'havia ballat de jove, i a l'any 81 ho va reenpendre de nou.
jo vaig començar anys més tard, concretament a la ballada del 1986 que és quan es va obrir la festa als nens.......

des d'aquell 1986 no he faltat cap any a la ballada a la plaça, i ja es cou el que ens preparen pel proper any, que jo, juntament amb dos companys que vàrem començar al grup dels petits farem 25 ballades a la plaça!!!!!!
les nocves de plata amb el ball de gitanes!!!!!!

és una festa molt maca.........és la crida a la primavera, a la fertilitat, i es deixa enrere l'hivern.....
la comparsa del ball de gitanes està feta per balladors i balladores, diablots, cavalls i el vell i la vella.
es fa una cercavila que dura una hora pels alguns carrers del poble fins que s'arriba a la plaça de la vila per fer la ballada.
espero que faci bo, perquè aquest any l'aina ha decidit que vol anar vestida com el papa i la mama i gaudir de la festa!!!!
ho tenim tot a punt.........tant de bo el temps i el nostre estat de salut ens permeti gaudir de la festa!!!!
http://www.sant-celoni.cat/cultura/Gitanes.htm

aquesta és una foto de tots 3 l'any passat



i si algú no sap què fer......ja ho sabeu, el diumenge........CAP AL BALL DE GITANES!!!!!!!

us deixo un vídeo......l'he trobat al youtube, no és de massa qualitat, però està bé per ferse'n una idea

dilluns, 16 de febrer de 2009

també és a xina mama?

aiissss.....
l'aina es va fent gran i entén més del que ens pensem........

ahir li vàrem dir que tindria una cosineta, hem esperat fins que ha sigut evident, però és que l'aina porta molt malament les esperes, és molt sensible i ens feia por que si li dèiem massa d'hora s'agobiés pensant en perquè trigava tant en arribar la cosineta.

finalment ahir, li vàrem dir......
ni es va quedar extranyada ni parada ni sorpresa.....jejejejeje, ja ho sabia, perquè quan li vaig dir saps com es dirà? ella va contestar tranquilament JANA.
la seva preocupació no era altre que preguntar si la Jana és a la xina amb una senyoreta.....
jo li vaig explicar que no, que la jana no és a la xina sinó a la panxa de la seva mama esperant a que sigui prou gran per poder sortir......
em va deixar tan parada......sabeu què em va contestar?????
I NO ÉS AL SEU COR???????.......

jo sempre li dic que la vam anar a buscar a la xina, que ella ens esperava allà, i que va créixer desde sempre al meu cor i que mai marxarà d'ell......

diumenge, 15 de febrer de 2009

fotografia de la setmana



aquesta setmana com podeu veure,la fotografia és una mica diferent.....
ara no recordo molt bé on la vaig trobar, però simbolitza una mica el que vull transmetre amb aquesta entada......

a part de la pròpia il.lusió personal alhora de fer un bloc, hi ha uns altres sentiments que també hi van implícits, com les ganes de compartir una experiència, una vivència, i junt a tot això, la oportunitat de poder ajudar a tots aquells que esteu passant pel mateix procés......
almenys aquests han estat sempre els meus motius per mantenir viu el bloc, aquesta finestreta que tal i com es veu a la imatge podem consultar, des de la nostra intimitat i treure'n les nostres pròpies conclusions........

