CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimarts, 30 de desembre de 2008

i finalment a casa!!!

en aquest bloc, us he explicat el moment de l'assignació,l'incici del viatge, el moment de la trobada amb l'aina ,per tant em queda acabar d'alguna manera el cercle, em queda per parlar de l'arribada a casa!!!

Avui fa dos anys, que finalment creuàvem la porta de l'aeroport amb l'aina als braços.
Arribar d'un llarg viatge, ple d'infinites sensacions i emocions és meravellós, però el gran moment de presentar en viu i en directe la nostra petitona a tots aquells que tan estimem, és sensacional.
i avui fa dos anys d'aquest gran moment, un 30 de desembre de 2006 era el nostre moment, un moment màgic i incomparable.

diría que és el viatge que més llarg he trobat..... les ganes d'arribar i poder dir a tothom que aquella espurneta, que omplia el meu cor i la meva vida ,era la meva filla eren tan grans que el meu únic desig era transformar les hores en segons per poder arribar el més aviat possible.
En aquells moments el cansament i l'esgotament donaven pas a un estat d'eufòria col.lectiva on els petons, les abraçades i les llàgrimes de felicitat es succeïen sense parar.
Finalment, aquella robeta petita i dolça que guardava celosament dins la maleta per aquest moment, li vaig posar a l'aina a l'aeroport d'Amsterdam.
aquella robeta que com tota l'altre havía comprat "a cegues", esperant que li anés bé.....i sí, vaig encertar la talla, i què voleu que us digui.....que estava maquíssima!!

Un altre dels moments que més recordo abans de creuar la porta va ser just quan les rodes de l'avió van tocar terra.....ens vam donar les mans amb en lluís, i vam agafar les delicades i petitones manetes de l'aina. Les vàrem apretar molt fort, sabíem el que ens esperava, finalment arribavem a casa amb la nostra nena dolça.
Tots els que ja heu passat per aquí sabeu perfectament de què us parlo, sabeu que hi ha pocs moments al món que es puguin comparar amb aquests.

i sí.....quasi bé a mitja nit, arribavem a casa, i tots éreu allà, esperant amb globus, pancartes i regals.
GRÀCIES!, sabíeu la importància del moment i no hi vàreu faltar, mai ho oblidaré......

aquell 30 de desembre encetàvem una altre etapa de les nostre vides, ara ja deixàvem de banda els patiments i els neguits de les assignacions, els nervis del viatge, ..... ara ja començava la realitat, tots tres a casa amb els nostres.

http://www.mychinajourney.com/filladelcor.com/view-travel.asp?TravelDayID=23









...i com que avui parlem del final del viatge, aquí us deixo el vídeo que vàrem fer al seu moment....
molts ja l'heu vist, però em fa il.lusió recordar-ho i envair-me de tanta nostàlgia.

diumenge, 28 de desembre de 2008

quin cap de setmana!!!

doncs un cop més venim d'un cap de setmana fantàstic amb la família del cor.
Quan el cor és tan gran que no té cabuda dins un mateix, passen moments com els viscuts aquests dos dies......
una casa, uns anfitrions, feina, enrenou, llits amunt i avall, plats, cuina, compres......i tornem a començar.....
això i molt més és el que un cop més ens ha regalat la nostra família del cor i fer d'un cap de setmana, dos dies realment màgics......
poder compartir entre moltes altres coses, llargues converses fins ben entrat el nou dia, no té preu.......

us estimem molt, gràcies per aquests dos dies plens d'emocions, riures i sobretot, molt d'amor.

fotografia de la setmana



sense cap dubte em quedo amb aquesta!!!!!
tots tres el dia de nadal........, el tercer nadal junts.
el primer el vàrem passar a la xina, i els dos últims a casa.....tots tres fantastics amb molta màgia i plens d'il.lusions.
tres nadals amb ella, amb aquesta personeta que ha omplert de totes totes els nostres cors i les nostres vides.....

divendres, 26 de desembre de 2008

vers de nadal

bé.....doncs com que a molts us feia gràcia veure a l'aina dient el seu vers de nadal, aquí us el deixo..... veure a la meva alegre campaneta a dalt de la cadira amb els seus dos anyets recitant el vers davant de tots....què voleu que us digui, doncs que se'm cau la baba, bé, a mi i a tots els que érem al seu davant. hi ha moments a la vida que s'han de viure per poder saber que se sent, i aquest és un d'ells.... doncs aquí us deixo la meva princesa recitant el vers de nadal amb la vergonya inclosa.....jejejejejjejee.

al dia, amb els desitjos!!!

doncs em poso al dia amb els desitjos!!!!!
aquesta setmana hem rebut aquests:

el primer amb foto de l'abril inclosa, és dels nostres estimats amics i família del cor, l'olga el JM i l'abril.
què dir d'ells que no hagi dit ja??????.....doncs que me'ls estimo amb bogeria i que amb ells he compartit els millors moments de la meva vida.
Quan ens veiem, és molt especial.....crec que sempre recordem que hem estat pares junts i que mai es trencaran aquests llaços tan importants que ens uneixen.



el segon és de la paloma i de l'alberto que ens han enviat dos retalls maquíssims i un desig encantador.
mil gràcies companys!!!!



dimarts, 23 de desembre de 2008

BON NADAL A TOTS!!


