CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 31 de desembre de 2009

BON ANY!

Tanca els ulls, pensa en tot el que t'ha fet somriure aquest any que s'acaba i oblida't de la resta.....
tant de bo aquests riures es multilpiquin per 2010!!!!.
FELIÇ ANY!

que el proper any sigui un bon any per tots i que els nostres tresors arribin ben aviat a casa!
mil gràcies per llegir-me i acompanyar-me un any més.

dimarts, 29 de desembre de 2009

premi !!!!!



1. Mostrar l'imatge del premi en el meu bloc

2. Agraïr a qui me l'ha donat:
gràcies a l'anna ( http://elfilvermell.blogspot.com/ ) perquè sempre pensa en mi. Mil gràcies anna

3. Dir per quin motiu m'agrada tant llegir:
llegir vol dir aprendre constanment, enriquir-te cada dia una mica més, aprendre nous valors i aprendre de noves reflexions.
llegir també vol dir créixer en la informació, sigui quina sigui, i saber triar quina escoltar i quina no.

4. Passar el premi a altres blocs:
- la roser de http://valeriaimartinadostressorsdelaxina.blogspot.com/
- la nür de http://nurcava.blogspot.com/
- la marta de http://elrincondebaobei.blogspot.com/
- l'anna de http://annaandreulaura.blogspot.com/
- la isabel de http://isabel-miblog.blogspot.com/
- la rocío de http://mipequeamariquitajinghai-jinghai.blogspot.com/
- la silvia de http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com

diumenge, 27 de desembre de 2009

fotografia de la setmana



en aquestes festes on els nens en són els grans protagonistes, sempre hi ha mil imatges que et queden gravades a la memòria, mil moments que volem captar a través de la càmera per reviure'ls una i altra vegada.
Però n'hi ha un que crec que s'assembla molt a realitat, a l'alegria i a l'expressivitat del moment.

És l'aina "cagant el tió", i aquesta és la seva expressió al veure els regals.....
no és l'aina i prou el que m'agrada d'aquesta foto, és també tot allò que no es veu a simple vista, com la inocència.
Són aquells sentiments que tots tenim de petits i que en moltes ocasions la vida s'ocupa de fer-los fora.
Jo diria que la inocència és un d'ells, dels més màgics i més sincers que té una persona.

tant de bo l'aina el mantingui durant anys, molts a poder ser, així la màgia i la sencillesa en les coses s'eternitzarà una miqueta més.

que per molts anys princesa!

divendres, 25 de desembre de 2009

assignacions!!!!

doncs en aquests dies que ja no s'esperava res, AFAC confirma que el CCAA ens ha fet un regal de nadal, i han asignat fins el 3 d'abril de 2006, o el que és el mateix, 3 dies!!!
que són pocs dies és evident, però ja són 3 menys que tenim a davant.

Moltes felicitats a totes les families asignades, que aviat podran veure com els somnis es fan realitat.
quin bon regal de Nadal!!!!

dimecres, 23 de desembre de 2009

BON NADAL! Sheng Dan Kuai Le!

des d'aquesta finestreta us vull desitjar a tot que passeu un molt BON NADAL!
Bones festes a tots aquells que a través d'aquest bloc he tingut la sort de conèixer personalment, a tots els que us conec a través dels vostres missatges, i a tots aquells que em llegiu diàriament.
Us desitjo de tot cor que passeu uns dies plens de joia i amor amb aquells que més estimeu, i que la màgia del nadal us envolti de tota aquella energia que necessiteu per confiar i portar a terme els vostres somnis.

aquesta és la frase amb la que hem felicitat el nadal a tots aquells que estimem:

El nadal no és un moment ni una estació,
és un estat de la ment.
Valorar la pau i la generositat vol dir compendre el veritable significat
del NADAL

(Calvin Coolidge)


diumenge, 20 de desembre de 2009

fotografia de la setmana

què dir aquesta setmana de la fotografia de la setmana.........
no em puc quedar amb una de sola ja que n'hi ha moltes que guardaré per sempre més al meu cor....

fa un parell de dies va arribar el tió a casa.....
aquest any ho hem fet una mica diferent, en comptes d'arribar el tió mentre tots érem a casa, el vaig deixar preparat a fora el cancell, així que quan vam arribar a casa el migdia l'aina se'l va trobar a la porta......
no us puc descriure la seva cara, la veritat és que aquests moments no ténen preu, són tan especials!!!!!!

el divendres varem gaudir del concert de nadal de l'aina...... aiiiisss quina emoció.
un concert preparat amb tot l'amor del món..... quins detalls, quanta feina, quanta dedicació.....
tots els pares varem quedar molt emocionats veient com els nostres tresors ens delaitàven amb tendres cançons de nadal. I tot això passava el mateix dia 18, just 3 anys després de tenir l'aina als nostres braços.
el que anava per dins nostre era simplement inexplicable......i el més màgic de tot és la implicació de l'aina, no parava de dir que feia 3 anys que estavem junts i ens regalava aquestes cançons...... uffff, és que ho escric i m'emociono de nou.

i per acabar-ho d'arreglar, el dissabte i el diumenge el varem passar a casa amb la nostra estimada família del cor, varem tenir el gust de compartir-lo amb les dues families amb les que ens varem convertir en pares al mateix moment, a la xina, molt lluny de casa.
ha estat un cap de setmana genial, difícil d'explicar per la intensitat de tots els sentiments que sh'hi barrejen.......

tinc claríssim que la felicitat és inacabable mentre la trobem i la visquem en les petites coses del dia a dia.

divendres, 18 de desembre de 2009

3 anys!

avui és dels dies més importants a la meva vida......, diría que el més important!!!!
avui fa tres anys que vaig abraçar a la meva princesa per primera vegada. El meu cor ja feia molts mesos que ho feia, però les meves mans no.....
abraçar aquella nineta ha estat sense dubte el millor moment de la meva vida.

És molt curiós, però avui és un d'aquells dies que a part de tot el que remou per dins i tot el que significa, avui em vé al cap LIN YI TIAN.
així és com vaig conèixer a l'aina, i així es deia....... Lin yi tian, o el que és el mateix, "nena dolça", o molt més fàcil que tot i en una sola paraula: AINA

la meva nena dolça és el millor de la meva vida, és el meu centre, és qui em mou i qui em frena, és per qui ho deixaria tot, i és per qui ho faria tot......
no en tinc cap dubte, l'aina no va néixer físicament de mi, però si que va néixer per mi, i allà estava ella, esperant-me a mils de kilometres.

el dia 18 de desembre d'ara fa 3 anys, va canviar la meva vida per sempre, trencant qualsevol esquema, qualsevol rutina.....
el món em va fer el millor regal de tots, em va donar l'aina, aquella nena de 10 mesets que s'ha convertit en la meva princesa de conte de fades.
aquell bebé que em va resseguir de cap a peus amb els seus ditets i aquella mirada, és la meva filla, és aquesta persona encantadora que ens ha robat el cor per sempre més.

Sempre que parlo del dia 18, parlo de tot el que va passar aquell dia, i és que no n'hi ha per menys, ja que la intesitat del mateix supera qualsevol cosa......
tot i així, vull parlar de tot el que aquell dia i la seva preparació ens va donar.....
l'aina, i la seva arribada a les nostres vides ens ha regalat una gran família, la nostra estimada família del cor, amb la que compartim tants i tants moments......
però l'aina, també ens va regalar 15 dies inovlidables, impossibles de borrar dels nostres cors i de les nostres ments.
I és que no ens vam convertir en pares sols, ho varem fer acompanyats de moltes famílies a les que mai oblidarem.....
amb 3 d'elles, vam compartir província, hotel i el dia a dia.....
JM, olga, Sergio, Mònica, Toni, Marta..... nannig no només va ser una sala de parts, va ser l'inici de quelcom molt més intens.
No fa falta que ens veiem cada dia, ni cada setmana, ni cada més....... la intensitat de les nostres trobades i els sentiments que s'hi barregen no necessiten més.
Gràcies per compartir tant i tan intens!

Aina, tu ja saps lo especial que ets per nosaltres, i saps com n'ès d'especial la teva arribada, ara ja ho comences a entendre.
Saps que cada any és més intens, i ara ja entens què vol dir el dia 18 i tot el que cel.lebrem.
gràcies bonica meva per estirar ben fort un dia del fil vermell.
Vas néixer molt lluny de casa, però crec que fins i tot a la lluna ens hauríem trobat.
Feliç tercer aniversari als nostres braços, feliç tercer aniversari a casa ratolina!

http://www.youtube.com/watch?v=-_QP0L4gzPM

dimarts, 15 de desembre de 2009

no hem d'anar tan lluny..... això passa segons AMNISTÍA.

a vegades ens posem les mans al cap per les notícies sobre el tracte i les condicions del menors d'altres països....
però avui, un cop més m'he quedat glaçada, i aquest cop no hem d'anar gaire lluny, ho tenim a casa mateix......
tant de bo la notícia no fós certa, però justament avui, també algunes cadenes de televisió se n'han fet ressò aquest migdia.

Mai hi ha paraules per condemnar aquests fets, a vegades penso que ens estem tornant bojos tots plegats de veritat, perquè si no és això, què està passant en aquest món?
fins quan els menors, els més fràgils, seguiran sent l'objectiu dels que no estimen res, ni tan sols a ells mateixos?

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/15/espana/1260883241.html

http://www.rtve.es/noticias/20091215/ai-denuncia-menores-centros-sufren-abusos-medicacion-forzada-malos-tratos/306011.shtml

diumenge, 13 de desembre de 2009

fotografia de la setmana



doncs tal i com mana la tradició, avui dia de santa Llúcia, hem engalanat la casa de Nadal.....
L'aina estava esperant el dia, i coincidint amb el cap de setmana ens ha anat de meravella!
us deixo l'arbre de Nadal, ja que crec que és el que més gràcia li fa a l'aina, més i tot que el pessebre m'atreviria a dir........
les llumetes de colors la tornen boja, i s'ho ha passat genial adornant-lo.
Val a dir que aquest any hem canviat els vermells i daurats de sempre, pels grisos i blancs, i la veritat és que estem molt contents amb el resultat!.

dijous, 10 de desembre de 2009

20 mesos!!!

