CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 29 de gener de 2009

el retrat de l'aina

ahir ens van passar això per correu electrònic.
És un retrat de l'aina pintat a mà.

fa bastant més d'un any, el setembre de 2007 concretament, l'aina passejava amb nosaltres i ela àvis en una festa del poble.
Una senyora que no és del poble, però que hi vé sovint i coneix a la meva sogra, es va apropar per veure a l'aina, i va demanar si li podia fer una fotografia per pintar-la.
doncs bé, el retrat ja està acabat i és aquest que us ensenyo més avall.

abans però de poder-lo tenir a casa, ja que ens el regalen, formarà part d'una exposició que farà l'autora juntament amb altres creacions seves.

doncs què voleu que us digui, que em farà molta il.lusió anar a veure l'exposició!!!!!

dimecres, 28 de gener de 2009

un nou desig!

avui ens ha arribat un nou desig, quina il.lusió, doncs feia dies que no en rebíem cap!!!!!!
és preciós!!!!!!......
la tendresa i la delicadesa que es desprenen de les paraules ens ha arribat al fons del cor.
Ens ha agradat molt família, moltíssim, gràcies de tot cor.

un petonet cap a granollers!!!!



diumenge, 25 de gener de 2009

fotografia de la setmana


em quedo amb aquesta!!!!
és d'ahir, l'aina feliç i pletòrica cel.lebrant la festa del seu tercer aniversari amb els amics!!
la veritat, és que la seva expressió reflexa molt i molt bé lo bé que s'ho va passar .
va disfrutar molt, de fet tot el dia que parla del mateix, i ja pregunta que a veure quan li queda pels 4 anys!!!!.....jajajajajajaja
amb el depressa que corre el temps i ella encara vol anar més ràpid!!!!

realment va ser una tarda entranyable, gràcies a tots per ser-hi i acompanyar-nos!!!!
i per acabar la nit, no podíem de deixar de cel.lebrar l'any nou xinès en la millor companyia.


divendres, 23 de gener de 2009

no m'ho puc callar!!!!

com d'altres vegades, m'he dit a mi mateixa que no parlaria sobre algun tema, i aquesta vegada m'havia dit el mateix.....
però NO PUC CALLAR!!!!!, em costarà molt fer aquesta entrada des del respecte, perquè el que sento ara mateix és tan fort, que si us ho descric crec que les paraules que sortirien de mi no serien les més adients.

tot va començar fa més d'una setmana més o menys......
una família de la comunitat de madrid finalment després de 4 durs i llargs anys, veien realitzat el seu somni, estaven assignats, ÉREN PARES!!!!!
que aviat s'han desfet totes les seves il.lusions.......
algú, jugant a ser Déu ha decidit que NO, que no els hi deixaran firmar l'acceptació de l'asignació perquè no els sembla adient l'edat del menor assignat ( 18 mesos ) amb la seva ( 48 i 50 anys ), tot i que el seu certificat d'idoneïtat no delimita el rang d'edat, per tant entenc que podia ser de 0 a "x" anys.

us podeu imaginar com està ara aquesta família quan definitivament no els deixen tirar endavant?
jo no!!
crec que per més que em posi a la seva pell, és impossible saber com estan a hores d'ara.
No només el seu somni ha quedat truncat,.... el somni i l'esperança d'una nena de 18 mesos que té tot el dret del món a tenir una família, se l'han passat "pel forro".
Pels que no sabeu com funciona Xina us diré que quan un menor és rebutjat en l'assignació, queda practicament exclòs de tornar a entrar al circuit de l'adopció internacional, per tant molt possiblement haurà de seguir creixent en un orfenat.

NO HI HA DRET!!!!!! estic indignada i profundament dolguda.....
com poden jugar així amb els pares adoptius? si Xina ha asignat aquesta nena a la família era perquè han considerat que era la millor per ells, era la seva!!!!!!
us puc assegurar que aquesta feina a xina la fan més que ben feta!
i per altra banda quina culpa tenim nosaltres del retràs en les assignacions? quina culpa tenim de que amb el pas del temps ens anem fent grans, i que després de passar tot un calvari, al final no et serveixi de rès..... perquè si tot hagués anat com es preveia, aquesta família ja fa anys que haurien d'estar junts.