Tot i que a l'encapçalament de la pàgina ja fa dies que hi ha la foto de l'aina desitjant bones festes, no volia deixar passar la oportunitat de desitjar-vos un bon Nadal de manera més personal.

És un plaer per mi felicitar el Nadal a tots els que treieu el cap per aquesta finestreta, a tots aquells que em feu emocionar amb els vostres missatges, amb els vostres correus.....a tots aquells a qui no conec però que compartim tant, a tots aquells amb els que he tingut la sort de trobar-vos i compartir a hores d'ara una gran amistat.... en fi, a tots els que dediqueu una part del vostre temps llegint aquest bloc.

Així que desitjo de tot cor que passeu un bon Nadal en la millor companyia, que les alegries siguin moltes, que les penes siguin poques i que les esperançes per aconseguir tot allò que voleu es tornin infinites, i si creieu en la màgia del NADAL, contagieu-vos d'ella, sentiu-la, noteu-la..... mirem amb ulls de nen i siguem feliços......

Tenia a punt uns versos de Miquel Martí i Pol.......però desrprés he pensat que millor us en deixo uns altres, uns de molt especials......el vers de Nadal de l'aina.
L'any passat tot el que va dir va ser bon nadal, però aquest any ja tenim vers!!!!!
L'ha après a la llar d'infants, però se'l sap de meravella així que espero gaudir d'aquest màgic instant en aquests dies......
diu així:

COM ALEGRE CAMPANETA
QUE NO PARA DE SONAR
EL MEU COR AVUI BATEGA
PERQUÈ US VOL FELICITAR

BON NADAL!!!!

diumenge, 21 de desembre de 2008

fotografia de la setmana


Olesa 2008

TROBA LES DIFERÈNCIES!!!! ;-)
"tots més grans, però igual de feliços que el primer dia"...


Nanning 2006

no pot ser una altra que aquesta!!!!!
els mateixos que estàvem junts fa dos anys a Nanning cel.lebrant que finalment érem pares i les nostres petitones ja estaven amb nosaltres per sempre!!!
Vàrem tenir molta sort, perquè coincidir amb dues parelles de la nostra família del cor, va ser simplement màgic.......
L'aina, la xènia i l'abril, ja compartíen la seva vida sense ser-hi nosaltres, i nosaltres la compartíem sense elles saber-ho a molts kilometres de distaància.......
el fil vermell???????-.........segur que sí!!!!!!

des d'aquell 18 de desembre del 2006, sempre hem cel.lebrat aquest dia tots 9 junts, en família, amb la màgia del nadal..... recordant mil i una anècdotes, recordant els millos dies de la nostra vida...
...veient una i altra vegada el vídeo del moment de l'entrega, els àlbums de xina, la caiguda de l'olga,...... i així ho seguim fent, i cada any ens ho passem de meravella!!!!!

sencillament ahir vam gaudir d'un dia fantàstic, vàrem disfrutar molt, moltíssim, i les patufetes s'ho van passar d'allò més bé.....
vàrem bufar dues espelmes, vàren recollir una pila de regals, es van pintar, jugar........ va ser un dia rodó, i com ja va sent tradicció, no podíem deixar de cel.lebrar l'aniversari del sergio, ja és el tercer que passem junts!!!!

jo nómés puc dir que al seu costat estic molt bé, que hem tingut una sort increíble, que sou cullunuts, que per molts anys puguem gaudir d'aquest dia i recordar-ho amb tanta intensitat com ho fem ara.
US ESTIMO MOLT!!!!!



el que feiem fa dos anys en un dia com avui.....
http://www.mychinajourney.com/filladelcor.com/view-travel.asp?TravelDayID=14

divendres, 19 de desembre de 2008

nous desitjos

ja tinc dos desitjos més, i preciosos, per cert!!!!!!!
el primer és de l'Elén de farolillos chinos, http://farolillos-chinos.blogspot.com ,i el segon és de la núria des de barcelona que està adoptant al nepal.
mil gràcies a les dues perquè els escrits i les robes m'han agradat moltíssim!!!







dijous, 18 de desembre de 2008

dos anys amb l'aina


18 de desembre de 2006


18 de desembre de 2008 (les dues fotos són fetes a la mateixa hora, una amb hora xinesa i l'altre amb hora catalana)