"El corazón de una madre es el más hermoso lugar para un hijo y el único que no puede perder aun cuando él lleve ya canas. En todo el espacio del Universo sólo hay un corazón como éste."
(anònim)

el meu cor és per l'ona, i desitjo que l'ona busqui aquest cor.....
fins arribar a aquest dia, on els cors s'uneixin, aquí estem reina, esperan-te!!!
20 mesos menys ens separen de tu......

dimecres, 9 de desembre de 2009

uns grans dies!

aquests dies de mini vacances hem tingut la sort de compartir-los al costat de persones meravelloses, al costat de la nostra familia del cor.
Riures, més riures, tió, plastilina, boles de nadal, disfresses, llar de foc, montaditos, paelles, barbacoa, sortides, cotxes que van al riu.....jejejejejeje i un llarg etcètera.
4 dies intensos rodejats de molt d'amor.

divendres, 4 de desembre de 2009

quan estimes, es troba a faltar....

com cada any en aquests dies, qui mana és el cor, i qui té més ben ocupat el cor que la familia del cor????? jejejejjee
ja sé que la cançó potser no lliga massa amb el seu contingut, però quan estimes de veritat i per motius diversos no hi podem ser tots, alguna cosa per dins es remou....

ja sé que pot costar d'entendre, però pels que em coneixeu bé, i sabeu com va començar tot això, sabeu perfectament que no poder compartir aquests dies tots plegats es fa un tant difícil...
no obstant confio que almenys ni que sigui a dies, en aquest pont ens podem trobar tots........

que estic una mica nostàlgica???? potser sí, però és que compartir i viure tot el que he compartit i visqut amb la meva familia del cor, és indescriptible.....

per tots i cada un de vosaltres que feu cada dia que els nostres cors siguin una mica millors, i més estimats........

us estimem molt amics!!!



feliç pont a tots!!!!

dijous, 3 de desembre de 2009

PREMI!

m'ha donat un premi!!!!! oleeeeeee....


les regles:
1-Mencionar qui ens l'ha donat:
la LAURA de http://coneixentsenegal.blogspot.com/, mil gràcies guapíssima!!!!!!

2-escollir a les set dones que dóno el premi:
això sempre és molt complicat, ja que es fa dificil de triar, però vinga, ho intento.....

- la roser de http://valeriaimartinadostressorsdelaxina.blogspot.com/
- la nür de http://nurcava.blogspot.com/
- l'anna de http://elfilvermell.blogspot.com/
- la marta de http://elrincondebaobei.blogspot.com/
- l'anna de http://annaandreulaura.blogspot.com/
- la isabel de http://isabel-miblog.blogspot.com/
- la rocío de http://mipequeamariquitajinghai-jinghai.blogspot.com/

3- Explicar 7 coses rares o extranyes sobre mi:

- m'agrada l'ordre, i a vegades crec que amb excés.
- mai ser on tinc les ulleres..... només me les poso per mirar la tv i mai sé on les deixo..... ara que hi penso això no lliga gens amb l'anterior oi??? jajajajja, doncs encara que sembli impossible és així.
- sempre que escric alguna cosa faig servir SDV, és una cosa que m'ho va encomanar una amiga a la que m'estimo mooolt.......
- necessito esmorçar sempre un entrepà amb coca cola...... si no, no sóc ningú! jajajjaja
- sempre pateixo pels meus, també amb excés!
- sempre tinc més d'un llibre començat....
- no sé fer tria de les fotos, quasi sempre les acabo passant totes a paper....

una abraçada a tots!

dimecres, 2 de desembre de 2009

" en algun lugar de china".....

un vídeo preciós, d'aquests que t'arriben al fons del cor......
per molts pot ser un vídeo més, però per mi, que tinc la oportunitat de treballar amb aquestes persones i poder donar fe de la seva qualitat humana, és sencillament meravellós.

AFAC: un nou projecte!

tots els projectes que van destinats a l'ajuda dels més menuts em mereixen tot el respecte del món.... tant de bo mai n'haguéssim de fer, ja que voldria dir que vivim en un món molt millor.
malauradament la realitat és una altre, i quants més siguem per ajudar, més nens seran una mica més feliços.
faig extensiu al bloc aquest nou projecte que proposa AFAC.

!Lo he decidido...estas Navidades
además, regalaré Proyectos!




Estas Navidades van a ser especiales y os proponemos dar a vuestros regalos un toque especial.

Este año AFAC, te ofrece la posibilidad de seguir regalando amor a los tuyos de una forma muy sencilla. ¡Añade a tus regalos la pieza de un puzzle!

Adjunta a tus regalos este pequeño detalle, con esto, estarás financiando las mejoras necesarias para niños en los orfanatos de Anhui. Esta región que cuenta con orfanatos muy desvalidos, tiene necesidades muy dispares, que van desde asumibles cómo cuentos para los niños de ChiZou, cómo de más urgentes y costosas como una operación de pierna y otra de cara (parálisis facial) para dos niños del orfanato de ChaoHu.

La forma de conseguirlo es muy sencilla, compra estas piezas a través de nuestra página web, por solo 1,99 euros y en breve te las enviaremos en formato digital. Compra tantas piezas como regalos tengas que hacer esta Navidad y añádelo a tu regalo...

La campaña “Esta Navidad...además regalo proyectos” está abierta a toda clase de donativos, ya sean a través de la compra de la pieza de puzzle como donativos directos a la cuenta de proyectos de AFAC.

Tu familia, a la que has hecho participe, podrá seguir la evolución de las donaciones, el destino de estas y el fruto cosechado a través de nuestra Web.

AFAC, expondrá los objetivos marcados y sus logros al tiempo que se consiguen. ¡Qué emoción!

Los ingresos irán destinados íntegramente a mejorar las condiciones de los orfanatos de Anhui. Cuando cerremos el proyecto y hayamos conseguido nuestro objetivo de colmar las necesidades de todos estos niños, enviaremos al orfanato un puzzle con todas las piezas para que los niños lo construyan, con el mismo amor con el que fue creado.

Más información en http://www.afac.info/proyectos/esta-navidad-yo-regalo-proyectos.html

¿Te atreves a ofrecer una sonrisa a un peque solo con un pequeño donativo?

¿Y con una pieza de Puzzle?

Un millón de besos,

dimarts, 1 de desembre de 2009

ja som a desembre!

de nou, i com si volant hagués passat aquest any, tornem a ser desembre.
Segur que si fesim una gràfica de les coses que es posen a un bloc en concret, com per exemple aquest, veuriem que hi ha dates i moments que es repeteixen any rera any, i així és.....
sempre hi ha aquell moment especial i difícil d'oblidar i que vols compartir.
Avui sóc de nou davant d'aquesta "constant"....., i és que comença desembre!

el desembre és aquell mes de l'any que no deixa indiferent a ningú, ja sigui pels que fa un any que l'esperen o per aquells que preferirien que aquest mes no existís al calendari.
Creençes religioses a part, el Desembre i en concret les festes de NADAL, fan que tots revisquem el bo i el no tant bo amb molta intensitat.
Si tot va bé el nadal ens agrada, si és el contrari, no en volem ni sentir parlar.
És aquell temps de trobar a faltar encara més als que ja no hi són, recordar i enyorar vells temps, i ilusionar-se pels que vénen.

Aquesta és la paraula, IL.LUSIÓ, el que mai ens pot faltar a la vida, allò que mai hem de perdre i que ningú ens pot prendre.
Cada Nadal un acostuma a fer balanç de l'any, a sentir nostàlgia dels millor que l'anterior.....
quan ve Nadal un es fa propòsits i promeses, però sovint el dia a dia ens ho fa esborrar......
Quan ve Nadal ens n'adonem de com ens pot canviar la vida en un any, tant per bé com per mal, i és llavors que ens adonem que som fràgils, molt fràgils.

No vull cridar massa, però puc donar gràcies de tots els meus Nadals i en conseqüència de tots els anys que hi ha en aquests nadals....
no obstant no vull oblidar mai, que som fràgils, i que la vida ens pot canviar en qualsevol moment, per això intento no perdre mai la il.lusió en tot el que faig, ja que crec que és allò que la vida no em podrà pendre mai.
il.lusió en el dia a dia, en els projectes, en la familia.........

i justament de familia va aquesta entrada, ja que en un mes de desembre d'ara fa tres anys començavem el viatge més important de les nostres vides, les nostres il.lusions es convertien en realitat.

Aquest mes de ben segur que serà diferent al llarg de la meva vida, i segurament el viuré amb diferent intensitat, però aquest mes que sempre he considerat màgic i sempre l'he viscut com una nena, em va donar el millor regal de la meva vida, la meva filla.

QUE SIGUI UN BON MES PER TOTS, I QUE MAI PERDEM LA IL.LUSIÓ DEL QUE CADA DIA PASSA PER DAVANT NOSTRE!

diumenge, 29 de novembre de 2009

fotografia de la setmana



és aquesta!
i ara direu que de què va tot això oi?

el divendres passat vaig inaugurar el negoci del que en alguna entrada anterior us he comentat.
quan tot estava més que a punt, exactament mitja hora abans d'obrir van trucar a la porta.
ens faltava un paquet per arribar i quan vaig obrir la porta i vaig veure aquell noi vestit d'uniforme vaig dir....NO POT SER!, no pot ser que ara, justament ara ens arribi..........
però anava molt equivocada....
si que era un paquet, però no el que jo em pensava.....

em va dir de part de qui venia, i em vaig quedar glaçada...
era d'una amiga amb la que a part d'altres coses compartim la nostra nova data de registre a xina....
l'emoció es va començar a apoderar de mi, però res comparat com quan vaig obrir el paquet.
un detall per cada un, i un sant pancraç....., però no un de qualsevol, sinó el que fins divendres i des del dia que ella va obrir el seu negoci, l'ha acompanyada durant molts anys.....
no cal que us digui com em vaig quedar oi????? és un d'aquells moments que mai s'obliden, que queden grabats amb majúscules dins el cor per sempre més.
laura, mai podré oblidar el que has fet per mi......
MIL GRÀCIES PER TOT!
ESKERRIK ASKO!.....jajajaja, és així?