és una llàstima que, així com vaig pendre lliurament la decisió d'obrir un bloc ara l'hagi de fer d'ús privat en contra de la meva voluntat......
quan fem una cosa, sempre hi ha al darrere una motivació, una finalitat, i en aquest cas era tal i com us he dit abans poder arribar a molta gent i fer notar que tot arriba, i que els somnis es fan realitat.
em sap greu pensar que estic tancant les portes a algú que potser ho necessitava o simplement s'ho passava bé llegint o mirant alguna fotografia.

arrel del meu últim missatge amb el bloc obert, he rebut molts i molts correus electronics de tots vosaltres.....alguns ja us coneixia, però a la gran majoria no.....
les vostres paraules i saber que aquest bloc us ajuda a portar millor l'espera ha estat per mi el millor de tot aquest sentiment agre-dolç.
m'he emocionat molt llegint-vos, i de veritat és que si he estat dubtant de si restringir l'ús o no ha estat pels vostres correus....
tot i així entenc que hi ha coses a les que no ens podem aventurar, i no tohom fa servir aquesta eina com a un instrument de vivències i sentiments.....hi ha qui els fa servir per finalitats poc clares i quasi sempre equivocades.

per sort puc dir que només l'he tancat com a mesura preventiva, ja que jo sàpiga ningú ha fet cap mal ús del bloc, però un correu electrònic que vaig rebre el divendres explicant situaciones que s'han donat en altres països, ha estat determinant per pendre aquesta decisió.
no puc entendre com hi ha persones que utilitza les fotografes i informació dels blocs per a segrestos i altres indesitjables fins.

jo seguiré aquí, com sempre, i espero que em seguiu acompanyant.....i si sabeu d'algú que tingui ganes de visitar el bloc i no sap com fer-ho, n'hi faciliteu la meva adreça!!!

moltes gràcies a tots!!!!!

divendres, 13 de febrer de 2009

"cuando el rio suena......"

em sap molt de greu........però els que em llegiu sabeu bé que aquest pensament fa temps que m'acompanya......
PRIVATITZO EL BLOC!!

em costa entendre i penasr que hi ha gent, éssers humans, que a utilitzen aquests mitjans com a eina per fer mal i aprofitar-se'n......no és el nostre cas!!!!
dic que em sap greu, perquè hi ha molta gent anònima que sé que em seguiu i que us agrada llegir-me o veure les fotos de l'aina......
em resistia a fer-ho, ja que a mi m'ajudava molt veure blocs durant la nostra espera......per tant em sento amb "deute" amb aquells blocs anònims que ens donaven llum dia a dia....

és molt trist que hi hagi "persones" que es valguin d'aquesta informació per a satisfer altres fins, ja siguin econòmics o sexuals.......també sigui dit de pas, de moment en altres països.........
no vull córrer aquest risc, i tot i que més o menys veig que la gent que entra al bloc és quasi sempre la mateixa , molt a contra cor prenc aquesta decisió......

fins al dia d'avui, només puc donar les gràcies a internet, perquè gràcies a aquest mitjà, he conegut a gent meravellosa......
privatitzar vol dir tancar una finestra, tancar una finestra a les noves persones que es puguin adreçar a nosaltres, però què hi farem.......
sempre hem de posar barreres i límits davant la poca educació i la poca sensiblitat d'alguns...

així que tots aquells que desitgeu seguir entrant en aquesta finestreta, us demano que m'ho feu saber, ja sigui personalment o bé enviant un correu a silviacr73@hotmail.com , i us donaré accés.....
una llàstima, però les conductes humanes no ténen límit.

aprofito també aquesta entrada, per dir-vos que he obert un altre blog, que també serà totalment privat....., es diu MIRADES, i servirà només per penjar els vídeos que fem.....
ja fa temps us vaig comentar que youtube cancela molts vídeos per els temes de la música i els seus drets d'autor.....
a part d'això, tal i com heu comprovat, últimament molts els fem a través de blogger, amb la qual cosa només els veu la gent que es conecta al blog, el que em sembla fantàstic......
així que després d'una etapa sempre en vé una altre, i no vol dir que aquesta sigui definitiva, el temps ho dirà, però de moment és que em sembla més apropiat.

en pocs dies, aquest bloc farà un any........ així que si algú no demana accés, no vull que li faltin les gràcies al temps que ha dedicat a deixar-me un comentari o simplement a llegir-me.......
compartir moments especials amb tots vosaltres, ha estat un auntèntic plaer.

espero tornar-vos a " veure " aquí, com sempre!!!!!!



dimarts, 10 de febrer de 2009

una delicatesen........

per on començo??????
si ja era especial haver rebut avui un desig per l'ona, imagineu-vos rebre'n un altre!!!..... però quin altre!!!!!!