Quan una dona als 48 anys es queda embarassada, li prenen la criatura? la resposta és NO!!!!
fins i tot la demanda en clíniques de fecundació cada vegada l'edat és més elevada i s'estudia més cada dia perquè dones amb poques possiblitats de quedar-se embarassades ho puguin fer gràcies a la ciència sense importar massa l'edat.
en aquest cas, mare i filla es porten 46 anys......... quants casos biològics coneixem en aquesta mateixa circumstància???? segur que molts!!!!
però això no queda aquí.......
"per compensar", la sol.lució que els hi dónen, és que si Xina vol, perquè clar.....igual xina diu aneu a pastar fang, és que els hi deixaran ser pares d'un nen més gran de 4 anys i segurament de pasatge verd ( nens amb alguna minusvalía ).
o sigui, a sobre que et prenen allò que el destí et dóna, a sobre t'obliguen a ser pare d'un nen amb el que possiblement la família no està preparada per fer-se'n càrrec.
el pasatge verd és una altre vía, molt respectuosa i molt important, però per aquells que hi opten perquè així ho desitgen i se'n senten capaços, no perquè t'ho imposin!!!

doncs ja ho veieu......després d'un llarg camí, quan arriba el moment més dolç, algú prepotent amb el dret de creure's ser el ser suprem et diu que ja us en podeu anar oblidant.

a quin segle vivim?
algú té tan poder per jugar a aquestes coses?
que es deixin de lleis absurdes, i que es dediquin de veritat i d'una vegada per totes a posar fil a l' agulla amb els pares adoptius, perquè estem totalment desamparats i ni tan sols recolzats pels que governen "a casa".
no us puc dir el que penso dels que han près la decisió, aquí si que no sería correcte el meu vocabulari.

avui és un dia trist, molt trist...... només espero que alguna cosa canvii i aquesta família finalment es pugui retrobar....
que injusta és la vida algunes vegades Déu meu!!!!!!!

ja tinc 3 anys!!!!!



doncs sí, ja tenim 3 anyets!!!
ahir va ser un dia molt molt especial per l'aina.
es va despertar abans que la cridéssim......estava un pèl nerviosa i moooooolt contenta, i tot i que tocava psicomotricitat a la llar d'infants,( per tant havia de portar xandall )va voler anar amb vestit tant si com no.!!!!!! sabia que era un dia especial!!

va disfrutar molt de tot, que és del que es tractava.....
la seva mestra ens va dir literalment que havia estat en la seva salsa tot el matí, disfrutant de l'esmorzar d'aniversari i molt contenta.
ja us podeu inmaginar quina era la seva cara al sortir amb la corona que ella mateixa havia fet !!!!!!
...i la tarda no va ser diferent, tothom la venia a felicitar i va rebre una pila de trucadades.
ens vàrem repassar totes les felicitacions virtuals amb fotografies incloses, fins i tot vídeos!!!!!!!!!jejejejjjeje
gràcies a tots perquè a l'aina li ha encantat!! les imprimirem totes i les guardarem al seu àlbum de fotos!!!

us vull agraïr a tots, tots els vostres comentaris, trucades, missatges......de veritat que fan que el dia es converteixi realment molt emotiu.
mil gràcies.

Aprofito també aquesta entrada per felicitar al POL, que avui fa 2 anyets!!!!!
una forta abraçada petitó que passis un dia molt feliç!!!!!

dimecres, 21 de gener de 2009

3 anys aina: feliç aniversari cuca!!!!!

demà la meva princesa fa 3 anys!!!!!
mare meva.....tres anys ja, i sembla que era ahir quan la vàrem abraçar per primera vegada amb 10 mesets al registre de nanning.
Veure-la créixer és el millor que em passa a la vida.......és màgic, indescriptible.
veure com creix dia a dia, com escolta i està pendent de tot, veure-la tan feliç, disfrutant de la vida, del que l'envolta, del què aprèn.......
tenim tantes complicitats.......tantes mirades que no necessiten paraules, tantes consignes......tant amor!!!!!

...hi ha tantes vegades que me la quedo mirant i m'emociono......uffffffff.....
us confesso que jo era de les que em costava plorar.......i des que tinc a l'aina, qualsevol cosa m'emociona.....
a vegades m'agradaria parar el temps, guardar tantes escenes, tants petons, tantes abraçades.......tants moments.....
al fi i al cap de què està feta la vida oi sinó de moments, de moments únics que tinc la sort de viure i descobrir al costat d'ella, de l'aina.

el dia que l'aina va fer 1 any, va ser molt emotiu, era un somni....
el primer aniversari d'un fill suposo que per tothom és màgic, però en el cas adoptiu, almenys per mi, poder estar amb ella el seu primer anyet era aconseguir l'inimaginable.
jo estava eufòrica, contentíssima, i tot i la màgia del moment al meu cap era lluny....no em podia oblidar i alhora donar les gràcies, a una dona que ni tan sols conec.....
una dona que durant 9 mesos va portar a l'aina dins seu, la va sentir, la va estimar, n'estic segura, la va parir i llavors va pendre una dura decisió.
aquell dia vaig pensar molt en ella, i vaig encendre una espelma.....