Us diría que aquest dia, el dia 18 de desembre, és el més important de la meva vida des de fa dos anys.
avui fa dos anys que vaig poder abraçar a l'aina, vaig poder-la tocar i saber quina olor feia.
Aquella quarta planta del registre de Nanning ( guangxi ), es va convertir d'alguna manera en la sala de parts on les emocions i els sentiments estaven a flor de pell.
Era el moment, únic i incomparable, aquelles fotos que guardavem a cada racó de casa i al nostre cor des de feia un mes, "la nostra ecografia", donaven pas al millor moment de la meva vida, en el que cap altre s'hi pot comparar.
Aquell dia hagués plorat com una nena, hauria volgut parar el món, que es fés silenci, i poder cridar ben fort que finalment tenia a la meva filla als meus braços, i això em convertia en la persona més feliç d'aquest món.
.....però no vaig plorar, no volia que la meva princeseta s'espantés i vaig aguantar;... en canvi ara ho faig cada dia 18, cada aniversari, cada moment d'aquells que passen i són únics..... i recordo aquell dia com avui i l'emoció s'apodera tan fort de mi que m'és impossible dissimular que alguna cosa em passa .

Tinc claríssim que mentres visqui, del 15 al 30 de desembre de cada any, per anys que passin, no passaran en va...... no passaran com ho havien fet fins ara..... sempre més seran dies molt especials impossibles d'oblidar ni el més petit detall.
és més, diría que cada any el sentiment és més fort i més intens..... el record és més real, i la nostàlgia és aclaparadora.
els nervis que acompanyen aquests dies, i en especial el dia 18 , aquestes papallones dins l'estòmac com si avui ens tornés a passar el mateix, em fan viure en un estat que no sé definir, però és fantàstic.

La màgia del nadal, aquesta festa que sempre tant m'ha agradat, em va fer el millor regal de tots, la meva filla.... i quan ara la veig, la miro, l'observo i la noto tan feliç, tan plena de vida, tan activa, la sensació que tinc és brutal, només puc donar gràcies al món i a la vida per fer del meu somni una realitat.

El dia 18 d'ara fa dos anys, uns petits ditets d'un bebé de 10 mesos van resseguir tota la meva cara, els meus llavis, els meus ulls, el meu nas,el meu cabell.....i jo estava quieta, inmòbil, deixant que aquest moment fós tal i com l'aina volia..... era el seu moment i ella necessitava saber com era aquella cara que mai havia vist abans i que seria per sempre la seva mare.
Aquella YI TIAN, que vol dir nena dolça, va donar pas a L'Aina, la meva princesa, i ens mirava, i ens tocava molt suaument, amb molta delicadesa i ens deixava anar una tímida rialla.
El penjoll, després va seguir reseguint el meu coll i va descobrir el meu penjoll i després la meva ma, els meus dits, un per un..........
i tot això va passar en mig d'una sala gens familiar, amb altres families, i en canvi semblava que estiguéssim sols, que no hi havia ni plors ni sorolls......mai oblidaré aquest moment en el que la meva filla em va tocar per primera vegada.

Avui és molt especial......i espero i desitjo que en un futur, quan l'aina entengui què va passar i significa aquest dia el converteixi encara en molt més especial si és que ho pot ser.....

moltes felicitats a tots aquells que avui esteu de cel.lebració igual que nosaltres i molt molt especialment a aquells, la meva família del cor que érem allà junts, convertint-nos en pares al mateix moment.
Entre tots vàrem fer d'aquests dies els més especials del món......
Abril, Aina i xènia......per sempre germanes!!!, i un petonet molt especial que se'n va cap a madrid per la Elisa!!!!!

Aina.....ets el millor de la meva vida, ets el començament i el final, ets tot el que un pot desitjar, ets tu, la meva nena dolça.
t'estimo molt princesa!!



què vam fer aquell dia 18?
http://www.mychinajourney.com/filladelcor.com/view-travel.asp?TravelDayID=10

dimecres, 17 de desembre de 2008

premi: 3 amigues!!



per on començo?
un premi fa molta il.lusió, però aquest és molt especial......., perquè arriba del blog d'algú també molt especial i a més en un dia trist per ella.
me'l dóna la Silvia, de desenredando el hilo rojo, http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com .
A la silvia la vaig conèixer a través dels blogs...... i s'ha convertit en algú molt especial per mi. A vegades riem quan les dues sentim que "tenim vides paral.leles"...jejejejje, si si, vides quasi idèntiques, qui sap.......
Ella sempre diu que té ganes de tenir una família del cor, però no se si sap que ja en forma part, almenys de la meva.
Silvia..... que no t'he vist mai, però a aquestes alçades això no és significatiu, ja que des de que vàrem començar amb l'adopció de l'aina, la majoria dels meus amics els he fet abans de veure'ls en persona.......

El premi va sobre l'amistat,crec que és un tema importantíssim, que l'he tractat algunes vegades al bloc.......
què dir de l'amistat??????.......és allò que se sent, que notes......... és aquell tresor que tots busquem i que per desgràcia a vegades es compta amb els dits d'una ma.
he tingut sort, molta, perquè a cop d'ull no tinc prous dits a les mans per enumerar els meus amics......
alguns de tota la vida, altres més recents, però tots iguals de importants i necessàris.
quan era petita, algú em va dir que " tenir un amic és tenir un tresor"...... quin sentit té aquesta frase......i a vegades ens n'oblidem......

un cop més, i per sort, he tingut molts pocs disgustos amb les amistats, amb aquelles que creia que éren per sempre i no ha estat així...... aqueste si que les puc contar amb els dits d'una sola ma i m'en sento molt orgullosa.......