és de la mercè, http://xinoxanocapaxina.blogspot.com/ ,....
bé, de la mercè de l'Àlex i del marçal......jejejejej
amb la mercè ens coneixem de fa poquet, però ja hem compartit molt......a part d'estar les dues esperant els nostres tresors de la xina, compartim moltes sensiblitats i moltes costums,......sobretot en la decoració.

La oportunitat de conèixer-la, també me l'ha donat filladelcor, i finalment, un dia sense saber-ho ens vàrem conèixer en persona.
Amb ella em queda una llarga història per anar escrivint......com a mínim fins que arrivin els nostres tresors, i després s'encetarà una nova etapa, n'estic segura......

mercè no sé què dir-te.......
que ens ha agradat moltíssim, i el detall per l'aina, m'ha emocionat molt........
es nota que està fet amb tot el cor, i les robetes són dos privilegis.......
infinites gràcies bonica, no podien arribar en millor dia.

desig per l'Ona




desig per l'aina


un nou desig!

quina millor manera per cel.lebrar els 10 mesos que amb un desig?????
doncs avui n'hem rebut un de preciós, el de la beatriz de http://caminoaetiopia-bea.blogspot.com/ , desde málaga.

ens ha agradat molt, moltíssimes gràcies!!!



10 mesos


avui és dia 10, i fem 10 mesos de registre!!!.....és especial.......
estem enmig de l'aina donant senyals...jejejejje, de la lluna plena , d'un any de l'entrega de l'expedient, i esperant bones notícies de la xina ......( esperem que aquest cop els rumors es cumpleixin...)
uffffff, quantes coses oi????

enrrere queden 10 mesos plens d'emocions i segons guanyats a la vida, ....... intentant disfrutar al màxim i gaudir del dia a dia.....
què és la vida sinó un compte enrrere???? ...per tant intento viure-la al segon, i tot i així el que ens perdem......

ja sé que amb 10 mesos més no tindrem la felicitat absoluta, però ja ens en queden 10 menys tresor...... 10 mesos menys per la nostra trobada.

dilluns, 9 de febrer de 2009

un toc d'humor....

la nekane, una gran companya, m'ha enviat això per correu electrònic.
m'ha fet tanta gràcia, que ho deixo aquí per compartir-ho amb tots els que em llegiu.......
a vegades a la vida s'agraeeix un toc d'humor.
reconec que tot i haver rigut molt, no m'identifico géns amb l'escrit, doncs tinc un maridet de lo més!!!! jejejejejje
hem crescut junts, no sé si això ens ha fet anar sempre a la una, però la veritat és que formem un bon equip.....jejeje, i no és modèstia, és així!!!!!

bé, aquí us deixo l'escrit, és llarg, però passes una bona estona!!!!!!

¡Qué bonito ser mujer! ...

Qué me decís del trauma que supone mirarte al espejo por la mañana y encontrarte con que ese Gremlin que te mira fijamente eres tú?

Te duchas, te vuelves a mirar, y decides que lo mejor va a ser darte una capa de Titanlux, a ver si aquello mejora. Y no, no mejora. Sigues siendo un Gremlin, pero así como churruscao.

Una vez churrascada, te diriges a despertar a tus niños. Aquí siempre ocurre algo.

Supongamos que el niño tiene fiebre. Tú eres una mujer con recursos!!!