el dia que l'aina va fer 2 anys, la màgia continuava, i agraïa al món i a la vida el gran regal que m'havia fet, la meva filla......
també i amb més força el meu cap viatjava a milers de kilòmetres.....és inevitable, mai podré oblidar que quan jo celebro amb l'aina que es fa un any més gran, hi ha algú a qui li tinc d'agraïr que això passi, i sento amb totes les meves forçes que està pensant amb ella.

demà fa tres anys, i l'espelma, una nova espelma continuarà encesa.... no ho sé, sento la necessitat de fer-ho, és com si això donés sentit a tot plegat,és com si la llum i l'energia li faci sentir que l'aina està bé, feliç i contenta.

L'aina es fa gran, molt ràpid, i molt lluny del país on la va veure néixer, perquè ella era el meu destí i jo el seu......ho tinc molt clar, claríssim!!!!
a la vida no ens trobem perquè sí, ens trobem perquè així està escrit i així ha de ser, rès és casualitat.
ella era per mi i jo per ella, ella havia nascut per ser la meva filla, però avui, un cop més i com altres moments especials, segueixo pensant en la dona que la va portar al món i imagino el primer moment en que l'aina va obrir els ulls a la vida......

suposo que aquests pensaments són normals, tot i que haig de confessar que mai m'hauria imaginat que hi pensaria tan sovint.
i és que ser mare, encara que hi ha qui no ho entén,és justament això....disfrutar veient com créixen, com es van fent grans de mica en mica, dia rere dia, aniversari rera aniversari. Aquest és el veritable repte i aquesta és la veritable aventura!!!

hi ha una cosa molt curiosa....
tot i que ja la sentia meva dins el meu cor, sense saber com era ni l'edat que tenia, la primera nit que vaig passar amb ella la vaig mirar sense parar. Aquell dia es va parar el món, no podia deixar de mirar-la, tan bonica, tan dolça, i recordo que en algún moment vaig pensar en qui es deu assemblar????.... aquest gest que ha fet ara de qui deu ser?......
sabeu què em passa ara quan la miro?
que la veig tan nostre, amb cada gest o moviment hi veig coses meves, del lluís, dels àvis......
curiós oi?, però és així.
I aquest és el sentit de créixer, es va fent gran i cada vegada fa més coses com nosaltres, els gests, les paraules i el més curiós del cas és que fa coses de quan nosaltres érem petits, que ella mai ha vist i per tant no s'hi pot enmirallar.
Si alguna vegada aquella frase de " ella era la nostra" cobra sentit, és justament ara, quan la miro i veig que la seva manera de ser, i els seus gustos, no podien encaixar a cap lloc més del món que a casa!!!

" si ens trobem en aquesta vida, és perquè hem tingut cita des de sempre en l'infinit "

la meva nena dolça fa 3 anys!!!!
feliç aniversari reina!!!
t'estimo moltíssim.

us deixo un vídeo........
aquesta música ens agrada molt tant a l'aina com a mi.....li estic muntant un vídeo molt íntim, d'ella i jo, i s'entusiasma quan el veu.
el vídeo porta aquesta música, i quan l'acaba de veure se'm tira al coll abraçant-me molt fort. Jo em desfaig......
vull compartir aquesta música amb vosaltres.

dimarts, 20 de gener de 2009

any nou xinès: ANY DEL BOU


l'any nou xinès, o festa de la primavera, és la festa més important i més tradicional de xina i algun altre país d'Àsia.
Està basat en el calendari "lunisolar" utilitzat tradicionalment a la xina.
les cel.lebracions comencen el primer dia del més, segons el calendari lunar, i s'acaben el dia 15, dia que es cel.lebra el festival dels tradicionals farolets xinesos.

durant aquest període, es produeix la més gran migració humana del planeta, amb milions de persones viatjant als seus llocs d'origen per passar aquests dies amb familia.
La vigília de l'any nou, és l'equivalent per nosaltres a la nit de nadal o fi d'any.

L'Any nou xinès, comença amb la segona lluna plena, a vegades la tercera, després del solstici d'hivern ( 22 de desembre ), és a dir, entre 30 i 59 dies després, el que sitúa les dates entre el 21 de gener fins el 21 de febrer.
aquest any, és l'any del BOU, i comença el 26 de gener de 2009!!!