5 anys

avui fa 5 anys que varem iniciar el primer tràmit en l'adopció de l'aina.
un 29 de novembre de l'any 2004, també plujós, varem anar a presentar la nostra solicitud a l'ICAA.
Ho recordo com si fós ara..... aquells nervis barrejats d'una ilusió desmesurada, aiiisss quins records!!
són d'aquells dies que no pots amagar la rialla de la cara, i és com si tothom et mirés diferent, donant per suposat que saben que alguna de molt grossa ens està passant!
Aquell 29 de novembre del 2004, començavem "oficialment" el nostre camí per trobar-nos amb la nostra princesa.
un 29 de novembre del 2004 començavem a caminar amb un destí claríssim, quan encara faltava un any i dos mesos perquè neixés la nostra nena dolça!

dijous, 26 de novembre de 2009

desànim a xina!

fa dos dies que no he obert l'ordinador, i el que m'he trobat a l'obrir-lo i fer una ullada moooolt general en la informació referent a la xina, em deixa bocadadada.
entenc perfectament el desànim general, no n'hi ha per menys, però digueu-me ilusa, però no el comparteixo.
Sempre pasa el mateix, surt una "notícia" o un "rumor", i tothom se'n fa eco.....
fins i tot a vegades aquesta notícia o rumor dóna la volta al món i quan ho analitzes fredament veus que és la mateixa informació passada de ma en ma, només que molt més manipulada........ això ha passat moltes vegades.......

digueu-me sectària, però per mi només hi ha una informació fiable, la que ve del CCAA, i que no sempre ens en podem fiar......
ells diuen, fan i desfan, i realment, el que acabaran fent només ho saben ells i només ells, hagin dit el que hagin dit abans.
si que és veritat que sempre he trobat un punt d'informació fiable, que només se'n ha fet ressò quan ha tingut l'autèntica certesa, i aquests són una associació que a mi em mereix tots els respectes, perquè m'ho han demostrat abastament.
des de finals del 2004, dia que vàrem llençar el primer paper que ens conduiria a l'aina, fins avui, ( fa tant com 5 anys...) són els únics que m'han demostrat que el que diuen té fonament....... tots sabeu de qui parlo!

avui, 5 anys després, hi ha moltes pàgines de rumors que sincerament crec que l'únic que fan és augmentar més el desànim, el nerviosisme i crear confusió i desesperació en totes les families que estan a l'espera del seu tresor xinès.

que a xina el tema és complicat.... CERT!
que la cosa no és per tirar coets.....CERT!
que ningú veu el final.....CERT!!!!!

però com moltes situacions a la vida, ells i només ells saben com acabarà tot això. Només él CCAA sap quin n'és l'entrellat, i creieu-me si us dic que ells no explicaran quines són les seves intencions a "ningú".....
o és que algú es pot creure que qualsevol país i més parlant d'altes esferes explicaran els seus plans de país a qualsevol dels que estem a l'altre punta de món?????? perquè jo no m'ho crec!
no anem tan lluny....... nosaltres expliquem am pels i senyals la nostra situció més íntima a qualsevol?

la informació i a més si és bona, és fantàstica.
com més gent informi millor, però caure en el drama i en el que es dedueix o m'han dit, crec que és fer un flac favor a tots els que esperem.......
la realitat és la que tots coneixem, els grans retrassos en les assignacions, però el futur i el que pot canviar qualsevol situació a la vida, no hi ha ningú que ho sàpiga.....

quant surt un "BOOM" i molts alhora se'n fan ressò, realment creieu que algú té contactes superiors als altres? NO....

ánims a tots, sobretot als que espereu!

i jo segueixo amb lo meu....... el fil vermell no es trenca mai!

diumenge, 22 de novembre de 2009

fotografia de la setmana



aquesta setmana, concretament el dia 20 ha estat el dia dels drets de nen, així que em quedo amb aquesta foto, desitjant i esperant que algun dia tots els nens del món siguin simplement nens.
Tots haurien de tenir la mateixa oportunitat a la vida, i poder gaudir d'una infància feliç on no faltés mai ni l'amor ni l'estimació.
tant de bo algun dia això sigui possible.

Protegedme de la sabiduría que no llora, de la filosofía que no rie y de la grandeza que no se inclina ante los niños.
GIBRAN KHALIL

dijous, 19 de novembre de 2009

reflexions...

ja fa temps que em van passar aquest correu, i recordo que em va agradar molt.
Avui ha tornat a les meves mans, i són d'aquells correus que sempre et recorden que profunditzem poc en el veritable sentit de viure.
Sovint ens oblidem de la importància de gaudir d'aquesta vida, i de fer-ho amb aquells que estimem;

de ben segur que més d'una vegada haureu llegit aquestes frases, però val la pena recordar-les i compartir-les!

Escrito por Regina Brett, 90 años,( "The Plain Dealer", Cleveland, Ohio )

Para celebrar la llegada a mi edad avanzada escribí unas
lecciones que me ha enseñado la vida.

* La vida no es justa, pero aún así es buena.

* La vida es demasiada corta para perder el tiempo odiando
a alguien.

* Tu trabajo no te cuidará cuando estés enfermo. Tus
amigos y familia sí. Mantente en contacto.

* No tienes que ganar cada discusión. Debes estar de
acuerdo en no estar de acuerdo.

* Llora con alguien. Alivia más que llorar solo..

* Cuando se trata de chocolate, la resistencia es inútil.

* Haz las paces con tu pasado para que no arruine el presente.

* No compares tu vida con la de otros. No tienes ni idea
de cómo es su travesía.

* Si una relación tiene que ser secreta, mejor no tenerla.

* Respira profundamente. Eso calma la mente.

* Elimina todo lo que no sea útil, hermoso o alegre.

* Lo que no te mata, en realidad te hace más fuerte.

* Nunca es demasiado tarde para tener una niñez feliz.
Pero la segunda sólo depende de ti.

* Cuando se trata de perseguir aquello que amas en la
vida, no aceptes un "no" por respuesta.

* Enciende las velas, utiliza las sábanas bonitas, ponte
la lencería cara. No la guardes para una ocasión
especial. Hoy es especial.

* Sé excéntrico ahora. No esperes a ser viejo para serlo.

* El órgano sexual más importante es el cerebro.

* Nadie es renponsable de tu felicidad, sólo tú.

* Enmarca todo supuesto "desastre" con estas palabras: "En
cinco años, ¿esto importará?"

* Perdónales todo a todos.

* Lo que las otras personas piensen de ti, no te incumbe.

* El tiempo sana casi todo. Dale tiempo al tiempo.

* Por más buena o mala que sea una situación, algún día
cambiará.

* No te tomes tan en serio. Nadie más lo hace.

* No cuestiones la vida. Sólo vívela y aprovéchala al
máximo hoy.

* Llegar a viejo es mejor que la alternativa.....morir joven.

* Todo lo que verdaderamente importa al final es que hayas
amado.

* Sal todos los días. Los milagros están esperando en
todas partes.

* Si juntáramos nuestros problemas y viéramos los montones
de los demás, querríamos los nuestros.

* La envidia es una pérdida de tiempo. Tú ya tienes todo
lo que necesitas.

* Lo mejor está aún por llegar.

* No importa cómo te sientas... arréglate y preséntate.

* Cede.

* La vida no está envuelta con un lazo pero sigue siendo
un regalo.

dimecres, 18 de novembre de 2009

quan tingui 5 anys val mama?

la veritat és que tots els moments amb els nostres fills no ténen desperdici.
la veritat és que les seves converses són genials.....
la veritat és que cada conversa de camí cap al cole, dóna per mooolt!.....

aquesta és la conversa que he tingut avui amb l'aina quan anavem cap a l'escola:
mama, jo tindré germanets? ....mai li hem parlat de l'onA.....
coneixent-la, i tal i com estan les coses per xina, patiria massa si en sabés detalls, per tant hem pres la decisió de que ja en parlarem quan sigui el moment....
no obstant, sempre ha sabut que algun dia, anirem a xina a buscar una germaneta, però per ella no hi ha res en concret.

doncs bé..... torno al que anava....
jo li dic que si, que potser algun dia anirem a xina a buscar un germanet.
ella em diu.......
mama, però és que jo en vull tenir dos, un de xina i un de la panxa!!!...... aquest punt de vista ha canviat, ja que quan era més petita només parlava d'un germanet de xina......
em diu:
jo vull veure com et creix la panxa, i jo t'ajudaré amb tot...... aiiiiisss la meva reina!!!!!

total, que després de la conversa, que tot sigui dit de pas, ha estat esplèndida, em diu:
mama, jo vull tots dos germanets, però fins que tingui 5 anys val?

no deixa de ser curiós que la conversa l'haguem tingut en un dia 18!!!!! el nostre número, sense cap dubte!

diumenge, 15 de novembre de 2009

fotografia de la setmana



tot i que aquesta foto no es correspon a aquesta setmana aquí la deixo.....
aquesta foto és de fa 3 dissabtes, del segon dia de piscina de l'aina.
L'últim dissabte de mes, fan portes obertes per tal de que veiem els avenços que fan els petitons en els seus respectius cursets de natació.
per tant, entre aquesta foto i la classe d'ahir només hi ha 3 dissabtes de diferència.

ahir no era final de mes, i no la vaig poder veure, però si que de tant en tant em posava al pati del gimnàs i me la mirava a través de les vidrieres...... sense que ella em veiés, és clar.
la paraula és "flipar"..... així és com m'he quedat després de veure a l'aina a la piscina ahir ....
és increíble com en només un mes ha fet un canvi espectacular!

a l'aina sempre li ha agradat l'aigua, però sempre que estigués amb nosaltres a dins, a coll o bé amb el flotador......
de braçals o bombolla ni parlar-ne, i això de posar el cap a l'aigua o que l'esquitxéssin res de res.
Doncs mira tu per on que des del primer dia que li van posar la bombolleta, o que si l'esquitxen no diu res i que es fa la piscina tota soleta fent la bicicleta, com diu ella.
la sorpresa però me la vaig emportar ahir quan després d'una estona de bombolla li van treure, i la tia es va tirar a la piscina sense rès que la subjectés..... ahhhhh, i va enfonsar el cap! jajajajajja
però el més important per mi, que hi va encantada de la vida i cada dilluns ja descompta els dies que li queden fins a tornar arribar el dissabte.

ja tinc ganes de que arribi final de mes per poder veure els nous progressos!

dimarts, 10 de novembre de 2009

19 mesos

ONA,
ja han passat 19 mesos esperante, i ja tenim ganes de que en passin 19 més.....