....però...... de totes les experiències, les positives, i perquè no dir-ho de les no tan positives, de totes elles he après i he crescut com a persona.....
dels que tinc al costat, perquè sempre m'ajuden i dels que no, perquè sense saber-ho també m'han ajudat i molt.

tinc sort de estar sempre rodejada dels meus amics, tinc sort de que em faltin caps de setmana al mes, tinc sort de fer un sopar íntim, tinc sort de tenir la casa plena d'amics.......
per tots ells......us estimo molt!!!!!!!

i ara vé el més difícil.......triar a 3 amics a qui passo el premi...........
això és molt difícil, i no m'agradaria que ningú es sentís ofès o molest, però precisament perquè som amics, suposo que tots m'entendreu....
Ahhhhh........els que no teniu bloc, doncs no us el puc passar...jejejejej

ELI: perquè compartim tant.......i sempre, sempre hi és http://3trossets.blogspot.com/
VIRGINIA: ens vàrem trobar un dia i maleïm els dies que hem passat separades http://enunmardenubes.blogspot.com/
ROSER: gràcies a ella tot va ser possible. http://valeriaimartinadostressorsdelaxina.blogspot.com/

un buit massa important...

em vaig dir a mi mateixa que ja no faria cap més entrada sobre la Tula......, bé de fet no és sobre la tula aquesta entrada, però ella n'és la protagonista!!!

aquesta nit, l'aina s'ha despertat moltes vegades, cosa no gaire habitual en ella, ja que sol dormir d'una tirada, i només feia que cridar a la Tula.
Estava plorant, molt adormida, i rès la podia consolar......, però l'episodi s'ha repetit aquest migdia.
L'aina no para de cridar-la, m'ha demanat una foto, i al tenir-la ha trencat en plors i un sentiment tan fort, que ni jo mateixa el coneixia......
Suposo que després de quasi bé un mes sense ella, el fet de veure que la tula ja no hi és de forma continuada, és ara quan realment la troba a faltar.
quan l'he vist a ella d'aquesta manera, no us podeu ni imaginar com estava jo, la feina ha estat meva aguantar-me i donar serenitat i tranquilitat a l'aina.

després de parlar una llarga estona amb ella, ara em diu que no la trobarà a faltar més perquè la té dins el cor, i per tant d'alguna manera estan juntes......
això és la deducció de l'aina després de la meva explicació!!
però no se'n surt......quan penses que ella ja no la recorda, la torna a cridar, i així porta tot avui......
els sentiments són molt forts, però quan veus aquesta sensiblitat en una nena que encara no arriba als tres anys, a mi em deixa fora de joc.

i ha passat el que tenia de passar, la idea que ens balla pel cap però no precisament ara mateix......
tot i així crec que anirem més ràpid del que pensàvem......
l'aina ens demana un gos com la Tula........ si això li ha de treure aquesta angoixa del seu cor, farem aquest pas més ràpid del que teníem pensat inicialment......
a ella li farà molt de bé, a nosaltres també, però els nostres cors mai oblidaran aquella "gossa" que tan ens va donar i trobem tant a faltar......
i és que com es feia estimar.......
si amb dos anyets d'estar amb ella, l'aina l'enyora tant.....ni us explico com la trobem a faltar els altres.......

desig i àlbum

Aquest migdia l'Aina ha sortit de la llar d'infants amb un àlbum per nosaltres.
És el del primer trimestre.....que bonic.....
fa tanta il.lusió quan surten amb una cosa feta per ells........ a mi s'em cau la baba, i no hi puc fer més!
és una setmana molt especial, doncs cada dia l'aina m'explica que han fet una cosa relacionada amb les festes nadalenques.....
el dissabte a la nit, ens va deixar ben parats..... ens va dir el vers de nadal que els hi han fet apendre....
mare meva, se'l sap de memòria. I avui l'ha tornat a dir però ja ha fet servir moviments per acompanyar la lletra.
Sembla mentida que amb lo petits que són i com s'enteren de tot.



just arribar a casa, el carter acabava de deixar.me un desig, que vé des de tenerife, i ens l'envia la Nazareth.
Muchas gracias Nazareth, nos ha encantado!!!!!!



dilluns, 15 de desembre de 2008

dos anys del viatge més important.