......recurres a la súplica....y suplicas a la suegra, que se quede con el niño hasta que llegue la canguro,

....a la canguro, que venga un poco antes para que se vaya la suegra,

....al cielo, que la seguridad social deje de comunicar,

....a la 'encantadora enfermera' que te dé cita tarde para no pedir permiso

......a tu jefe que te dé permiso porque la encantadora enfermera ha pasado de ti y entre súplica y súplica tú sigues trabajando, así como haciéndote la relajada.

Y al final del día, nunca antes, te llama tu ocupadísimo marido, y te pregunta ¿qué tal cariño?.

Cuando te oye rugir como un rinoceronte en celo, recuerda que el niño estaba enfermo y hace ver que no se le había olvidado y te cagas en 'to' lo que se menea...

Y sales corriendo al pediatra, y llegas por los pelos, y te dice lo del virus, y te manda no se qué medicina, y cuando llegas a la farmacia han cerrado, y llamas a tu marido y le suplicas que cuando salga de trabajar, si no le supone mucha molestia, se pase por una farmacia de guardia, y entonces él te dice 'no voy a poder, es que tengo una reunión', que yo creo que mi marido no vive, se reúne!!

Y le matarías, pero por teléfono no puedes así que decides arrastrarte hasta la farmacia de guardia, y allí que llegas tú con todo colgando:

- al pequeño que le cuelgan los mocos, el mayor que se cuelga literalmente de tu manga

- De la sillita cuelga tu bolso, la bolsa del bebe, la bolsa de gimnasia, la bolsa del trabajo, y la mochila del mayor, que ya quisiera Pérez de Tudela, que yo creo que este niño no crece porque la mochila se lo impide..

Parecemos unos 'sin-techo'.

Entras en la farmacia y el espejo del fondo te enseña al Gremlin churruscao pero como a trozos porque el maquillaje también se ha 'descolgao' y te suda el bigote como una foca, y te la encuentras a ella, la SUPER-ORGANIZADA ..

La super-organizada es esa mamá del colegio de tus hijos que siempre quisiste ser. Lleva a sus nenes a alemán, a judo, a pintura, al foníatra, a fútbol y a natación.

......Y es de las que comen y no engordan, y es delgada.

......Y en los cumpleaños del nene, lleva a toda su clase 'un güevo Kinder', que son tres deseos a la vez, y tu niño con su bolsa de sugus, que yo creo que le estoy creando un trauma,...y además prepara la bechamel de las croquetas.

......Yo hace tiempo que descongelo las famosas croquetas ¡que le den por culo a la bechamel!.

......Y todo esto sin movérsele ni una de las siempre perfectas mechas; porque a este tipo de mujer no le crece el pelo. Yo creo que tampoco 'sudan', pero de esto no estoy segura.

.......Y tú que intentas recolocar todo lo que te cuelga, y ella y su perfecta hilera de dientes que te sonríe y te suelta:

'Chica, es que no te organizas, ¿por qué no pides reducción de jornada..?'

Aquí es donde le soltarías una leche por cada euro reducido por reducir tu jornada.

Superada la prueba, tus colgajos y tú regresáis a casa. La autoestima decidió quedarse en la farmacia.

Y bañas a los niños, haces los deberes del mayor, le das la medicina al pequeño, les preparas la cena, se la das y les acuestas y te tiras en el sofá.

Y para rematar el día, al cabo de un rato, llega tu marido a casa con cara de agotamiento y te dice que no ha parado en todo el día de reunión en reunión en la oficina (ha tenido tres reuniones) y que ha tenido que comer con los compañeros en un restaurante de aúpa y te pregunta 'que qué hay de cena' y que si no te importa preparar a ti la mesa porque él está muy cansado.

Y ni siquiera te pregunta por el niño, tu trabajo, la suegra, la canguro, el jefe, la enfermera, el médico, la farmacéutica y la super-organizada, y remata diciendo que 'vaya pinta de Gremlin churruscada que tienes con el maquillaje descolocado'; que 'a ver si te cuidas un poco, con la cantidad de tiempo libre que tienes'.