En els dies que precedeixen l'arribada del nou any les llars es netegen de tot allò que es considera innecessari o que ja no es vol preservar, en una acte simbòlic que vol significar que l'any que comença serà millor. A més, és el moment de tornar els deutes que s'han contret durant el darrer any.

Tot i així, la celebració pròpiament dita no s'inicia fins la vigília de cap d'any, quan familiars i amics s'apleguen en el sopar del 'Twan Yuan Fan', que literalment vol dir 'sopar de la reunió'. En acabar-se l'àpat, era costum de tirar petards per fer allunyar els mals esperits, tot i que en els darrers anys aquesta pràctica s'ha prohibit per raons de seguretat.

El dia de Cap d'Any és costum de rendir homenatge als avantpassats i als deus xinesos, i la gent gran rep el respecte i la veneració dels més joves. Les danses del lleó i el drac donen color i alegria a la festa. I tot plegat va acompanyat d'una cuina exquisida on els plats tenen tots un simbologia pròpia.



diumenge, 18 de gener de 2009

fotografia de la setmana


és aquesta!!!
aquest és el meu primer vestit del ball de gitanes!!
vaig començar a ballar al ball de gitanes a l'any 1986, el primer any que es va obrir als nens, ja que abans només ballaven els adults.
a casa hi ha molta tradicció, doncs els meus pares han format part d'aquesta comparsa desde fa molts anys.
quan arribi el carnestoltes, ja us explicaré més extensament què és el ball de gitanes i quin n'ès el seu significat.....

a casa però ja començem amb els preparatius!!!
aquest any m'he decidit a fer el meu vestit nou, amb la gran ajuda de la meva mare és clar, perquè podem dir que l'agulla i jo no ens entenem massa bé...jejejejejejje.
són vestits que porten feina de fer i van amb molts metres de cintes de colors, per tant s'ha de saber cosir.
des que em van passar a la colla dels grans.....que d'això ja en fa una pila d'anys......que vaig canviar el vestit de peke pel de gran, i dés d'aleshores he portat el mateix.
aquest any toca canvi, vull canviar el color de les cintes i això vol dir fer vestit nou!!!!!!

quan l'aina ha vist que jo aniría amb vestit nou,ella m'ha dit que ella també en vol un, que vol anar com la mama......
i què ha fet la iaia??????? doncs el que fan les àvies suposo.......agafar el meu primer vestit,( que jo duia amb 12 anys ) i convertir-lo en un vestit talla mini per satisfer la il.lusió de l'aina.....
així que avui hem tret el meu primer vestit de l'armari on portava anys guardat per començar la gran transformació!!!!!
i què voleu que us digui?????? que em fa una l.lusió enorme que l'aina porti ni que sigui una petita part del primer vestit que jo vaig portar.

a veure si tenim sort i podem gaudir d'un bon dia que acompanyi una mica, i l'aina pot anar vestida com jo el dia de carnestoltes!!!!


mare meva!!!!!.....quan de tros que haurem de tallar!!!!! jejejejje

divendres, 16 de gener de 2009

meme: perquè has creat un bloc?

del blog de la blanca http://persiguiendounailusion.blogspot.com/, recullo aquest meme, que em sembla prou interessant i curiós!!!!

què et va motivar a escriure un bloc:
el primer bloc que vaig escriure, va ser http://www.filladelcor.com/.
vàrem crear aquesta web per narrar el nostre viatge en busca de la nostra filla a la xina.
després, o al mateix moment no ho recordo massa bé, vaig començar a escriure quatre pinzellades sobre mi a l'SPACES, espai que et donaven per defecte al mesenger.
Al cap d'uns anys, filladelcor seguía funcionant la mar de bé, però l'spaces el tenia bastant oblidat......
quan tot això passava, una gran amiga, l'eli, em va dir que sempre escrivía sobre els altres, que ja era hora de fer-ho sobre mi, així que em vaig tirar a la piscina i vaig obrir aquest bloc.

consideres que escrius bé????
jo no sé si escric bé, jo considero que escric amb el cor, i parlo de sentiments, de reflexions i mil coses del dia a dia.....
suposo que per alguns escric bé i per d'altres no, tot depèn del que busquis quan entres a un bloc.....
crec que transmeto el que vull dir, almenys així m'ho mostreu vosaltres en els comentaris, i si això és del que es tracta alhora de tirar endavant un bloc, doncs ja estic contenta.

un o varis adjectius per descriure el bloc:
transparent, personal, meu, molt meu!!!!!