avui, 15 de desembre de 2008, fa dos anys que vaig empendre el viatge més llarg i més important de la meva vida.....
en un dia com avui, un divendres per ser exactes, marxavem a Xina per trobar-nos amb la nostra petitona.
aquell viatge, del que amb prou feina ens podiem imaginar quin en seria el seu contingut, ens tenia reservats 15 dies de somni, 15 dies que repetiria del principi al final ara mateix, sense cap mena de dubte.
Vàrem tenir la gran sort de viatjar molt ben acompanyats, i arribar a Guangxi, a la província de l'aina amb dues famílies magnífiques i ja en aquells moments de la nostra família del cor.
quines possiblitats teníem de viatjar a la província amb algú de la mateixa colla????, poques oi, doncs no va ser amb una sinó amb dues parelles a les que estimem moltíssim i que anavem allà mateix.
A pequín, ja ens reuniríem amb les altres famílies amb les que vàrem tenir la sort de compartir la segona part del viatge.

només aterrar a Nannig, capital de Guangxi, ja sabíem que érem a la terra que més ens donaría d'aquest món, era la terra de l'aina, la que la va veure néixer i a la que teníem la oportunitat de conèixer i estimar.

la veritat és que tot ens va anar de meravella, la guía, l'hotel, la companyia, els amics que vam fer allà.......tot estava a punt per viure el moment més màgic de les nostres vides, tot estava a punt per abraçar a la carona més dolça que mai he vist, tot estava a punt per convertir-nos oficialment en pares de la nena més maca del món, tot estava a punt per començar un conte de fades on la meva filla n'ès la princesa.
només ens calía una mica més de paciència, només ens calía que arribés el dia 18 per fer d'un somni la més pura realitat.



aquesta és amb la imatge que em quedo.....
éren minuts abans de marxar de casa, de ser dos ser tres.....
en les maletes no només hi portavem roba, anaven carregades de milions de sentiments i il.lusions..... éren totes les emocions que ens canviarien la vida per sempre!!!

si voleu seguir el viatge de fa dos anys, tal i com l'explicàvem en directe:
http://www.mychinajourney.com/filladelcor.com/view-travel.asp?TravelDayID=7

http://www.filladelcor.com/

diumenge, 14 de desembre de 2008

fotografia de la setmana



em quedo amb aquesta.....
aquesta foto és del divendres, amb l'Asha Miró. Vàrem tenir el plaer de tenir-la al nostre poble per parlar del seu llibre "Rastres de sàndal", que per cert us el recamano si no l'heu llegit encara.
va ser una estona molt agradable,.... transmet tant quan parla ........ aquella dolçor i aquell sentiment amb el que explica la seva pròpia història.
Li vaig poder agraïr en persona, que "la filla del ganges", juntament amb d'altres llibres són els primers que em vaig llegir relacionats amb l'adopció abans de començar amb els tràmits de l'adopció de l'aina.
quina tendresa que desprèn,.....va agafar suaument la maneta de l' Aina i les paraules que li va dedicar mai les oblidaré.

L'Asha, és d'aquelles persones que creu, com jo, que a través d'un llibre, a través de petites coses, es pot canviar el món......
si tots tinguéssim la seva visió.......que diferent seria aquest món on vivim!!!!!

em quedo amb una frase, que la conec des de fa molt de temps i que sempre, sempre la tinc present, i que ella també en va fer menció doncs també forma part del seu últim llibre:
"el veritables sentit de la vida és traspassar fronteres"

dissabte, 13 de desembre de 2008

3ª KDD bloguera!!!!!

Genial!!!!!
ho hem passat molt bé, tot i que no finalment no hi hem pogut ser tots, ho hem passat molt bé!.
de fotos més aviat n'hem fet poques, però és que entre el dinar i gaudir de la companyia la veritat és que hem deixat aquest tema una mica aparcat.
després de dinar, una bona passejada per la fira de nadal que hi ha a la Sagrada Família, va ser el punt i final a la trobada.

....i qui m'havia de dir que en ple mig de Barcelona coneixeria a la mercè!!!!......un plaer família!

divendres, 12 de desembre de 2008

fades, princeses i ballarines...

ja fa uns mesos, una bona amiga em va proposar fer una nova coltxa amb un grup que ténen molta experiència "colchera".
Ja n'han fet d'altres, i totes són temàtiques.
Aquesta que em va proposar és la coltxa de les fades, princeses i ballarines........
Evidentment m'hi vaig apuntar ...... per dos motius, l'un és ben evident,... una coltxa de ballet, per tant em va entusiasmar la idea.
L'altre motiu és veure la il.lusió amb la que l'aina coneix els sobres de la coltxa.
Quan arribaven els primers per l'Ona ella se'ls volia guardar perquè deia que éren per ella, li fa una il.lusió desmesurada, així que al apuntar-me a la coltxa del ballet ja tenia la possiblitat de fer una nova coltxa per l'aina on ella pugués guardar tots els nous desitjos i els trossets de roba i sentir-se'n partícep.
Vàrem comprar una caixa molt princesil, i allà ella va guardant tots els trossets de les robes de les fades, les princeses i les ballarines.

Jo no li he explicat a l'aina que estem fent una coltxa per l'Ona ....., perquè no entendria tot el temps que ha de passar fins arribar a la seva germana, i amb aquest caràcter tan sensible que té, doncs no li hem explicat rès de rès fins que tingui una edat per poder entendre la resposta.