Y al encender la tele aparece otra super-organizada que te dice:

'Ausonia, hoy me gusta ser mujer'.

¿¿¿???


heu rigut?????
doncs ja és molt!!!!
FELIÇ DILLUNS

diumenge, 8 de febrer de 2009

fotografia de la setmana



avui teníem previst anar al XINAFEST, però un petit problema de salut sense cap mena d'importància ens ha fet replantejar la idea inicial i ens hem quedat a casa.
Així que estem fent allò que a vegades no fas per manca de temps, com muntar aquell quadre o resituar alguna cosa que queda pendent.
a l'habitació de la planxa, i vàrem deixar muntada la cuneta de l'aina quan va ser canviada per un llit més gran, li vàrem treure una barana, i l'aina deia que tenia un sofà.
la veritat és que en el seu sofà no li ha fet massa cas, i avui hem decidit desmuntar-la definitivament i guardar-la per una nova ocasió.

La cuneta en qüestió, és d'aquelles que té un gran calaix a sota per a poder-hi guardar mantes o objectes, i jo hi he anat posant els accesoris que ja no fem servir com ara el protector etc.....
el dia que vàrem saber la data de registre del CCAA ho vàrem voler cel.lebrar i vàrem comprar les lletres de la porta......amb l'aina no havíem fet fins a tenir l'assignació, però mira ens va agafar així i les vàrem comprar.
jo vaig guardar les lletres a dins del calaix de la cuneta, i ja no hi havia pensat més.....

ja sabeu, els que teniu menuts a casa, que quan es fa alguna cosa, sigui la que sigui, ells sempre estan al mig remenant tot el que poden i més, doncs bé......
l'aina ha obert el calaix, que mai l'havia obert tot i tenir-lo al seu abast i just obrir ha trobat les tres lletretes.

A ella no li hem explicat que tindrà una germaneta, doncs creiem que els nens no ténen consciència del temps i molt menys de l'espera, per tant ens ha semblat que no era correcte fer patir a l'aina amb una cosa que ni tan sols nosaltres sabem quan arribarà.
el dia que ella entengui més les coses i creiem que estiui preparada, doncs ja mirarem si és oportú o no fer-li saber......

total, que l'aina diu:
"mira, unes lletres com les meves!!!!!, per qui són??????"a lo que nosaltres contestem que són per si alguna es fa malbé......
ella contesta:
"o potser per quan tingui un germanet ".....jejejejeje

el cas és que agafa les lletres, obre un calaix de la seva habitació, i les deixa guardades tal com les veieu a la foto, ni més ni menys!!!!!
les podía haver posat de qualsevol altre forma oi???? doncs ja ho veieu!!!!!
ja us podeu imaginar el salt que ens ha fet el cor......
i afegeix:
"les guardo aquí per si algún dia tinc un germanet"

durant el procés de l'aina sempre dèiem això és una senyal.......
serà també una senyal??????
i a sobre per més "inri" avui és ni més ni menys que dia 8, el meu número preferit per excel.lència.

dissabte, 7 de febrer de 2009

em desafien!!!!

la silvia de http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/ em desafia!!!!!!!!
i què faig jo????? doncs accepto el desafiament...... i més vinguent d'ella, persona a qui aprecio molt!!!!!!

començem:

-com és el teu despertar?
content......
encara que tingui son em desperto amb facilitat i en un tres i no rès estic en marxa.

-estació preferida de l'any
primavera......tot i que els sopars de l'estiu al pati em fascinen, la primavera em roba el cor......
tot desperta, un bon clima.....m'agrada molt.

-què fas al temps lliure?
estar amb els meus i fer coses que no puc fer en temps normal

-menjar preferit
italià, xinès.....
si està ben fet i amb un bon cava qualsevol em vé de gust!!!

-dia de la setmana que prefereixes
dissabte......ens llevem tots junts, sense pressa i ens queden dos dies per davant!!!!