" un guerrero de la luz toma decisiones.
Su alma es libre como las nubes en el cielo,
pero él está comprometido con su sueño."


i aquí seguim compromesos i enamorats del nostre somni.
fins aviat princesa, et seguirem esperant tot el que calgui!

dilluns, 9 de novembre de 2009

9 de novembre



aquest dia, un 9 de novembre d'ara fa tres anys, em vaig convertir en mare de l'aina......
fa molt de temps que ja era la mare de l'aina, però just aquest dia, 3 fotos em van canviar la vida per sempre més!
el meu cor era ja mare de l'aina, a la meva ment era mare de l'aina, els meus cinc sentits em feien mare de l'aina, tot a la meva vida girava entorn de l'aina, però no la coneixia, només la imaginava, i en un dia com avui vaig conèixer el secret més ben guardat que la vida em tenia reservat.

en un dia com avui, 3 fotos van canviar el rumb de la meva vida i de tots els qui m'envolten, i allà, al mateix moment em vaig enamorar de la cara més bonica i més dolça del món, allà, en un edifici del consolat de mar de Barcelona paria a la meva filla.

justament avui parlava amb una gran amiga, la fina, i coincidíem en que tot i que el dia que finalment les vam poder abraçar és increible, el dia de l'assignació és indescriptible.
és aquell dia en que tot cobra vida, i els somnis es converteixen en una carona, un nom i una edat.

sembla mentida, però ja han passat tres anys d'aquell 9 de novembre on fets dos flams esperàvem amb molta impaciència veure aquella carona que havia nascut tan lluny nostre i en canvi havia nascut per nosaltres.

ja sé que escrit pot semblar cursi i fins i tot massa de color de rosa, però és que han estat tres anys maquísims......
tres anys on hem descobert el què vol dir tenir un fill amb totes les seves lletres.
La vida no és mai de color de rosa, però us puc assegurar que a vegades s'hi acosta molt.....
i és que l'aina tot i no deixar-se cap etapa, perquè ja us dic que no se'n deixa cap ... jajjajajjaja, és el millor que ha passat per la meva vida i per la vida dels que m'envolten.

per molts anys Aina, perquè un dia vas estirar molt fort d'un fil que et va unir per sempre a nosaltres.
un petó nineta!

felicitats a tots aquells que en un dia com aquest us vareu convertir en pares de les carones més dolçes del món!

això és el que va passar aquell 9 de novembre!!

http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2008/11/i-finalment-vrem-conixer-la-lin-yi-tian.html

diumenge, 8 de novembre de 2009

fotografia de la setmana


ÉS AQUESTA!
boira, direccions, quin camí agafar?????.....
doncs ho hem tingut claríssim!!!
ni la boira ni els dubtes ens han fet perdre el punt final...
a casa estem fent allò que a la tele sentim moltes vegades: REDECORA LA TEVA VIDA!
i vaja si ho hem fet, i que no ens hi hem pas posat per poc!

aquest any, el mes de setembre va començar a tope.......
tant a mi com al lluís, amb un dia de diferència, la vida ens va oferir nous camins professionalment parlant......
a mi m'ha donat la possiblitat de posar el meu propi negoci i, al lluís tot i que tenia una molt bona feina, li va sortir la oportunitat de millorar el que ja tenia.....
després de meditar, pensar i tornar a pensar, tots dos hem pujat al tren de la vida, aquell que es para una sola vegada al davant de casa i de tu depèn si pujes o no.....
hi hem pujat, i sempre pensant i procurant que rès d'això afecti a l'aina.
per això dic que poques oportunitats com aquesta, ja que almenys jo, seguiré gaudint de la meva princesa com fins ara .

Aquesta setmana, després de dies de preparatius, comença a caminar aquest tren que tantes ilusions porta.

dijous, 5 de novembre de 2009

de "niña a mujer" ;-)

a les llistes de l'AFAC, han passat aquest article, i la veritat és que ho he trobat molt interessant.
no és la primera vegada que sento a parlar del tema, i no és la primera vegada que en llegeixo articles i busco informació al respecte.

Fa temps vaig llegir que també era molt influent sobre aquest aspecte, l'edat en que les nenes eren adoptades i patíen aquest canvi radical en l'alimentació, i crec recordar que hi havia una teoria que deia que sobretot afectava a nenes que ja havien estat adoptades a partir dels 3 anys, i que haguessin patit greus problemes de desnutrició.....
en fi......., un tema més a tenir en compte!

http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/733/1257030009.html

dimarts, 3 de novembre de 2009

ESPERÁNDOTE: segona part!

Silvia, ya te dije que algo iba a pasar después de que nos regalases el libro. http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2009/10/esperandote.html
Te lo dije porque conozco muy bien a Aina, y cuando un cuento le gusta llega el día en que a su manera, lo explica sola.
Ya nunca guardamos la camara de filmar, más bien ha pasado a ser un objeto más del comedor... jajaajja, ya que siempre tiene que estar a punto para los momentos especiales, y éste es uno.

No se si celebras tu santo, pero que sepas que yo lo celebro hoy, así que ojalá sea para tí un buen regalo de santo.
Espero que lo disfrutes y deseo que se entienda...... ya sabes.... 3 años son 3 años!! jejejeje

Un beso tocaya!

video

diumenge, 1 de novembre de 2009

fotografia de la setmana



a casa no es pot fer res sense disfressar-nos!!!!! jajajajaja
així que quan l'aina va sentir anem a torrar castanyes no hi podia anar de qualsevol manera, i evidentment em va dir que es volia vestir per la ocasió.
així que ja em teniu rebuscant per la caixa de les meves disfresses de quan era petita a veure què trobava ......

ja us podeu imaginar l'alegria de l'aina amb els seu vestit de maria castanyera ballant i cantant totes les cançons referents a la castanyada, i nosaltres encantats de la vida, és clar!!!!

divendres, 30 d’octubre de 2009

estic indignada!

aiiisssss.... per on començo!!!
acabo de sentir per TV3 la notícia sobre les adopcions il.legals a la xina i les seves màfies.
primer vull deixar molt clar, que estic molt contenta per tots aquests infants que un dia se'ls va separar dels seus pares i finalment s'han retrobat.
m'indigna profundament les màfies, sobretot quan l'objectiu són els nens, i tan de bo mai més haguéssim de parlar d'això.

però la meva indignació no va només per aquí...... no m'agrada com s'ha enfocat la notícia i molt menys m'agrada la situació a la que ens han deixat als pares adoptants en conjunt......
crec que a vegades el que prima és la notícia i el seu ressò, el rembombori mediàtic i la poca precisió, sense tenir massa en compte qui se'n pot sentir perjudicat.

No fa massa temps que parlavem sobre un tema semblant, i jo em queixava exactament del mateix...
què pot pensar qualsevol filla nostra al sentir una cosa així per la TV? que és robada i comprada per uns pares adoptius?
perquè tal i com s'ha donat la notícia això és el que pensaria jo! almenys em crearia el dubte!

quan tingui el vídeo us el penjaré i jutjeu vosaltres mateixos, però per si no ho heu vist, la cosa anava més o menys així:
es desarticula una màfia que robava nens per entrar en un mercat on puguin ser comprats per pares adoptius!
és que ho escric i no dóno crèdit al que estic escrivint.....
la paraula comprar, és que és tan forta......

sabeu què passa quan es dóna una notícia d'aquesta manera? que la gent té la tendència a generalitzar....
NEN ADOPTAT = NEN COMPRAT = ROBAT???????
una paraula: INDIGNANT!

que parlin de màfia, que donin la notícia, però per favor....... que no generalitzin! que els pares que adoptem legalment ni comprem ni robem, i torno a repetir que tenim una prova que així ho demostra, el Findding adds!!!!!!
en cap moment es parla de si aquests pares són o no del pròpi país,de si l'adopció és nacional o internacional, en cap moment es parla de que aquí les coses es fan legalment, en cap moment es parla de que si que existeixen "pares" que es posen en contacte amb aquestes màfies .....
esbombem la notícia i allà queda, que cadú en tregui les sevses conclusions.... PATÈTIC!

però el més fort de tot és com s'ha tancat el reportatge..... " el dubte de les families adoptives"
apa, si home si, tots al mateix sac,!
algú pensa amb els nens adoptats al publicar una cosa així?
em sento tan impotent i tan decebuda.........
el que importa és la notícia i la seva trascendència, al preu que sigui!!!!!

ho sento, però notícies així no només em fa plantejar si la informació que rebem és bona, sino que em fa plantejar si és l'adequada i la veritable.

ara diria unes paraules per la mònica terribas, directora de TV3 i una gran comunicadora, o almenys això em pensava....
però no ho diré, sempre és millor el que calles que el que dius, però m'he emportat una gran decepció.

aquí està el vídeo, centreu-vos sobretot en la part final.
val a dir que en aquest vídeo hi falta la última part on acabaven la notícia els presentadors del TN, i era la part que més m'ha molestat!

http://www.tv3.cat/videos/1592259

BONA CASTANYADA!