Bé doncs us deixo una mostra dels retalls i dels desitjos de la coltxa del ballet.....
gràcies a totes per enviar aquests desitjos tan bonics!!!!!



un altre retall!!!

avui hem rebut el retall de la Ludy de http://lacolchadelos100deseos-ludy11.blogspot.com/.
Quines robes més boniques, i ens ha enviat dos desitjos, un per l'aina i un per l'ona.
Muchas gracias Ludy, nos ha gustado mucho!!!!!!!



dijous, 11 de desembre de 2008

el tió arriba a casa!!!

doncs sí, avui ha estat el dia!!!!!
finalment avui, el caga-tió ha vingut a casa per engreixar-se molt i poder cagar sense parar.......cagar regals ehhh???????

pels que ens llegiu de fora de Catalunya, potser no sabeu la nostra tradició, per això us en faig cinc cèntims!!!!

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina roja.

Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància.

La nit de Nadal (o en algunes cases el mateix dia de Nadal), es posava el Tió al foc una estona abans de fer-lo cagar, ja que per cagar havia d'estar encès. Però avui dia, com que en la majoria de les cases no n'hi ha, ja no se'l posa a la llar de foc.

Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos (aquests ja els porten els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, cava, figues seques, etc. Per indicar que ja no vol cagar res més, caga un arengada ben salada, un all, una ceba, o es pixa a terra. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics el poble acuden a agarrotar-lo per rebre el mateix regal.

La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l'arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d'un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.


....i és que ahir finalment vàrem trobar una estoneta per decorar l'arbre de Nadal, així que avui, ja podia venir el Tió!!!!!
aquest any el tió ha vingut d'una manera una mica diferent.......ha trucat el timbre!!!!!
cap al migdia, quan estàvem tots tres a casa i junts a la taula, ha sonat el timbre repetides vegades......
la reacció de l'aina no s'ha fet esperar......
qui hi ha, qui hi ha!!!!!!!!
la seva sorpresa ha estat quanhem obert la porta i s'ha trobat el tió al cancell!!!!!
s'ha quedat bocabadada!!!!!!!! em sembla que s'imaginava qualsevol cosa menys que vingués el tió, i allí estava ell, palplantat esperant per entrar.........
de seguida hem fet passar el màgic tronc, i l'aina ja ha procurat ben depressa a tapar-lo amb una manta i donar-li menjar.

us deixo unes imatges del moment!!





més retalls.....

i ens arriben més retalls per a la coltxa dels 100 desitjos!!!!!

el primer és del Xavi, la Mireia i la Berta, de la nostra família del cor i veïns nostres!!!!!!!
moltíssimes gràcies família, ens ha agradat molt........les vostres paraules ens transmeten molts sentiments.





El segon desig ens arriba desde Cicero, Cantàbria, de la mªEugènia i Eduardo.
Nos ha encantado familia, las telas y el deseo!!!!!!



m'ha semblat indignant i insultant!!!

avui m'han enviat aquest vídeo per correu electrònic.....
em falten paraules i qualificatius per descriure el que m'ha semblat.

que m'agraden els programes d'humor???? i tant
que penso que fan falta programes on riure una mica de tot el que ens envolta? doncs també.
....ara bé, sempre fet des del respecte i l'educació i si a sobre del que es riuen és dels menors, doncs què voleu que us digui, que com diríem coloquialment, m'ha caigut l'ànima als peus.

He estat buscant per internet de què va aquest programa i qui el fa, doncs mai l'havia vist, per sort,.....i tot i que és una opinió totalment personal, quan he vist el nom d'empar moliné ja no m'ha sorprès rès!!!!
no és que tingui rès personal contra aquesta persona, és que simplement mai m'ha transmès rès positiu professionalment parlant.

Desitjo i espero que algú posi remei perquè aquest tipus de programes es limitin a parodiar sense ferir altres sentiments.....i molt menys riure's de temes tan seriosos com el fet adoptiu.
en algun moment han pensat que si aquest programa, o aquest enllaç cau a les mans de qualsevol nen adoptat com el pot afectar?
o simplement......si el mira un nen que no és adoptat, com pot a arribar a parodiar i a fer burla a un company seu que si que ho és??????

sempre havia pensat que teníem televisió de qualitat,.......avui, m'he avergonyit de la meva pròpia televisió.

jutgeu vosaltres mateixos!!

http://www.tv3.cat/videos/574139

dimecres, 10 de desembre de 2008

8 mesos!!!


doncs ja fa 8 mesos que estem registrats al CCAA!!!!!!
encara que ens sembli ràpid o lent, el temps passa i amb ell creixen cada vegada més les nostres il.lusions i les ganes de veure realitzat el nostre somni......

gràcies a tots els que ens feu costat en aquest camí, i que el camineu amb nosaltres.....

dimarts, 9 de desembre de 2008

no hi ha prou paraules......