has pensat que alguna vegada escriure al bloc, s'ha convertit en una obliogació? quan?
jo penso que quan una cosa es fa de cor i perquè t'ho passes bé, no és cap obligació.
el bloc existeix perquè jo vull, si el tanco, no tinc que donar cap explicació......
per tant, com que l'actualitzo quan jo vull, no és cap obligació.....
penso que no és millor un bloc que tingui entrades cada dia ql que s'actualitza un cop al més. Lo important és que tingui sentit el que vols transmetre, sigui quina en sigui la freqüència.

segur que hi ha blocs que no t'agraden....en diríes quins i perquè?
la veritat és que si en algún moment he anat a parar a algun bloc que no m'agrada, no hi entro i tots contents, per tant no sabría dir quins no m'agraden perquè simplement no els visito.
el que si puc contestar és quin és el criteri de perquè hi ha un bloc que no m'agrada??
quan entro a un bloc nou, i hi veig prepotència, afany de poder i poca transparència, doncs crec que són motius més que suficients per a no tornar-hi a entrar......
i creieu-me si us dic que això ho noto de seguida!!!!!

fas comentaris a altres blocs per obligació?
MAI......només comento quan amb vé de gust i si m'interessa l'entrada.

entrada preferida del 2008.
ufffff, que difícil!!!!!
al 2008 he fet 246 entrades, i totes les he fet per algun motiu únic i especial.....
però si n'hi ha una que ha marcat un nou contador a la meva vida, és la del 22 d'abril, el dia que vàrem saber la nova data de registre del CCAA: http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2008/04/ja-tenim-data-de-registre.html

quin és el teu blogger preferit, no s'admeten preferènces afectives:
en tinc molts, perquè cada un dels bloggers és únic i especial, per tant em quedo amb tots els que segueixo.

et fa por que el teu bloc deixi algun dia d'atrau-re a la gent i deixi de ser comentat?
NO, tinc claríssim que rès és etern. No puc negar que agrada que et deixin comentaris i saber quina és l'opinió des de l'altra banda, però el bloc és cosa meva i per mi, i com que mai ha estat creat amb la intenció de demostrar rès a ningú, doncs no crec que em pugui molestar que en algun moment deixi de rebre visites.

una cosa que no series capaç d'escriure.
coses molt íntimes.........

creus que un bloc es una espècia de teràpia?
home, és una afició, una afició que surt de la rutina.....
si considerem que tot el que ens vé de gust i ho fem, és teràpia en el bon sentit de la paraula, doncs potser sí, però no m'agrada la paraula terapia......
considero que la terapia serveix per tractar enfermetats siguin quines siguin, i jo no em considero malalta...jejejejjee

una pregunta que t'agradaria que et contestéssin els lectors.
uffffffff......ara mateix no sé quina!!!!!!



a qui ho passo?????
doncs a tots aquells que teniu bloc i que us vingui de gust fer-ho!!!!

moltes gràcies a tots per seguir-me visitant!!!!!

dijous, 15 de gener de 2009

filladelcor...

seurament que molts dels que em llegiu i em visiteu, coneixeu filladelcor.
www.filladelcor.com és la web que vàrem crear en motiu de l'arribada de l'aina, d'aquesta manera tota la familia i amics podien seguir el nostre viatge per anar a buscar a l'aina, i a nosaltres ens deixava un record preciós de tots aquells meravellosos dies.
Bàsicament aquesta n'era la finalitat. No obstant, degut a la quantitat de mails que vàrem rebre perquè seguissim amb la web i veure els avenços de la nostra princesa, l'hem seguit actualitzant fins ara.

Sempre he pensat que no és una cosa que s'hagi d'allargar eternament per molts i personals motius, així que com que algun dia s'havia de prendre la decisió i jo ja fa temps que li donava massa voltes,i més d'un ho sabeu, doncs crec que ha arribat el moment.

No s'acaba la vida de filladelcor, només la privatitzem i seguirá siguent el nostre gran diari.
Sé pels vostres mails, que a moltes famílies en espera, o no, filladelcor ha estat de molta ajuda, i aquest és el motiu principal que em frenava a privatitzar-la...., per això, tots aquells que ens demaneu pas us el donarem encantats perquè ens seguiu visitant.
personalment, filladelcor no només és i serà el diari del que us parlava, a mi en concret, filladelcor m'ha ofert grans amistats i he conegut a bellísimes persones.

per tant, no és un adéu, sinó un fins aviat per a tots aquells que ens visiteu i sé que us agrada.
així que tots els que vulgueu seguir accedint a la web envieu-me la vostra adreça electrònica a silviacr73@hotmail.com, o bé deixa-ho en el comentari d'aquest missatge.

quan sigui el moment d'anar a buscar el nostre segon tresor, obrirem de nou la web de l'ona tal i com ho vàrem fer amb la de l'aina.

moltes gràcies a tots per visitar-nos, per la vostra companyia, els vostres missatges i per acompanyar-nos gairebé al llarg de tres anys!!

dimecres, 14 de gener de 2009

Sensiblitat.....

