CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 30 de novembre de 2008

fotografia de la setmana


avui em quedo amb aquesta!!!!
l'aina amb les eves cosinetes del cor......com van creixent.....i quina millor manera de fer-ho que amb tots aquells amb els qui hem compartit i estem compartint tant.......
avui hem cel.lebrat els dos anyets de la mar.....la petitona de la colla, i la veritat és que ho hem passat molt bé!!!!
tot un dia amb la família del cor no té preu, i les nenes s'ho han passat de meravella!!!!
mar petitona, que t'estimem moltíssim reina!!!!! PER MOLTS ANYS!!!!!!!

fins el proper cap de setmana família!!!!!!

aquí us deixo unes imatges de la festa d'avui!!

dijous, 27 de novembre de 2008

hi ha coses que no entenc!!!!

segurament, ara parlaré des de la més profunda ignorància.......i demano disculpes per avançat si en alguna cosa no estic ben informada, però pel que llegeixo i dedueixo.....alguna cosa en aquest món falla!!!!!!
alguna cosa???????.....em quedo curta......segurament en fallen moltes!!!!
però és que quan es tracta de menors......aissssssss.....aquí si que no em puc mossegar la llengüa!!!
us animo a llegir la notícia:
http://canarias24horas.com/index.php/2008112758324/sociedad/-piedad-ha-vuelto-a-un-centro-de-menores.html

sempre ens han dit que es defensa el dret de l'infant, i que aquest preval per damunt de tot!!!!
doncs jo crec que no, que el simple fet biològic no és condició de rès......
realment en aquest cas es mira pel dret de l'infant?????
quan aquesta nena ,per fi, pot fer vida normal amb una família que l'estima i que se sent la seva família per damunt de tot.....està bé que la separin pel simple fet biològic, per la simple "llamada de la sangre"???????
quin món més injust i més primitiu, i que per desgràcia és el meu món, els dels meus fills......i encara estem per descobrir quin és el veritable sentit d'estimar, quins són els auntèntics lligams.....i amb ells, el veritable sentit de la vida!!!!

si el seny i el sentit comú, és fer passar a aquesta menuda per aquesta situació, potser seria millor que ens ho féssim mirar tots plegats i preguntar-nos de què ens serveix tanta formació, si fallem en les coses més elementals.......
quan es tracta de la sang, sembla que rés més es posi en dubte, però quan un menor diu: em vull quedar amb els meus pares ( els adoptius ) llavors no hi ha validesa possible........
només desitjo que algú amb una mica de seny i sentit comú es revisi aquest cas, i permeti que aquest infant torni a casa seva, amb els que l'estimen.

NO ÉS JUST!!!!!!!!
a qui s'està defensant aquí??????......
realment pensem que amb qui millor estan els nens és amb els seus progenitors???????
per desgràcia i en molts casos no!!!!!!

"no són els llaços de la carn i de la sang , són els de l'amor i l'estimació els que ens fan pares i fills"

dimecres, 26 de novembre de 2008

BETO, aquesta va per tu!!!!!!!

Puc dir que sóc molt afortunada, perquè al llarg de la meva vida he conegut a gent meravellosa, és una sort de poder gaudir permanentment d'estar envoltada de tots ells.....
He conegut amics en totes les facetes de la vida visqudes fins el dia d'avui, amics de la infància, de l'adolescència, en el món del ballet, de la feina,de l'adopció......i és en aquesta última en la que em quedo avui .....
és tan àmpli el món adoptiu, però avui hi ha quelcom que em toca molt d'aprop......
avui algú a qui he tingut la sort de conèixer dins d'AFAC, passa per una prova molt important.....avui s'enfronta a una delicada operació.
Una operació plena d'amor, de l'amor d'una mare, que és incondicional i per sempre.....i citaré una frase d'ell que em va quedar grabada a l'ànima.......
" els meus pares, em van fer un cor tan gran que es van oblidar dels ronyons"
.......i jo només puc que corraborar aquesta frase!!!!!!

per això, perquè téns un cor ta gran hi ha tanta gent que t'estima i avui estem tots amb tu!!!!!
fins ben aviat Beto!!!!!!!!

Fina, perdona per copiar un poema del que tu has fet ús, però és que Miquel Martí i Pol és algú que porto molt endins........

ARA ÉS DEMÀ

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud

Miquel Martí i Pol

dimarts, 25 de novembre de 2008

nous desitjos i regalets per l'aina

Avui l'Aina està contentíssima!!!!!
Quan hem arribat de la llar d'infants hi havia una pila de correu que ens acabaven de deixar.
Haig de dir que a l'aina li encanta recollir les cartes i mirar-les una estona.
Entre el correu, hi havia dos sobres impossibles de confondre, dos desitjos!!!!!!