Des d'aquesta finestreta us desitjo que passeu una bona castanyada!!
Nosaltres com cada any la passem amb els amics, disfrutant d'un bon menjar, dels boníssims panellets, d'una bona torrada de castanyes i d'una excel.lent companyia.

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada.
Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts.


Nosaltres som d'aquells de mantenir les nostres tradicions que ben boniques són, i intentar que els més menuts les arrelin ben fort per tal de que mai es perdin.
A vegades penso que potenciem més tot allò que bé de fora i oblidem una mica el que realment ens pertany,.... què hi farem!

dimecres, 28 d’octubre de 2009

ho tenim clar!!!!!

la veritat és que avui m'he fet un tip de riure amb l'aina.
Avui ens ha arribat la revista "NIÑOS DE HOY" d'aquest mes, i l'aina era al meu costat mentre jo la fullejava.
Quan era més petita i veia algú amb rasgos xinesos, se'l mirava i reia, però normalment no deia res.
Ara però la cosa ha canviat i molt ... mentre jo estava mirant la revista ella m'anava dient:
" mira mama, aquesta nena és com jo, perquè té els ulls com jo ".
i si, no s'ha equivocat ni una sola vegada, quan veia una nena o un nen xinès l'identificava a la perfecció.

Ella em preguntava que com és que els nens que han nascut a la xina ténen els ulls d'aquesta forma, i perquè jo ho entengués, es posava els dits a l'ull i se'ls feia molt més axinats dels que ja té....jajajajajajaja
realment, l'escena ha estat molt divertida.

jo li explicava que tots som diferents a tots, i que tots som la mar de macus siguem com siguem ......
quan hem "acabat" el repàs exhaustiu a tots els nens de la revista, m'ha dit:
mama ..... que quedi clar que jo he nascut a la xina, però sóc catalana ehhhh?....
em sembla que me l'hauria menjat tota sencereta ...... que dolça!!!!!

realment em sorprèn que només vegi la "diferència" amb nens de la seva pròpia ètnia ..... m'explico!!!!
l'altre dia em volia explicar una cosa d'una nena de la seva classe que a mi em té el cor robat.
aquesta nena, és d'ètnia africana, i el comentari de l'aina no em va deixar indiferent.
per deixar-me clar que em parlava d'ella, ja que no se'n sortia amb la pronunciació del nom, em va parlar de totes les característiques que la podien definir ......
la nena que porta el cabell ple de cuetes de colors, la nena que seu a la taula del meu costat, la nena que porta ulleres, la nena que la seva mare porta sempre un mocador al cap, la nena que té un germanet .......
en fí, em va dir de tot menys la paraula que a ulls de molts l'hagués identificat a la perfecció pel seu color de la pell i a més a més és única a la classe.

què vull dir amb això? que em va alegrar molt que l'aina no la veiés diferent pel seu color de pell i que em va deixar claríssim que som els adults, o una gran majoria, que som nosaltres i només nosaltres els que fem veure les diferències entre ells ......
que maca és la vida a ulls d'un nen oi?
i pensar que fa pocs dies, una mare d'una amiga de l'aina pensant-se fer la gràcia més graciosa del món, es va encarregar de dir-li a la seva filla que l'aina era xina i que tenia els ulls xinets...... aisssss, com si no es notés oi?????
sort que la nena se la va mirar amb cara com dient..... i què?, si fa temps que ho sé!!!!!!

diumenge, 25 d’octubre de 2009

fotografia de la setmana



Ahir l'Aina va començar el seu curs de natació!
Cada any deiem que l'apuntariem, però sigui perquè era massa petita, que si la migdiada, que si això o allò, sempre ho deixavem passar.
Aquest any però ho tenim claríssim tots tres, així que després de deixar passar un temps pel tema del començament de l'escola i que no tingués tants canvis alhora, ahir va ser el dia escollit.

S'ho va passar genial, i mira que estava molt nerviosa abans de començar ....
Té una monitora quasi en exclusiva, ja que només la comparteix amb un altre nen de la seva mateixa edat, cosa que la va fer sentir molt més segura al no ser un grup més gran.

Doncs aquesta ha estat la seva primera activitat extra escolar ......mare meva que grans que se'ns fan!!

dimecres, 21 d’octubre de 2009

som mares....



Doncs és un premi, el premi " somos mamás ".
La Shari, a través del seu blog, http://esperandoaluciaopedrito.blogspot.com/, el regala a totes aquelles persones que són mares, tant si el seu fill ja és amb elles com si encara l'estan esperant, perquè ser mare no no només vol dir tenir un fill al teu costat, ser mare vol dir sentir quelcom molt especial dins el cor independenment de si ja disfrutes o no del teu tresor.
Una mare no només ho és, se'n ha de sentir!

Gracias shari por ese bonito premio que regalas a todas las madres que así lo sienten.

Normes del premi.

1- mencionar qui te l'ha donat:
la shari, de http://esperandoaluciaopedrito.blogspot.com/

2- mencionar una cosa que mai publicaries al bloc:
suposo que alguna cosa molt íntima o alguna cosa que faltés al respecte.
Crec que el bloc ha de ser un espai per compartir vivències i experiències, on tots ens puguem enriquir i expresar-nos lliurement i amb educació.

3- mencionar una cosa que quasi sempre surt al bloc:
uffff, moltes!
per exemple, qualsevol cosa relacionada amb l'adopció, una foto de l'aina o la fotografia de la setmana...

4- pasar el premi a 5 blocs més:
quin bloc triar si totes les mares que em llegiu sou genials!!!!
així que seguiré la mateixa norma amb la que el premi m'ha arribat a mi: és per totes aquelles que em llegiu i tingueu ganes de publicar-lo al bloc.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

3 anys, i sembla que era ahir....

avui fa tres anys que varem saber que per fi estavem asignats!!!
és una sensació imposible d'oblidar. Com més temps passa més gran és l'emoció i més forts els sentiments.....
i cada any, per temps que passi es viu amb una intensitat desmesurada, és com si tot quedés en un segon pla, i a partir del dia 20 d'octubre s'obre un parèntesi on a cada moment recordem què feiem fa tres anys......, és una pasada!!!!!!

segurament, si em posés a escriure us ho descriuria tal i com ho vaig fer l'any passat, més que res perquè ho tinc grabat a la memòria i és molt difícil d'explicar-ho diferent.
cada any em dic, aquest any no en faig menció, però no puc, és com si faltés a la cita més especial de la meva vida, així que ho haig de recordar.

això és el que vaig escriure l'any passat, i així és tal i com ho recordo avui, ni més ni menys.

"Recordo aquell dia com si fós ara ... era divendres i els rumors tot i estar a mitjans de mes es succeïen l'un rera l'altre.... les llistes americanes eren un no parar i jo no parava ni un moment de buscar alguna notícia que ens deixés passar aquell cap de setmana de manera diferent ....
però res, tot eren especulacions i moltes ganes de que passés alguna cosa.....
recordo que aquell dia amb la FIna, una gran amiga nostra, ens vàrem trucar moltes vegades....estavem les dues nervioses, i qualsevol rumor que sortís agafàvem el telèfon per passar-nos la informació.

després de dinar.....quan jo ja pensava que fins dilluns res de res, va trucar el telèfon. Era la Fina.....
recordo les seves paraules d'una a una, de fet crec que mai ho podré oblidar.....amb una veu molt tremoslosa, i gairebé sense poder parlar em va dir:
"....sílvia, has vist ara mateix la pàgina d'AFAC?".......
en aquell moment el meu cor es va disparar i va començar a bategar d'una forma com mai ho havia fet.....
jo portava tot el dia enganxada a la pàgina d'AFAC, però no hi havia res de nou....
però amb les paraules de la Fina, sabia que alguna cosa havia canviat!!!!!
jo li deia, estem assignats??????
i ella em deia, tu mira-la, llegeix-ho amb els teus propis ulls....
els dits em tremolàven tant, que era incapaç d'agafar el ratolí per anar a favoritos i clickar.....
quan finalment vaig poder obrir la pàgina, això és el que deia:

Llegada de las asignaciones
Según información recibida por varias fuentes las asignaciones
llegarán a España entre mitad y finales de la semana que viene y las familias las recibirán probablemente a principio de la otra.
La fecha de corte es el 23 de agosto (para aquellas agencias que tienen fecha de registro hasta dicha fecha) es decir que se confirma que entra en dicha asignaciones el grupo de protocolo público del 18 de agosto 2005 que cuenta con más de 150 expedientes.

ENHORABUENA A TODOS LOS ASIGNADOS!!!
Todavía un poco de paciencia. Las administraciones de las Comunidades y las Ecai irán avisando a las familias asignadas cuando dichas asignaciones habrán llegado realmente en sus manos.
Para este grupo de asignaciones la espera se mantiene en 14 meses.


mentre jo intentava llegir amb veu alta, sentia com la Fina i jo estavem plorant, i cap de les dues podia articular massa paraules ..... el que ens estava passant era allò pel que tant de temps havíem esperat. Era increíble, un somni!!!!
mai li agrairé prou a la Fina que després de que ella ho sabés, crec que va ser la primera, em truqués a mi per fer-me'n partícep!!!!!
recordo que li deia ... que fort, que fort, i moltes gràcies fina ... enhorabona .....
vàrem penjar el telèfon i de seguida vaig trucar al lluís ...... li vaig dir vine de seguida ..... plega de la feina ...jajajajjajajaja ...... l'emoció era total!!!

després de parlar amb ell, vaig començar a córrer com mai ho havia fet pel pati de casa fins arribar a casa dels meus pares .....
de la forma que vaig entrar a casa del meu pare, era el que hi havia a casa en aquell moment, ell ja va saber el que passava .... es va aixecar de cop esperant el que volia sentir:
estem assignats, estem assignats .......
em va abraçar tan fort, que fins i tot em va fer mal...jejejeje però era igual ...... l'emoció era incontrolable ....
aquell dia va ser el primer que vaig veure llàgrimes als ulls del meu pare....mai oblidaré aquest moment.
deprés vaig trucar a la meva mare ...... es va emocionar molt, i quan va arribar a casa vaig viure un altre moment d'aquells que duren per sempre.

a partir d'aquí ja va ser un no parar amb el telèfon, em va donar el temps just per trucar als meus companys de viatge de la família del cor i dir que estaven assignats.
recordo que això va passar als voltants de les 4 de la tarda, doncs a les 8 del vespre encara em trucava el mòbil ........estava parlant i sentia com estava entrant una altra trucada i fins i tot hi havia moments que el mòbil i el fixe sonaven alhora .....

aquell dia vaig començar a ser conscient de que els somnis es fan realitat, vaig ser conscient de tota la gent que ens estimava i teníem a prop ...... i tot això era només el començament de tota la màgia que ens quedava per viure!!!
estavem començant el nostre viatge cap a l'aina, i res tornaria a ser com abans......

gràcies a tots els que vàreu estar amb nosaltres aquell dia.......i gràcies Fina per TOT!!!!!!"