-algún lloc que t'agradaria visitar....
yulin, el lloc on va néixer l'aina, i per descomptat argentina.

-a què téns por?
a la malaltia dels qui estimo

-què és per tu un blog?
un punt de trobada, un espai de comunicació.

-et costa perdonar.....
la mentida......confio molt, però quan em menteixen......rès torna a ser igual!

-què anyores?
la meva àvia, la tula

-com vius el nadal
com un nen......en família i amb els 5 sentits.

-qui va formar el teu millor concert
en bruce springsteen!!!!! és el millor.

ho passo a:
-l'anna que avui fa 18 anys!!!!! http://elfilvermell.blogspot.com/
-l'eli.... torna bonica! http://3trossets.blogspot.com/
-l'anna..... http://annaandreulaura.blogspot.com/
-virgi..... espero que aquest el facis......jejejejje http://enunmardenubes.blogspot.com/
-roser..... http://valeriaimartinadostressorsdelaxina.blogspot.com/ també espero que aquesta vegada el facis.......
no fan mai els memes...jejejejeje
- a la mercè, que comença en món dels blogs.... http://xinoxanocapaxina.blogspot.com/
-a la isabel..... http://isabel-miblog.blogspot.com/

ja fa un any!!!


ICAA, 7 de febrer de 2008

avui fa just un any, el 7 de febrer de 2008, que vam deixar el nostre expedient, el nostre nou fil vermell a l'ICAA.
aquell 7 de febrer d'ara fa un any tot i que encara no ho sabíem, ens donaría una nova data, una data per recordar, per cel.lebrar i descomptar més rera més, donaria pas al 10 d'abril de 2008 , dia que finalment el nostre nou fil vermell quedava registrat al centre d'adopcions xinès.

d'això ja fa un any, i podríem dir que la cosa no ha accelerat massa, però aquí seguim, amb la mateixa il.lusió del primer dia i esperant fins quan faci falta!!!

hi ha una frase que m'agrada molt, i que reflecteix molt bé l'espera i el desenllaç final:
"Si por conseguir lo conseguido tuve que pasar lo que he pasado, doy por bien sufrido lo sufrido y por bien llorado lo llorado"

dimecres, 4 de febrer de 2009

25....

la NÜR em "repta" a fer aquest meme.......difícil eh?????.....però que no es pugui dir que no ho intento.

25 coses que heu de saber de mi:

1- sóc sincera; si em coneixeu de veritat segur que hi esteu d'acord
2- molt espontània......tan per bé com per mal.....sóc així!
3- compromesa i fidel amb el que faig i amb qui estimo. També massa.....no sempre m'han correspòs igual.
4- pateixo molt, per tot i tothom a qui estimo !!!!..... a vegades amb excés.....
5- haig de millorar molt el punt 4......ho estic intentant, però em costa!!
6- sóc molt sensible, i m'afecten coses que no m'haurien d'afectar.....en fi.....
7- m'encanta l'ordre.....cada cosa al seu lloc i un lloc per cada cosa.
8- haig de viure en un ambient net......sóc una mica obsesiva amb la neteja.
9- m'agraden els dinars i els sopars amb els meus.....
10- la cuina em fascina, no m'importa passar-hi hores!!!
11- he fet del ballet un estil de vida.....m'ha aportat moltíssim.
12- he après a mossegar-me la llengüa algunes vegades i aprendre a callar encara que em mori de ganes de dir el que penso.
13- m'ha costat arribar a entendre el punt 12, però n'estic orgullosa. El temps posa a tothom al seu lloc.
14- m'encanten els animals......
15- i el cava també...jejejjeje
16- m'agrada molt viatjar
17- detesto la mentida i els mentiders
18- m'agraden les revistes de decoració.....
19- .....i les antiguitats
20- sóc impulsiva, de vegades massa.....
21- sóc molt pesada amb les pessigolles.....m'encanta que m'en facin.
22- sóc impacient.....quan vull una cosa la vull ja!!!!!
23- estic millorant el punt 22.....l'aina m'ha fet canviar molt aquest aspecte!!!
24- sóc molt xerraire
25- sóc jo!!!