Aquesta paraula sempre m'ha agradat molt......és tan extensa, tan important, tan profunda!!!!
és aquell valor que tots els éssers humans hauríem de tenir desenvolupat al 200%, i en canvi, ens manca moltíssimes vegades.
Si busquem la seva definició, segurament trobarem aquesta o alguna que s'assembli molt:

la sensiblitat, és la capacitat que tenim els éssers humans per percebre i compendre l'estat d'ànim, la manera de ser i actuar de les persones, per poder actuar correctament en benefici dels altres.
per comprendre la importància d'aquest valor, hem de recordar que en alguns moments de la nostra vida hem buscat afecte, comprensió i dedicació, i segurament en algún moment no hem trobat a aquell "algú" que mostrés interès per la nostra circumstància personal.

Ser sensible, no només és un estat d'ànim ,un valor innat de certes persones.....
ser sensible va més enllà d'això, ser sensible vol dir estar sempre alerta de tot el que es produeix i passa al nostre voltant.

i ara us preguntareu que a què vé tot això????
doncs vé a la manca de tacte i sensiblitat que hi ha en aquest món, ahir us explicava un exemple, doncs avui un altre i crec que bastant més important.

ahir, una bona amiga meva m'explicava amb el que s'havia trobat la seva filla, que és adoptada, a l'escola.
Abans d'explicar "l'acudit" vull deixar clar que jo sóc de les que penso que hem de riure de tot i trobar sempre la part divertida de la vida, i això a vegades passa per riure de nosaltres mateixos-...... però just en aquest punt, crec que hem de saber distingir entre persones adultes amb facilitat de comprensió i acceptació ,entre nens de curta edat on qualsevol diferència davant d'una classe pot resultar traumatic.

resulta que a la classe s'explicaven acudits, i justament l'educadora va ser la que va explicar aquest.:
hi havia dos ocells que tenien un fillet, i aquest volia volar i volar i hi dedicava molt de temps, però tothom sempre es reia d'ell perquè no ho aconseguia.
un dia, en el seu intent fallit de tornar a volar, els seus pares li van dir:
que no veus que no pots volar?, no veus que ets adoptat i ets una granota??

doncs aquest és l'acudit que va fer tanta gràcia( normalíssim ) a tota una classe de nens de 8 anys, menys a una personeta, la filla de la meva amiga, a la que no li va fer cap gràcia.

sensiblitat????? crec que molt poca, gens!!!!!
perquè que això surti d'un company de classe, no tindria més trascendència, però que surti de la persona, adulta, que se suposa és a la que moltes vegades hi has d'anar a demanar ajuda i refugi doncs ja us ho podeu imaginar.
calía?????? segur que no!
un professor no coneix tota la diversitat que té a l'aula?
suposo que el fet pot ser comparable a moltes situacions, que no són dolentes, però que al nen el poden afectar sentint-se sol i desamparat.

mirar al teu voltant i donar-te compte de que amb una paraula, amb una frase pots ferir i fer mal, és la capacitat que ens fa falta!!
Qan aquesta nena sigui gran, segurament es riurà de tot això, però amb 8 anys, hauríem de tenir una mica més de sensiblitat, una mica més de sentit comú.!

dimarts, 13 de gener de 2009

sempre es repeteix.....

d'aquest tema ja n'he parlat moltes vegades en el bloc, però no deixa que cada vegada que algú insisteix amb el tema et toquen alguna fibra d'aquelles que si no fós perquè contes a 10, sortiría el pitjor d'un mateix.

la setmana passada, vaig escoltar d'un amic, i dic amic perquè ho és, una frase mal utilitzada.
Vinguent d'ell i coneixent-lo sé perfectament que és una frase mal construïda i sense cap mena de mala intenció, però no per això ho fa menys dolorós......
potser a vegades no cal donar tantes explicacions, no cal ser tan transparent, perquè després passa això, que tothom pregunta el que li vé de gust de la teva intimitat.

la situació va ser aquesta:
-on és la nena?, com està? ( era un dia a la nit )
a casa amb els avis
-l'altre dia us vaig veure de lluny......com ha crescut!!
si molt és un trasto encantador.
-i ara què??? fareu el nen o no?????.....vàreu dir que després de tenir a l'aina...........
temps al temps, (vaig pensar que no era cosa seva explicar-li el que pensem fer.....)