no hi ha prou paraules per intentar explicar com hem passat aquests dies amb la nostra família del cor, no les trobo!!!
hem passat uns dies meravellosos.....el lloc maquíssim, i la companyia.......la companyia sublim!!!!
podria ecriure 1000 adjectius sobre com ho hem passat, però crec que em quedaría curta.....suposo que les imatges parlen per elles mateixes!!

a part d'uns menús extraodinaris, hem fet de tot: concurs de "montaditos", de karaoke, taller de pintura, de boles de nadal, pessebre vivent, caga tió, taller de retallar, de fanalets xinesos, curses de motos, hem munyit a les vaques, passejades..........
....i el millor de tot mirar-nos a la cara i veure la felicitat de veure els nostres tresors disfrutant fins a no poder més......això per mi, no té preu!!!!

ahir al matí, al llevar-nos, l'aina abans de dir bon dia ens va preguntar si era el dia de tornar cap a casa.......
nosaltres li vàrem dir que si, que ja era l'últim dia i que al vespre tornavem cap a casa.....sabeu quina va ser la seva resposta????
doncs plorar, plorar i plorar perquè ella es volia quedar per sempre vivint en aquella casa amb tots......
era la seva manera d'expressar tot lo bé que s'ho havia passat i que no volia que això s'acabés.......

em sento molt afortunada, poder gaudir de la millor companyia amb els nostres tresors al costat, és simplement fantàstic!!
GRÀCIES A TOTS PER FER D'AQUESTS DIES UNA MÀGIA CONTINUADA!!

dilluns, 8 de desembre de 2008

data de tall


AFAC ens informa de la nova data de tall en les assignacions d'aquest més, i quedaría fixada en el 23 de febrer de 2006.

moltes felicitats a aquelles families que per fí veuen realitzats els seus somnis!!!!!
sense cap dubte, el millor regal de nadal......la carona més esperada!!!!!

fotografia de la setmana



tot i que faig aquesta entrada un dia més tard de l'habitual......( sempre és en diumenge i aquesta setmana és en dilluns), no vull perdre l'ocasió de fer-la!!!!!
és d'avui, una imatge que per mi reflexa molts sentiments.......
hem passat uns dies indescriptibles amb la nostra família del cor......i per tant em quedo amb tots ells.......
tot i que no hi som tots ja que alguns no han pogut venir, i una altre família ha tingut de marxar abans, si que hi són sempre tots presents al meu cor.....

gràcies per tot, sou sencillament genials!!!!!!!

divendres, 5 de desembre de 2008

bon cap de setmana llarg!!!!


us desitjo uns magnífics dies a tots!!!!!
nosaltres els passarem amb bona companyia, amb la nostra família del cor......
ja va sent una tradició passar tots junts aquest cap de setmana llarg,.......una mateixa il.lusió, les mateixes ganes, el fil vermell........
una gran sort poder-ho fer i saber-ho aprofitar!!!!!!

una abraçada a tots i fins dimarts!!!!!!

dijous, 4 de desembre de 2008

el meu àngel.......

doncs avui no hi rès d'especial.....bé, depèn de com es miri, perquè per mi cada cosa que fa la meva patufeta és especial......
us ensenyo aquestes imatges perquè ténen un fons especial....
sempre em quedo encantada quan la veig dormir, em quedo encantada quan la veig ballar, quan riu, quan plora, quan.......... em quedo encantada amb ella sempre!!!!!

jo no sé si és cosa del fil vermell o què.....però hi va haver un dia....quan era molt petitona, que em va demanar un vídeo de ballet........
dubto que ella fós conscient de saber quin és el lligam entre el ballet i jo.......
però si alguna cosa no falta a casa...són vídeos de ballet, i per tant, li vaig posar........
ho imita tot, i no para de dir-me que vol anar a ballet......
jo la faré esperar tot el que pugui, perquè per la meva experiència en aquest món tinc claríssim que l'edat bona per començar és entre els 4 i els 5 anys......

però no és del ballet que vull parlar avui.....
és de les coincidències del fil vermell.......i el ballet és una d'elles, tot sigui dit de pas!!!!
avui l'aina, després de dinar, ha remenat l'estanteria dels dvd's i les películes, i n'ha triat una......" la bella dorment".....
i sabeu què m'ha dit?????
mama, vull veure aquesta, perquè és molt maca i surt una música de ballet que tu has ballat........
el meu cor......no us puc ni explicar com anava.......
a la película de la "bella dorment" de walt disney, hi surt la música del vals de la "bella dorment " de TCHAYKOVSKY..... i ella ha relacionat a la perfecció la veu de la película de dibuixos amb la música del compositor...

fins aquí rès d'especial, doncs tots sabem que els nens són autèntiques esponjes, són DVD's verges o tot va quedant enregistrat, però és que l'aina, m'ha dit que aquesta película li agrada molt, moltíssim, i justament és la película que durant tota la meva infantesa em va acompanyar....
infantesa?????.....i part de l'adolescència!!!!!! i que si segueixo veient, em captiva!!!! em transporta a un món realment bonic i encantador......el món que no vull mai que desapareixi ni del meu cap ni del meu cor, i que no vull que desapareixi mai ni del cap ni del cor de la meva princesa!!!!
crec que sempre hem de guardar aquest sentiment d'innocència, aquest color rosa, aquest final feliç....
què seria de nosaltres si no fóssim capaços de lluitar per aquests ideals????