T'ESTIMO PRINCESA!

diumenge, 18 d’octubre de 2009

fotografia de la setmana



Aquesta setmana l'aina ens ha sorprès i molt!!!!
sempre ens sorprèn, ja que amb cada cosa que fa, aprèn o investiga, hi ha una gran alegria al darrera, però l'altre dia va ser una mica diferent.
Com moltes vegades quan se'ns acaben els gomets, perquè tot sigui dit de pas a l'aina la tornen boja, en varem anar a comprar.
La meva primera sorpresa va ser que em va demanar uns gomets amb lletres, i la segona va venir després.
un cop a casa em va demanar un foli, i allà hi va enganxar les lletres del seu nom!!!

La veritat és que la paraula és flipar, vaig flipar!!
amb només un mes mal comptat d'escola, i ja identifica les lletres que formen el seu nom......
Haig de dir que a casa també ajudem, ja que l'aina és molt curiosa i sempre vol saber, però estem totalment bocabadats amb la de coses que està aprenent.

dissabte, 17 d’octubre de 2009

revisions: noves notícies!

fa poc dies que comentava el fet de que a partir del maig del 2007 el número d'expedients registrats a la xina havia baixat considerablement, ho veiem en la rapidesa de les revisons.
aquesta entrada la vaig fer el dia 1 de setembre, on el CCAA deia que ja tenia revisats tots els expedients fins l'octubre del 2007, doncs bé, segons un missatge que ha passat una família a les llistes d'AFAC, l'ecai ACI confirma que ara, a mitjans d'octubre ja ténen revisats tots els expedients del 2007, és a dir, fins el 31 de desembre!!!!

"Os comunicamos que el CCAA ha finalizado la revisión de losexpedientes de adopción registrados hasta el día 31 de diciembre de2007. Continúan trabajando con los siguientes y nos informaránoportunamente una vez terminados. Asimismo os informamos que el CCAA ha realizado las preasignacionescorrespondientes a los expedientes registrados hasta el día 28 de marzode 2006. ACI ha recibido 29 asignaciones, 27 niñas y 2 niños, de edadescomprendidas entre los 7 meses y los 5 años y medio, de las provinciasde Jiangxi, Guangdong y Heilongjiang y Shanghai."

almenys ara, encara que les asignacions segueixen sent molt lentes, si que hi ha molt moviment en les revisions......

dijous, 15 d’octubre de 2009

18 mesos

tot i que ja fa uns dies que varem fer 18 mesos de registre al CCAA, concretament el dia 10, però no estavem a casa, no vull perdre la oportunitat de deixar-ho per escrit, ja que crec que no he deixat cap mes de recordar-ho.

18 mesos i el que ens queda, mare meva!
però què voleu que us digui, sempre hi ha una veueta al fons del meu cor que em diu que això no pot seguir així, que ha de millorar.
A la vida pasem cicles, i sempre després d'una baixada vé una pujada i a l'inrevés..... per tant, crec que ja ens començaria a tocar tornar a veure la pujada.
Estic molt tranquila, potser també és degut a la nostra sitiuació particular ( el fet de poder tenir fills biològics), però sigui el que sigui em nego a pensar que aquest fil vermell no arribarà a on ha d'arribar, perquè fa olt temps que el nostre tresor viu als nostres cors i l'esperem amb tot l'amor del món.
La nostra il.lusió i les nostres ganes estan intactes com el primer dia, o no, fins i tot diría que molt més, i potser és per això que el temps em continúa passant rapídissim, sabent que cada dia és un dia menys per arribar al final del camí!

"cada día del hombre es una noche oscura.
Nadie sabe lo que va a pasar el próximo minuto,
e, incluso así, las personas van hacia adelante.
Porque confían. Porque tienen Fe."


Paulo Coelho (Brida)

dimarts, 13 d’octubre de 2009

uns dies meravellosos.

avui hem arribat de ólvega ( soria ).
Hem passat uns dies excepcionals i impressionants amb unes famílies increíbles.
El que ens uneix? el més especial del món....... junts vàrem ser pares alhora, en el mateix lloc i al mateix moment, i les nostres filles, l'elisa, l'abril, l'aina i la xènia vàren compartir molts moments de les seves curtes vides.

Des d'aquell desembre de l'any 2006, ja no hem deixat de veure'ns....
amb dues families ens veiem tot sovint, doncs vivim a prop, però l' altra ens queda una mica més lluny ja que viuen a Madrid.
Que curtes que són les distàncies quan el vincle és tan fort veritat?

Han estat uns dies magnífics, on hem disfrutat d'allò més..... fins i tot no hem quasi dormit per aprofitar bé les hores...jejejejej
i és que quan després d'un dia genial ens reunim al voltant de la llar de foc i començen a passar les hores i nosaltres seguim xerrant sense parar, no hi ha rès que s'hi pugui comparar!
moni, sergio i xènia, us hem trobat molt a faltar, però de la propera no us escapeu ehhh?

la despedida ha estat durilla, i crec que el comportament de la Paula, una nena de 9 anys ho reflecteix molt bé.... ESclatar a plors dins el cotxe quan ens acabava de dir adéu..... sobren els comentaris.

han estat uns dies plens de rialles i això és el que val realment la pena. Veure a tothom tan feliç és impagable, per això, la música del vídeo.

bé families, ja sabeu abastament el que pensem de tots, així que us enviem una forta abraçada i fins ben aviat.

consuegros, que sois lo más!
mil gracias por tanto amor y tanta hospitalidad. Un besazo a todos y uno en especial para marcos ;-)


divendres, 9 d’octubre de 2009

dificil, molt dificil.

Casos com aquest n'hem sentit a parlar moltes vegades, i a vegdades fins i tot passen al costat de casa!
complicat a on n'hi hagi....... on acaba la força de la paternitat biològica i comença el benestar de l'infant?

estic parlant de tots els nens i nenes que estan en families d'acollida i que després d'uns anys, una sentència els obliga a tornar amb les families biològiques quan en molts casos ja no existeix el lligam afectiu.
no jutjaré, o almenys ho intentaré, ja que cada cas és únic , diferent i ple de matisos, però si que crec que alguna cosa s'ha de modificar i que pugui servir de model per a tots.....
sempre he sentit a dir en casos així, que amb qui millor estan els nens és amb la família biològica.... no hi estic d'acord! ..... i que per aquest motiu fan tornar-hi als nens, precisament per la biologia... molt a discutir oi?
ja dic que no vull entrar en aquesta polèmica, doncs cada cas és diferent, però avui quelcom m'ha cridat l'atenció, i és que per primera vegada es pensa amb els drets del menor per damunt dels drets de la mare biològica.

El cas tracta de que un menor que viu en familia d'acollida des dels dos anys i ja en fa sis, la sentència l'empara a ell i diu que no és just pel menor que torni amb la famlilia biològica.
i jo dic: JA ERA HORA!
aquesta nena va passar a formar part de la seva nova família als dos anys, i ara, amb 8 hauría de tornar amb qui li va donar la vida?
a part del lligam biològic quin lligam efectiu hi ha?

els que passem per un procés adoptiu, sabem del cert que ja tinguin 1, 2, 3 o els anys que siguin, aquests nens es fan a nosaltres ,i per ells sempre serem la seva família, per tant no em puc imaginar com a mare que després de tenir un fill durant els anys que siguin i que el nen estigui perfectament adaptat, es pugui girar la truita i l'obligin a deixar la seva familia per anar amb la biològica.

ja dic que són temes molt complicats, però complicats per qui? pels pares biològics o pels menors?
no obstant, jo penso que el que sempre hauria de prevaldre és el ben estar de l'infant, ja que ells pobrets no ténen la culpa del que facin els adults amb les seves vides.

us recomano que llegiu aquest article.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/mejor/familia/biologica/elpepusoc/20091009elpepisoc_1/Tes

dijous, 8 d’octubre de 2009

fés servir protector solar....

avui, una bona amiga m'ha passat aquest missatge..... a mi m'ha agradat molt.
segur que més d'una vegada n'haureu sentit de semblants.
Sempre ens fem el propòsit de posar-los més en pràctica, però quasi sempre ens n'acabem oblidant de nou.
després, quan en algun moment de la vida tenim algun entrebanc, sempre mirem enrrere i ens adonem de que varem malgastar el temps patint per tonteries,.....

jo faig com ella, el comparteixo,... així que si us vé de gust escoltar-lo, ja ho sabeu.
no olideu treure la veu de la música del bloc per poder escoltar el vídeo.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

a on arribarem.......

-normalment creiem que això sempre passa a altres països, a llocs culturalment molt diferents a nosaltres, però no!

-a vegades ens queixem de que el certificat d'idoneïtat és injust i dur.... i a vegades ho és, però tots els que volem ser pares l'hariem de passar, o no?