.....per no donar més explixcacions i canviar del tema, dic......
la veritat que ara ens vé de nou començar desde zero......no ho sé, ja ho veurem!!!!

resposta:
no vols ser mare???? si és meravellós!!!!
-és que de mare ja ho sóc......
bé, ja m'entens....... portar-lo a dins
-si ,si que t'entenc per això et dic que de mare ja ho sóc!!!!!!

creieu-me que no hi havia cap mala intenció en les seves paraules, però quin mal que fa el cor quan et diuen això.......

una vegada vaig llegir un text que em va agradar molt, no recordo d'ón l'he tret, però que fàcil seria si tothom entengués aquestes paraules!!

NO ERES CARNE DE MI CARNE
NI HUESOS DE MIS HUESOS
PERO AÚN ASÍ ERES MILAGROSAMENTE MÍO.
NUNCA OLVIDES
NI POR UN MINUTO,QUE NO CRECISTE
DEBAJO DE MI CORAZÓN,
SINO DENTRO DE ÉL.

Cuando la cuna queda vacia.
John y Silvia Van Regenmorter

diumenge, 11 de gener de 2009

fotografia de la setmana



aquesta setmana em quedo amb aquesta!!!
podria ser qualsevol del dia de reis, o qualsevol altre......però més o menys ja us n'heu fet una idea amb el vídeo de nadal, així que deixant això de banda, la fotografia de la setmana sería aquesta!!!!!
L'aina aprenent a anar amb bicicleta que li van portar els reis!!!!!.......TOT UN ESPECTACLE!!!!!!!.....mare meva!!!!!!!!
Déu ni dó com se'n surt, però quan es cansa de pedalar.... doncs pedala enrrere....jajajajajjajja, i no cal dir que si veu qualsevol cosa que li faci gràcia o que la distregui es deixa del manillar per explicar-nos el que ha vist!!!!!!
sort que té els pares al costat vetllant sempre per la seva seguretat, perquè sinó ja hauria tastat més d'una vegada el que és el terra!!!!!!

suposo que ens en sortirem, però de moment ella pedala, sobretot si fa baixada, i es deixa portar per les nostres empentes......
una cosa si que hem notat avui......COM HA DINAT!!!!!! .... es nota que fa fet excercici extra!!!!!!!!!

ànims aina "indurain" !!!!

dissabte, 10 de gener de 2009

9 mesos


avui dia 10 entrem al novè més del nostre embaràs, però encara no sortim de comptes!!...jejejeje
de moment ha començat l'any nevant.....i hi ha una dita que diu "any de neus, any de béns".....
doncs només desitjo que sigui un any profitós per tots i que sigui un any on moltes i moltes families es puguin reunir amb els seus esperats i desitjats fills.
a veure si aquest 2009 porta moltes assignacions i podem donar una petita empenta a tants i tants somnis per a realitzar.

De moment, agraïm a la vida els bons i màgics moments que ens ofereix i que els propers 9 i 9 i 9 i 9 mesos que ens queden fins arribar a tu..... ens passin igual de ràpids intensos i feliços com fins ara!!!!!!!

divendres, 9 de gener de 2009

any nou......retalls nous!!!!

doncs avui ens han arribat més retalls, els primers del 2009!!!!!

el primer és de l'Alfredo i l'Ester desde sabadell.
ens ha agradat molt família, moltes gràcies per compartir aquesta coltxa amb nosaltres!!!!!



el segon és de la Carmen, una família de Biscaia, que aviat podran fer realitat el seu somni, ja que estan a punt de ser assignats i tocar el cel amb les mans......
ens han enviat dos desitjos, un per l'aina i un per l'ona. Si els llegiu veureu que són tots dos molt emotius, i les teles són encantadores.
mil gràcies família!!!!!



dimecres, 7 de gener de 2009

un Nadal més!

Doncs encara que a vegades sembla que el temps voli, ja ha passat un nadal més, el tercer amb l'Aina.
Què us puc dir d'aquests dies?????
doncs que han estat fantàstics, emotius, tendres........ en una sola paraula, MÀGICS!!!!!
sempre que t'envoltes de tots aquells a qui tan estimes el resultat final està assegurat, però amb l'aina entre nosaltres el resultat final es multiplica per l'infinit.

