CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 23 de gener de 2009

no m'ho puc callar!!!!

com d'altres vegades, m'he dit a mi mateixa que no parlaria sobre algun tema, i aquesta vegada m'havia dit el mateix.....
però NO PUC CALLAR!!!!!, em costarà molt fer aquesta entrada des del respecte, perquè el que sento ara mateix és tan fort, que si us ho descric crec que les paraules que sortirien de mi no serien les més adients.

tot va començar fa més d'una setmana més o menys......
una família de la comunitat de madrid finalment després de 4 durs i llargs anys, veien realitzat el seu somni, estaven assignats, ÉREN PARES!!!!!
que aviat s'han desfet totes les seves il.lusions.......
algú, jugant a ser Déu ha decidit que NO, que no els hi deixaran firmar l'acceptació de l'asignació perquè no els sembla adient l'edat del menor assignat ( 18 mesos ) amb la seva ( 48 i 50 anys ), tot i que el seu certificat d'idoneïtat no delimita el rang d'edat, per tant entenc que podia ser de 0 a "x" anys.

us podeu imaginar com està ara aquesta família quan definitivament no els deixen tirar endavant?
jo no!!
crec que per més que em posi a la seva pell, és impossible saber com estan a hores d'ara.
No només el seu somni ha quedat truncat,.... el somni i l'esperança d'una nena de 18 mesos que té tot el dret del món a tenir una família, se l'han passat "pel forro".
Pels que no sabeu com funciona Xina us diré que quan un menor és rebutjat en l'assignació, queda practicament exclòs de tornar a entrar al circuit de l'adopció internacional, per tant molt possiblement haurà de seguir creixent en un orfenat.

NO HI HA DRET!!!!!! estic indignada i profundament dolguda.....
com poden jugar així amb els pares adoptius? si Xina ha asignat aquesta nena a la família era perquè han considerat que era la millor per ells, era la seva!!!!!!
us puc assegurar que aquesta feina a xina la fan més que ben feta!
i per altra banda quina culpa tenim nosaltres del retràs en les assignacions? quina culpa tenim de que amb el pas del temps ens anem fent grans, i que després de passar tot un calvari, al final no et serveixi de rès..... perquè si tot hagués anat com es preveia, aquesta família ja fa anys que haurien d'estar junts.

Quan una dona als 48 anys es queda embarassada, li prenen la criatura? la resposta és NO!!!!
fins i tot la demanda en clíniques de fecundació cada vegada l'edat és més elevada i s'estudia més cada dia perquè dones amb poques possiblitats de quedar-se embarassades ho puguin fer gràcies a la ciència sense importar massa l'edat.
en aquest cas, mare i filla es porten 46 anys......... quants casos biològics coneixem en aquesta mateixa circumstància???? segur que molts!!!!
però això no queda aquí.......
"per compensar", la sol.lució que els hi dónen, és que si Xina vol, perquè clar.....igual xina diu aneu a pastar fang, és que els hi deixaran ser pares d'un nen més gran de 4 anys i segurament de pasatge verd ( nens amb alguna minusvalía ).
o sigui, a sobre que et prenen allò que el destí et dóna, a sobre t'obliguen a ser pare d'un nen amb el que possiblement la família no està preparada per fer-se'n càrrec.
el pasatge verd és una altre vía, molt respectuosa i molt important, però per aquells que hi opten perquè així ho desitgen i se'n senten capaços, no perquè t'ho imposin!!!

doncs ja ho veieu......després d'un llarg camí, quan arriba el moment més dolç, algú prepotent amb el dret de creure's ser el ser suprem et diu que ja us en podeu anar oblidant.

a quin segle vivim?
algú té tan poder per jugar a aquestes coses?
que es deixin de lleis absurdes, i que es dediquin de veritat i d'una vegada per totes a posar fil a l' agulla amb els pares adoptius, perquè estem totalment desamparats i ni tan sols recolzats pels que governen "a casa".
no us puc dir el que penso dels que han près la decisió, aquí si que no sería correcte el meu vocabulari.

avui és un dia trist, molt trist...... només espero que alguna cosa canvii i aquesta família finalment es pugui retrobar....
que injusta és la vida algunes vegades Déu meu!!!!!!!

4 comentaris:

Laura ha dit...

Vaya tela! és indignant... no havia sentit el cas...
No hi ha paraules... tan de bo es solucioni.
Laura.

Anna ha dit...

Realment aquest cas ens indigna a tots!!!

I el que més m'al·lucinat, és que els hi diguin que intentaran que els hi donin un nen de més de 4 anys de passatge verd. Això em demostra la incompetència dels responsables d'aquesta comunitat. Penso que és molt més difícil i dur criar amb un nen de passatge verd, pel que has d'estar física i mentalment preparat que per una criatura sana de 18 mesos.

Estic totalment d'acord amb tot el què has exposat. Tant de bo se solucioni tot!!!!! Per la criatura i pels pares.

Anna

Elén ha dit...

inhumanos, indignante, increible y angustiante,
y yo también diría muchas más cosas que por educación me callaré.
un saludo

Eli ha dit...

buffffffff no tinc paraules...és vergonyós!!

un petó bonica