doncs ja ho sabeu......si us hi voleu posar, teniu una mica de feina!!!! jejejejje

dilluns, 2 de febrer de 2009

carta d'una filla adoptiva a la mare biològica

avui, una bona amiga m'ha passat per correu electronic, aquesta carta que desconeixia.
sencillament m'ha agradat, i em reafirma una mica en la meva personal teoria de quina pot ser, en alguns casos, el que pot arribar a pensar un fill adoptat.
és llarga, no sóc de les que m'agrada fer entrades molt llargues, però la ocasió s'ho val.

Carta a una madre biológica
Por: Liliana Escobar Acevedo

Escuela de Comunicación Social y Periodismo

¿Tenemos los mismos ojos?, ¿Sufres con tu peso como yo?, ¿Te da alergia por el frío?. Espero no sean preguntas tontas pero la verdad es que después de 23 años me parecieron un buen comienzo. En este momento desearía al menos conocer tu nombre, para saber cómo dirigirme a ti y no parecer despectiva.

No sé cuántos días estuvimos juntas. A lo mejor fueron pocas horas, tampoco sé si alcanzaste a ponerme un nombre así que me presento: soy Liliana.

Una inseguridad tan grande hace que me duela el estómago, porque no sé si te acuerdas de mí o si quieras hacerlo, pero la verdad, tengo la necesidad de contarte quién soy, porque a la larga no estaría viva si no fuera por ti.
¿Alguna vez has pensado qué pasó conmigo después que nos separamos? Te voy a contar que gracias a tí soy una persona especial (espero no sonar presumida) pero es la verdad. El día que me entregaste en adopción me diste el mejor regalo una oportunidad. Tu sacrificio hace que me resulte imposible juzgarte, así que espero que tú no lo hagas si al referirme a ti no utilizo la palabra mamá. Cuando la gente me pregunta por ti, lo primero que viene a mi mente es la imagen de un ángel. Puede sonar raro e incluso exagerado, pero para mí es lo que eres. Mientras los niños chiquitos tienen un ángel de la guarda, yo te tengo a ti (aunque no sepa dónde estás).

No te imaginas la suerte que he tenido desde ese día .La pequeña casa blanca en ese entonces ubicada en la 72 con séptima en Bogotá, fue el sitio predestinado para que ambas le diéramos comienzo a una etapa nueva en nuestras vidas. Más que una institución de adopción esa casa es mi segundo hogar porque ahí encontré a mi familia. Después de darme tetero todos los días por tres meses (tiempo que tardó el ICBF en arreglar mis papeles) una enfermera alta, delgada y con una voz que traspasa paredes decidió hacerme parte de su vida de manera irreversible y entre lágrimas y nerviosismo se convirtió en mi mamá.
Te hablo de ella porque algo en mi corazón me dice que cuando nos separamos rezaste todas las noches para que las personas que me adoptaran fueran las indicadas, y con toda la certeza del mundo te digo que así fue. Carlos y Elizabeth son dos seres maravillosos que se han encargado día a día de que mis sueños sean una realidad. Mi papá es un ingeniero químico nacido en Manizales, lo que explica su temperamento conservador, y mi mamá, aunque nació en Nueva York, es muy colombiana. Ambos entienden el significado de la adopción, por lo que nunca me hablaron mal de ti (espero que eso represente algo), así como tampoco me negaron que no pudieron tener hijos, y que durante nueve meses, tú me cuidaste hasta el día que con la complicidad de Dios llegué a sus vidas.