-lliurement i amb certa ignorància parlem de pobrets, quan ens dirigim a nens adoptats.....
quina obra de caritat, pobrets.....
què hauria estat d'ells, pobrets....
sempre jutgem a la lleugera, o no???

-quan algú té un fill biològic, sempre és una alegria independentment de com siguin els progenitors, oi que si???

-quan n'adoptem un.....molts se'n alegren, altres et prenen per boig, altres et diuen si estàs parlant en sèrio..... us sona oi?

doncs per desgràcia, aquí teniu la confirmació de que engendrar una vida, i parir-la no és sinònim de rès!
tant de bo els nostres fills, això ho tinguin sempre claríssim.

potser és dura la forma de plantejar l'entrada, però és com ho sento.
http://www.diariovasco.com/20091004/al-dia-local/once-bebes-guipuzcoanos-estan-20091004.html

diumenge, 4 d’octubre de 2009

fotografia de la setmana



cada 30 de setembre, o almenys cada cap de setmana que més s'acosta al 30 de setembre, quedem amb la família cel cor per celebrar que en un dia 30 d'ara fa 3 anys arribava la primera petitona de la colla, i un any més tard, també el dia 30 de setembre arribava la última.
així que aquest 30 de setembre hem celebrat els 3 anys de la primera arribada i els dos anys de la última arribada.

quin lloc més divertit pels menuts, i els no tan menuts que el TIBIDABO!!!!!
així que avui hem gaudit d'un dia genial en la millor companyia, tot i que no hi hem pogut ser tots.

que per molts anys familia!!!!!!

dissabte, 3 d’octubre de 2009

ESPERÁNDOTE



per fí!!!!!
feia més d'una setmana que estava esperant aquest conte, "ESPERÁNDOTE".
Una bona amiga, la silvia (http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/ ), m'en va fer partícep del seu projecte des del començament.
Aquella vegada que vaig tenir el privilegi de veure com seria aquest magnífic conte, ja em vaig entusiasmar molt.
Fa poc més d'una setmana que em va dir que ja els tenia, per fi el seu somni havia arribat al final.
des de fa una setmana que em va dir que n'havia sortit un cap a casa nostra que l'estavem esperant, sobretot l'aina..... però just aquesta setmana el carter s'ha fet esperar... grrrrrrrrr
avui ha estat el dia, just despertar-nos ens hem adonat que per fi el llibre havia arribat a casa.

PRECIÓS, és preciós.
reflexa molt bé a ulls d'un nen com és l'espera per uns pares, i els menuts n'identifiquen molt detalls, com per exemple el cobrellit dels 100 desitjos i el fil vermell.
"mira mama, la manteta com la meva", o " el fil vermell mama"...... aquestes són dues expressions que l'aina ha identificat a la perfecció.

Silvia, que dir-te, que quan li estava explicant a l'aina m'he emocionat molt, perquè en cada paraula, en cada ilustració hi ha tot l'amor d'una mare que espera el seu fill, i amb la que m'he identificat al milímetre.

Gràcies amiga, mil gràcies per tot!

....y como lo prometido es deuda, aquí tienes el momentazo!!!! esto es sólo un pequeño avance....tu ya me entiendes!!!! jejejejeje



per a més informació sobre el conte i per poder-lo adquirir aquí en teniu els links:
http://www.adopcionencuento.es/
http://www.afac.info/tienda/libros.html

divendres, 2 d’octubre de 2009

tranquila i amb molta pau.

així és com m'he quedat avui, tranquila i amb una pau inmensa després de la primera tutoria de l'aina.
després de quasi bé dues hores parlant amb la professora de l'aina i escoltant tot el que ens ha dit d'ella, aquest és el resultat final, molta pau.
les meves impressions no anaven gens equivocades, una noia molt carinyosa i dolça, però alhora molt estricte.
de l'aina ens en ha parlat molt bé, crec que fins i tot necessitàvem un pitet...jajajajajaj, i qui no??????

aquestes dues hores han passat volant, hem conversat sobre molts aspectes de la vida, de l'educació, dels valors...... ha estat fantàstic.
La sorpresa ens l'hem endut al final, la seva intenció de passar per un procés adoptiu...
que tranquila que m'he quedat, algú que realment està posat en el tema i les ganes de tractar-lo com cal.

Així com a la llar d'infants compartíem experiència adoptiva amb altres pares, aquest any, l'aina és única en aquest sentit a la classe, i com és molt normal, la nostra preocupació per com s'enfoqués el tema en el seu moment, és un aspecte que ens interessava i molt.
avui les nostres pors en aquest sentit s'han esvaït completament.

Aprenem a cops, és així, i encara que la teoria de que les coses no passen per casualitat, la sabem perfectament, a vegades ens costa aplicar-la.
de ben sabut per tots els que em seguiu, sabeu que l'aina no va entrar a la primera opció de l'escola que volíem per ella.
avui he fet un pas....... qui m'havia de dir que la seva mestra sería una possible mare adoptiva?
qui millor que ella per tractar aquest tema davant d'una classe de 25 nens on entendran que està bé ser diferent, i que l'únic important a la vida és l'estimació i la familia, sigui quin en sigui el seu origen i com s'hagi format.

m'ha repetit les mateixes paraules que abans de començar l'escola, no pateixis que tot anirà genial, i estarem en la vostra línea a l'hora de tractar el tema amb la resta de la classe.

com és que encara dubtem del que ens passa a la vida???????
SEMPRE TOT TÉ UN SENTIT, SEMPRE, i RES PASA PER CASUALITAT!

dimecres, 30 de setembre de 2009

una bona notícia !!!!

aquestes notícies són d'aquelles que t'omplen el cor, perquè gràcies a l'ajuda de moltes famílies, altres cors que viuen a la meva estimada xina, somriuran una miqueta més.
us ho deixo tal i com ha sortit publicat a la web d' AFAC

"Amueblando ilusiones".
Proyecto Finalizado.
Gracias.


Por fin podemos deciros que gracias a vosotros una vez más, podemos dar por finalizado y conseguido el hacer realidad un proyecto.

Por esta razón queremos compartir con todos vosotros la alegria que nos produce el que definitivamente se han enviado los 1775 € que restaban para conseguir el proyecto "Amueblando Ilusiones".

Después de la construcción de un "Children Village" en Henan, este hogar para estos niños hijos de presidiarios que no tienen ninguna oportunidad en su sociedad, hemos conseguido el sueño de amueblarlo, hemos conseguido "Amueblar Ilusiones"

Muchas gracias a todos
" haz el bien y no mires a quién, sin pedir nada a cambio"

per a més informació:

http://www.afac.info/proyectos/proyectos-2008/amueblando-ilusiones.html
http://www.afac.info/proyectos/proyectos-2008/edificio-en-henan.html

dilluns, 28 de setembre de 2009

50.000 entrades.



el passat dijous dia 24, aquest bloc va arribar a l'entrada 50000!!
moltes gràcies a tots els que hi entreu i em llegiu.

quantes coses que han passat al llarg d'aquestes 50000 entrades oi?
alegries, canvis, comiats, premis .... i el més significatiu de tot per mi, molta amistat.

diumenge, 27 de setembre de 2009

fotografia de la setmana: LES PETJADES S'ESBORREN A LA SORRA, PERÒ NO EN EL TEMPS.



és d'ahir, de dissabte al matí abans d'anar a la festa de comiat del nostre amic indaleci.
Sí ho esteu llegint bé FESTA DE COMIAT.
Així és com ell ho deia i ho volia. No volia una despedida trista ni fosca, volia que tots estiguéssim contents i que el recordéssim sempre amb el somriure a la boca.

Ell va decidir que aquest últim adéu seria una festa, i era el seu últim regal per tots nosaltres, per això va demanar que siusplau ens poséssim tots molt mudats i amb molt de glamour...... ell sempre ha estat molt glamurós i li encantava aquesta paraula, tot i que sempre la feia servir amb un to de broma, perquè l'inda era la persona més sencilla del món.
Sabeu com se sent un quan va a un enterrament sabent que tot ha estat triat i calculat fins l'últim detall per la persona a la que li estàs dient adéu?

Si algun dels que em llegiu éreu presents el dissabte ja sabeu de què us parlo i de l'emoció que allà es respirava. Als que no hi éreu dir-vos que és la festa més maca a la que he anat mai.
el lloc, l'entorn, la companyia i els 5 sentits amb el que tot estava fet i preparat no es pot explicar.
Ell volia que no hi faltés ningú, era ple a vessar; nens, adults gent gran...... i és que a ell l'estimava tanta gent......
ho va donar tot per a tothom, sobretot per la nostra gent gran, amb els que s'hi ha dedicat tota la seva vida.

així que l'aina no va ser una excepció, ja que anava a dir adéu al seu "pallaso" preferit, aquella persona que li ha pintat tantes vegades la cara i li ha inflat tants i tants globus, i per fer això havia d'anar com ell volia, ben mudada.

Em quedo amb una frase que allà es va dir, i que ell sempre havia sabut aplicar:
"L'èxit és arribar a on un vol.....
la felicitat és apreciar tot el que es té."

i l'inda, era feliç, molt feliç.......

Indaleci, BON CAMÍ, I BONA LLUM, tu ja m'entens!


el ball de gitanes sense tu no serà el mateix!

divendres, 25 de setembre de 2009

quan algú se'n va .....

quan algú se'n va, el buit que deixa és massa gran.....

m'havia promés a mi mateixa que mai faria una entrada trista, o almenys alguna entrada que no tingués massa relació amb el contingut general del bloc, però aquest bloc també parla de reflexions i de sentiments, i per això trenco la meva pròpia norma......
ahir ens va deixar un amic, una persona a la que tots ens haurien d'assemblar.
Una persona d'un cor enorme, disposada sempre a ajudar al que més ho necessitava, no importava ni l'hora ni el lloc.
ahir ens va deixar una persona compromesa i entregada, .... per a qualsevol moguda allà estava ell, sempre feia per un, o per dos, o pels que calguéssin.
Ha marxat una persona alegre, dinàmica i feliç; una persona digne de ser recordada per tot això i per molt més, una persona que ha entès que li havia arribat el seu moment i que ho sabut entendre, cosa realment difícil.