Ha gaudit molt, com mai, d'aquests dies, i nosaltres amb ella naturalment........
no sabria amb quin moment quedar-me, doncs tots i cada un d'ells ha estat molt especials.....
el seu primer vers......., ha "escrit" la seva primera carta als reis, ha vist nevar a casa per primera vegada, la seva innocència, la seva paciència obrint regals, les primeres nadales cantades i que s'entenen a la perfecció........
A mi, aquests dies m'han passat volant, massa depressa......, i és que així va la vida, encara que a vegades ens sembla que el temps no corre...... passa sempre a la mateixa velocitat i sense aturar-se.

i justament el temps, és aquella constant que em manté sempre alerta, sempre pendent de no perdre'm mai aquell moment, de no deixar de gaudir cap instant amb els meus, de voler inmortalitzar cada gest, de filmar cada paraula....... i que després, amb calma, ens mirem tendrament una i altra vegada......, i és aleshores quan desitges que malgrat TOT, el temps no corri tant,.....

Quan el meu cap i el meu cor estan oposats, quan l'un em diu que freni i l'altre em diu que val la pena compartir els moments més dolços de la vida.......
quan un em diu que no ensenyi , i l'altre em diu no ensenyo rès dolent.......he rebut un mail.......
un mail d'una persona en un estat personal i ànimic més que complicat, i em diu que finestretes com la meva l'ajuda a tirar endavant, em motiva a continuar compartint aquests instants màgics i tendres, i és per aixo que al igual que l'any passat, us deixo un petit resum d'aquests dies.....
és una pena que les imatges no parlin, que no se senti com l'aina li diu al rei Melcior, passa, passa, entra, en el moment que va trucar el timbre.......quin moment!!!!!!!

en fi, desitjo que us agradi i que si realment ajuda a algú, doncs benvinguda la nova tecnologia.....
la veritat és que em costa molt de creure que hi pugui haver gent que en pugués fer un mal ús.......

BON 2009 A TOTS!!!!!!

diumenge, 4 de gener de 2009

fotografia de la setmana



aquesta setmana és aquesta!!!
és d'ahir quan vàrem anar a donar la carta al carter reial.
L'aina estava molt emocionada i il.lusionada, i finalment després d'una llarga cua va arribar el seu moment.
Ni por ni plors......al contrari, una cara de sorpresa i fascinació que era digne de veure.
Ella ensenyava a tothom la seva carta que no va voler enganxar-hi cap joguina, la va voler escriure ella perquè diu que als reis els hi agrada més. Imagineu l'escrit d'una nena de dos anys.....aissssssss
Quins moments més màgics, veure la innocència dels nens és fantàstic!

tinc ganes de saber la cara que farà demà l'aina quan arribem de la cavalcada de reis.....
a casa vénen a sopar uns grans amics nostres de sempre, i que alhora, ella és la padrina de l'aina.
a part de passar una estona formidable, com totes les que passem amb ells, esperarem l'arribada de sa majestat el rei..... ( pot ser un dels tres...)
Si, si...... abans d'anar a dormir l'aina i el guillem veuran un rei de l'orient que els farà entrega del nostre regal al guillem i del regal de la padrina a l'aina.

fa dos anys, recent arribats de xina el regal d'una amiga meva va ser aquest, fer venir a casa al rei Gaspar per fer entrega d'un regal a l'aina......
tot i que la seva cara va ser una fascinació, tot just acabava de fer 11 mesets i era molt petita!
per això esperem amb molta il.lusió la reacció de l'aina i el guillem..... a veure què faran.....
ja us explicaré.....

divendres, 2 de gener de 2009

30.000 entrades!!!


doncs avui, després d'uns dies de no passar pel bloc, veig que he arribat a les 30.000 entrades!!!!!
GRÀCIES!!!!!....gràcies a tots els que passeu per aquest espai i m'ajudeu cada dia a aprendre una mica més. Gràcies per les vostres paraules, per la vostra amistat.
Ja ho dit altres vegades, però gràcies al bloc he tingut la oportunitat de conèixer a persones meravelloses, algunes personalment, d'altres encara no, però temps al temps.......

així que em queda dir que tant de bo pugui seguir compartint amb tots vosaltres pensaments, emocions, idees........

gràcies per visitar-me!!!!!

aprofito també aquesta entrada per desitjar-vos un feliç 2009, tant de bo sigui un any on puguem fer realitat molts dels nostres somnis!!!
i per descomptat ens seguim veient en aquesta finestreta!!!

Bon any!