¿Tienes hermanos? Lo pregunto porque yo tengo la mejor. Su nombre es Natalia y con sus ojos verdes y cachetes redonditos conquistó a mis papás quienes la adoptaron cuando tenía ocho días de nacida. Hoy, con 19 años, habla con la madurez de una mujer mayor cuando le preguntan sobre su adopción, porque no duda en ningún momento quién es y de dónde vino.

Cuando la gente habla de adopción lo hace con una propiedad extraña que personalmente me aterra, porque lo que tu generosidad me enseñó es que para entender esta realidad tan maravillosa hay que vivirla. Muchas veces en el colegio mis compañeros de clase, en medio de una ignorancia camuflada en chistes malos y bromas pesadas, se refirieron a mí como la recogida o la regalada, pero como dicen por ahí a palabras necias oídos sordos porque ninguno de ellos conoce el valor de un sacrificio hecho con el corazón como el que tú hiciste por mí. Ahora que lo pienso, puedo decir que el tener en mi mente lo que hiciste por mí, mezclado con la honestidad de mis papás, fortaleció mi personalidad a tal punto que cuando la gente hace comentarios sin sentido o ... para ser más sincera, no me queda más sino reírme.

¿Tú qué sientes cuando oyes hablar de adopción? A lo mejor es muy atrevido preguntar pero estoy tan nerviosa y sentimental que una avalancha de inquietudes está matando mi cabeza y no puedo medir el grado de imprudencia. En mi corazón siento que para ti es algo difícil de asimilar y que en ciertas ocasiones es sinónimo de nostalgia, aunque también soy consciente de que puede ser un tema común y corriente para ti, algo así como hablar de novelas o de política; claro que si se tiene en cuenta que hablar de adopción en este país es un tabú, supongo que no puedo criticarte.

Ya que te estoy preguntando tanto creo que es justo que sea sincera y confiese que para mí nunca fue una opción escribirte. Por favor, no lo tomes de manera negativa es sólo que cuando pienso en ti siento una paz tan real que resulta casi imposible transformarla en palabras. Soy consciente que físicamente nada nos une, ni siquiera sé cuantos años tienes, pero en mi interior te tengo presente como la mujer más valiente y entregada para quien mi corazón tiene un espacio que nadie más va a ocupar. Hace 23 años yo fui tu prioridad y hoy puedo decir que eres mi héroe porque no sólo me diste la oportunidad de vivir sino que te aseguraste de que tuviera una vida feliz y completa.
De corazón espero que la tuya sea mejor simplemente porque te la mereces. Sé que donde te encuentres estas bien, porque mi mamá te tiene siempre en sus oraciones.
Son tantas las emociones que tengo ahora que no sé como despedirme porque ya que abrí una vía de comunicación entre las dos no quiero que parezca que no tengo nada más que decir. Espero que no te haya molestado el que escribiera pero lo necesitaba.
No busco meterme en tu vida, sólo quería que supieras que le agradezco a Dios que hayas sido tú la que le dio inicio a la mía.

diumenge, 1 de febrer de 2009

fotografia de la setmana


aquest cap de setmana hem tingut uns convidats molt especials a casa!!!!!
..... ni més ni menys que el sol i la lluna, els dos cargolets que són les mascotes de la classe de l'aina a la llar d'infants, i que dónen nom a la mateix: la classe dels cargols.

el divendres va sortir molt emocionada, doncs era l'encarregada de que el sol i la lluna passéssin un cap de setmana d'allò més especial......
el temps no ha acompanyat, però no ens han faltat activitats, sobretot ahir......
no s'ha separat d'ells ni un sol moment, i ja em diu que si ens els quedem, fet que em fa entreveure que demà tindrem un petit problema quan deixin d'estar sota la seva responsabilitat i tornin de nou a la classe.

així que la foto de la setmana està claríssima,....
és del divendres quan tot justa acabàvem d'arribar a casa amb els convidats estrella.
el primer que va fer és sortir a fora perquè mengéssin una mica.