Indaleci, demà et direm adéu, i ho farem tal i com tu has volgut, en una ceremònia triada única i exclusivament per tu, tal com tu volies .....
Ens queda molt per apendre de tu, i per això, en aquest humil bloc et deixo el meu petit homenatge, perquè sé que l'estaràs llegint allà on siguis.

una abraçada enorme, sempre ets i seràs el "pallaso" preferit de l'aina i nostre.
fins sempre!



aquesta frase és la que tant t'ha caracteritzat i de la que ens queda molt per apendre:
"Haz el bien y no mires a quién, sin pedir nada a cambio."

dimecres, 23 de setembre de 2009

els valors estan en crisi?

és una pregunta que fa dies que em faig a mi mateixa, i justament avui ha caigut a les meves mans aquesta frase:
"Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres"
(pitàgores)


a vegades penso que ens "passem" en la sobreprotecció dels fills.... m'explico....
jo sóc la primera que si algú fa mal a la meva filla em surt allò que tots portem a dins i no deixo que amb ella es pasin ni un gram, però a vegades hi ha situacions que et fan pensar....

sense anar més lluny, no fa ni una setmana, vaig anar a recollir a l'aina a l'escola com cada dia.
com que encara estem amb això de l'adaptació, les normes encara es poden doblegar una mica, i ens deixen entrar a la classe per recollir als nostres fills.
mentre jo entrava per anar a buscar a l'aina, em vaig adonar del plor desconsolat d'un nen.
al moment, la mare del nen va entrar a la classe molt depressa, preguntant a la professora que perquè plorava...... fins aquí tot correcte.
al fer la pregunta, la professora li va contestar que plorava perquè l'havia renyat.

la mare no li va donar opció a que la professora s'expliqués, automàticament i amb veu fins i tot desagradable li va dir que al seu fill no li agradava que el renyéssin.
la professora, molt educadament però amb molta firmesa, no va explicar el motiu, ja que crec que sincerament a la mare no li interessava,..... i li va dir que ella estava allà per educar.

aquesta frase no em va deixar indiferent.......
estic segura que si la mare hagués encarat la situació d'una altre manera, la resposta per part de l'educadora hagués estat diferent, però el to i el ressentiment de la pregunta va fer que la resposta fós clara i concisa, i entre línies, deixava clar que si a casa no posem límits, a l'escola sí!

a cap nen li agrada que el renyin, a cap pare ens agrada que els renyin ni que ho passin malament, però volem que es converteixin en persones de bé oi?
això em planteja un dubte.....
per estricte que sigui jo, si els meus fills veuen que els seu voltant no funciona igual, en quin lloc queda tot plegat?
la veritat, la reacció de la professora em va semblar la correcte, i créixer no és fàcil.

avui l'aina quan ha plegat ha sortit disparada cap a mi, tot això després de que la professora li donés el permís per aixecar-se..... que em sembla perfecte!
quan ja era a la porta, l'educadora l'ha cridat, i molt amablament li ha dit que posés bé la cadireta on ella s'asentava.
L'aina ho ha fet sense problemes.
Una mare em mira i em diu: però si son petits........
d'alguna manera excusava a l'aina, però li he dit que són petits, però han d'apendre.

a mi m'ha semblat genial, però al veure que no a tots els pares els hi sembla bé que els cridin l'atenció als seus fills m'ha fet reflexionar sobre el tema.....
no ens estarem passant amb la sobreprotecció?

dies de tardor....

Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!


(ÀNGEL GUIMERÀ)

què millor que començar aquests dies de tardor amb un poema!
ara vé una d'aquelles èpoques de l'any que tot i no ser la meva preferida m'agrada. És com si vingués de gust quedar-te a casa, gaudir d'aquells diumenges plujosos estirat al sofà, el primer dia de fred en el que encens la llar de foc...
la tardor em porta també moltes olors, i amb elles molts records.
Mai oblidaré la olor de les fulles dels plàtans ( els arbres ), em recorda a quan jo era petita, ja que el camí cap a l'escola era ple de plataners.
avui he sentit la mateixa olor quan acompanyava a l'aina, ja que la seva escola també està en un carrer ple de plataners; és una olor molt peculiar, per mi és sinònim d'escola i de nostàlgia......

bona tardor per tots!

diumenge, 20 de setembre de 2009

fotografia de la setmana





doncs crec que és la imatge que més simbolitza la felicitat de l'aina d'aquesta setmana.
així, amb aquest gomet "de cara feliç" que li va enganxar el divendres la seva senyoreta a la brusa, és el que reflecteix la seva felicitat en la nova etapa escolar.
va sortir amb un somriure d'orella a orella ensenyant-me el gomet que portava perquè estava molt feliç a la classe.
La veritat és que no el portaven tots els nens..... i ella diu que només el van enganxar a ella i a una altra nena perquè estaven sempre contentes i somrients.........

la veritat és que sí, que de moment li agrada molt anar a l'escola, i hi va contenta de veritat.
cada dia surt cantant i saltant, i no para de saltar fins que arribem a casa.
Que tingui aquesta actitud no és nova per a nosaltres, però una cosa és tenir-la a casa amb els que coneix i l'altre de molt diferent és fer-ho en un lloc desconegut fins ara per ella.
és un goig veure-la així, en aquesta nova etapa de la seva vida!!

dijous, 17 de setembre de 2009

"ELS NEGRES DEL MÓN"

ja fa uns dies que a les llistes de l'AFAC van publicar aquest escrit, i la veritat, no et deixa indiferent.
queda molt per fer i molt per educar.
Potser si els nostres menuts sentisin parlar a casa seva amb una mica més de tacte i sensiblitat, els nostres fills quan fóssin grans no patirien tant.
espero que us agradi.

Carlota es una niña negra. Tiene tres años y por eso siempre va de la mano de alguien que la quiere bien. Nunca sola, claro. Como es muy linda, todo el mundo le dice lo guapa que es, lo bonito que es su pelo rizado y sus ojos color azabache.

Todavía ningún niño, cuyos padres hacen en casa comentarios racistas como "la culpa de todo es de los inmigrantes" o "este barrio se está llenando de negros", la ha insultado o la ha humillado por su color de piel. Así que no sabe lo que es la intolerancia o la xenofobia. Es una niña amada.

Algún día tendrá 14 años o 20. Algún día será pues una mujer negra. Irá sola al instituto, o en el metro, camino de la universidad, o en el tren, con amigas blancas, o con su novio. O sola, repito. Quizá entonces el policía que hoy le sonríe a su paso suba al vagón y entre todos los pasajeros le pida a ella sola los papeles, como se los piden a menudo al ciudadano español Santiago Zanon, un mulato de padre africano y madre aragonesa que nació en Madrid hace 36 años, cineasta y ganador del último Goya al mejor director novel. O como se los pidieron a Rosalind, una española negra de Nueva Orleans, cuando su marido, blanco, la dejó sola para ir a por las maletas.

Aunque sólo sea para eso, para que a mi hija Carlota nadie la dañe, nadie la discrimine por su color, por su origen -y ya sé que es una razón egoísta-, estoy dispuesta a combatir hasta el delirio a todos los mequetrefes del mundo, con placa o sin ella. Hay muchos, así que tengo trabajo...



http://www.adn.es/blog/mariola_cubells/opinion/20090915/POS-0001-negros-mundo.html

dimecres, 16 de setembre de 2009

conciliació entre la vida escolar i familiar ....



estic enyorada, ......
només amb dos dies que portem d'escola, i ja estic notant un canvi massa fort.
L'aina de moment hi va encantada de la vida, i surt pletòrica, el que vol dir que jo estic feliç, molt feliç de veure com s'està adaptant la mar de bé.
però hi ha un però, sempre n'hi ha un oi?

jo estava molt ben acostumada ... l'aina només anava a la guarde al matí, i a partir de les 12 del migdia ja érem inseparables per la resta del dia.
de fet no hauria de notar les dues hores que ara va al cole a la tarda, ja que possiblement abans les feia de migdiada, però el que ja estic trobant a faltar i molt, és no tenir-la a l'hora de sopar al meu costat.
Avui a les 8 ja no podia més, així que a sopar i de seguida a dormir, a dos quarts de nou ja dormia .......
el sopar tots tres junts, fer la sobretaula , jugar ..... tot això que portavem fent des que va arribar a les nostres vides, ho trobo a faltar!!!! i només portem dos dies...... aisssss
quan per fi ens reunim tots tres al vespre, tanquem la porta de casa i disfrutem del millor del món, de la nostra filla, ara de sobte s'acaba.

si ja ho sé, potser escrit en una freda pantalla d'ordinador pot semblar un tant exagerat, però ara mateix és com em sento.
Avui després de deixar a la nostra ratolina al seu llit, fer una sessió de petons i pessigolles, ha caigut rendida. No haviem marxat de l'habitació, que ella ja estava somiant amb els angelets.
Ens hem quedat tots dos mirant-nos com si ens haguéssin robat, i encara sort que tinc una pila d'hores per estar al seu costat, per tant no m'hauria de queixar, però és que jo estava molt ben acostumada en aquest sentit.

Espero i desitjo que aquest esgotament sigui només l'inici del canvi en la seva rutina, i que de mica en mica vagi aguantant una miqueta més, ni que sigui per sopar a dos quarts de nou en comptes de les vuit menys deu....jajajajajaj
mai m'hauria imaginat que l'inici de l'escola em "pendria les millors hores del dia ...."

què hi farem, ara és el que ens toca, i no hi ha satisfacció més gran per una mare que veure-la tan feliç, encara que això suposi estar sense ella el millor moment del dia.

feliços somnis princesa!