s'ha passat l'estona dient ara vé la músic de ballet..... ( mare meva.....si només l'havia vist un cop!!).....i quan ha arribat el seu i el meu tros preferit, ha quedat adormida com un angelet.........amb una dolçor..........

la meva mare em diu que fa moltes coses de quan jo era petita.......curiós oi?????.....i que jo també em quedava adormida en aquest tros quan era petita i alucinada de més gran en el mateix moment.........
el fil vermell???....
simplement és ella, la meva filla i és una passada!!!!!

que mai deixi el món dels somnis, que mai deixi aquesta màgia, i que quan somii......que sigui de color rosa!!!!!.....que els altres colors, ja els anirà coneixent!!!!!!!

.....permeteu-me una frase, però si l'hagués parit cxrec que no tondríem tantes coses en comú!!!!!!





....i si us voleu contagiar d'aquesta màgia i d'aquesta música.........només heu de mirar aquest vídeo!!!
tot i que us recomano veure la película sencera.......i tot i siguent de dibuixos animats.....VAL TANT LA PENA!!!!!!!!!

dimecres, 3 de desembre de 2008

que bonic!!!

avui hem rebut un nou desig.........
PRECIÓS, BONIC, ENCANTADOR.........total, que ens ha agradat molt, moltíssim!!!!!
ens l'ha enviat la vicki, i és tot fet a mà!!!
vicki de veritat que ens ha agradat moltíssim, i us ho agraïm molt!!!!!

una abraçada molt gran!!!!



dimarts, 2 de desembre de 2008

es tanca el cercle...

aquesta tarda hem rebut la trucada que estavem esperant......era la clínica veterinària......
no ho sé, a vegades téns la necessitat de fer les coses d'una determinada manera, i així ho hem fet.
Potser amb el pas de temps, dels anys, pensaré que no calia, però jo sóc de les que sempre em guio pel que em diu el cor, i el meu cor i el del lluís ja feia molt de temps que havia près aquesta decisió per quan arribés el moment......
ara ja està, el cercle queda tancat, i tot el que podíem fer per ella, per la TULA ja ho hem fet....

com et trobem a faltar tuleta.....

dilluns, 1 de desembre de 2008

desembre: ja hi som!!!!!

doncs si, avui ha començat desembre.......quin mes oi????
suposo que tots tenim les nostres pròpies conclusions respecte aquest mes......
potser per alguns és pura alegria, infinita il.lusió, profunda tristesa, extrema soledat.....màgia, innocència.......

...i per mi, què significa per mi aquest mes?????
fins fa 30 anys, el nadal ha estat per mi un dels millors mesos de l'amy, el mes de la il.lusió per excel.ència, el mes de la màgia sense fi.......de les emocions, dels sentiments,....
he tingut la sort de gaudir d'uns nadals magnífics, suposo que unes grans dates als ulls d'un nen......la família,les sorpreses, els regals.....i moolt d'amor......
quan la infància va deixar pas a l'adolescència, el desemnbre em va brindar una nova data per cel.lebrar.....i que ho segueixo fent,..... en un desembre, en lluís i jo comencàvem a sortir.....
però també em va ensenyar a passar el nadal sense algú que per mi era vital, imprescindible......, i que nadal rera nadal, any rere any, dia rera dia.....trobo a faltar a la meva àvia, la persona més meravellosa que mai he conegut......
no hi ha dia que no pensi en ella.......

el desembre dels 31 anys es va convertir en un mes diferent a tots els passats, juntament amb el lluís vam decidir ser pares, i vam tirar endavant el nostre projecte vital, tenir un fill.......
i va ser aleshores, la setmana abans de nadal quan iniciàvem els cursos pel CI........
aquell nadal, tot i no conèixer-la, tot i no saber rès de rès......a casa ja parlàvem tots de l'aina......una nova il.lusió, una nova vida.

el desembre dels 32 anys, ja brindàvem per ella......la sentíem tan aprop.....tots somiàvem passar el proper nadal amb ella a casa....però el destí, ens tenía reservada la millor sorpresa de totes......el desembre dels 33, els passaríem a xina, amb ella, però lluny de casa.......
aquell desembre em vaig convertir en mare, i vaig passar el millor nadal de tots en la més estricte intimitat, a la XINA.

perquè aquesta entrada??????
perquè per a mi el mes de desembre mai m'ha deixat de sorprendre.......i tinc tants dies per agraïr, per donar gràcies.........

més tard, aquest mes ja ens manté lligats per sempre més amb la família del cor, i ens reserva uns dies per viure'ls amb ells......i encara no encetem l'any ja pensem amb el proper.......

que sigui un bon mes per tots!!!!