El primer és de l'Enric i la Montse de Cambrils, companys de registre!!!!
és molt bonic família!!!, ens ha agradat molt, tant la recepta, com la robeta. moltes gràcies!!!!
però dins el sobre també hi havia un detallet que a l'aina li ha entusiasmat, i és que a ella els gomets la tornen boja!!!!
moltes gràcies de nou pel detall!!!!









L'altre desig ens arriba desde Cantabria, de la meva amiga " juntera i bloguera", la Blanca http://persiguiendounailusion.blogspot.com .
Blanca, que nos ha encantado, que bonita la història de las hadas..... y ni decir de la pulserita, vamos, que aina se la ha puesto y ni hablar de quitársela.
muchisimas gracias guapísima!!!!!!!







diumenge, 23 de novembre de 2008

records.......

gràcies a tots pels vostres missatges i mostres de suport per la pèrdua de la tula, pèrdua per nosaltres molt important.
Entenc que costa de creure els sentiments cap a un gos, però els que en teniu o n'heu tingut sabeu com s'arriben a estimar......
ara només ens queda temps pels records i anar assimilant dia dia el seu buit......

m'ha costat molt acabar aquest vídeo, molt, però em vé de gust ensenyar-vos a la meva fidel amiga que ha compartit amb mi tants i tants bons moments......15 anys, que en són molts!!!!!!

aquí teniu un petit recull de la meva estimada i anyorada tula........
aquesta és ella, .....simplement fantàstica!!!!!

MAI T'OBLIDAREM!!!!!

fotografia de la setmana


aquesta setmana no us puc parlar d'una altre cosa.....
perdre un ésser a qui estimes és un pal......no importa si és humà o animal.....a vegades les diferències són tan poques.......
així que avui, la fotografia de la setmana va per ella, per aquest ésser meravellós que he tingut al meu costat durant 15 anys, que sabía quan jo estava trista o contenta, que s'enfadava si no feia el que ella volia.....
avui va per aquest buit que el meu cor no sap com opmlir.....miro el pati i em sembla que l'haig de veure corrents o saltant........trobo a faltar el soroll que feia quan rascava la porta per entrar......la seva insistència demanat menjar.....aquella carona de pena que només sabía fer ella quan volia una galeta.....
la primera en posar-se davant la llar de foc quan s'encenia......
trobo a faltar aquella benvinguda al arribar a casa, ningú com ella ho sap fer.....aquell córrer impacient quant sentía el timbre.....
aquell tronc que ha quedat esperant a ser tirat perquè ella el recollís.......
....i les seves petjades, que encara queden grabades a la sorra del pati.....
per tot i per tot el que no he escrit....avui va per ella!!!!!
tula, et trobem tant a faltar.........

l'altre dia l'aina va fer una cosa que ens va deixar parats........
va agafar el seu llençolet de les nines, el va estirar al mateix lloc on posàvem la manteta de la tula i s'hi va posar a sobre.......
ella va dir que com que la tula no hi era s'hi posava ella..........
avui s'ha repetit l'escena......però en comptes de posars-hi ella hi ha posat un gosset de peluix que té......
l'aina la troba molt a faltar..........



estic muntant un vídeo per ella........però m'està resultant molt dur.......
quan el tingui acabat el compartiré amb tots vosaltres.

dijous, 20 de novembre de 2008

dia de la infància

em costa molt fer aquesta entrada.........
suposo que el temps anirà tancant les ferides, però tornar a agafar la rutina de certes coses em costa........
em costa perquè el meu cap no para de pensar......no para de preguntar-se si la resposta ha sigut l'adequada, perquè cada racó de casa em recorda la tula.......

avui és el dia de la infància, és el dia dels nens, ....de tots els nens del món......
ja hi tornem a ser!!!!!......no es necessita un dia en concret.......cada dia és el seu dia, el dia dels que mouen el món i ens fan arrencar aquell somriure encara que no en tinguem ganes.
sería fantàstic poder cel.lebrar un dia així sense que a cap nen el manqués rès.....ni amor, ni estimació, ni menjar ni la família.
malauradament no pot ser.......però per això seguirem lluitant, perquè algun dia tot això sigui possible!!!!......
a les nostres mans està poder canviar moltes coses.......no cal fer grans obres de caritat, només cal educar en l'amor, en la igualtat, en la tolerància......
potser aquests tresors menuts que tenim per casa seran capços algun dia de poder fer alguna cosa per aquest món!!!

dimecres, 19 de novembre de 2008

adéu TULA, sempre et duré al cor.....

avui és un dia trist.....
ha començat normal, rès feia pensar que no l'acabaríem igual, però el 19 de novembre de 2008, ens tenía reservat l'últim adéu a la tula.....
15 anys, 3 mesos i 3 dies, dels que l'hem pogut disfrutar fins l´'ultim segon, fins l'últim alè.....

éren dos quarts d'una......i algun soroll extrany a fora el pati em deia que alguna cosa no anava bé. Per desgràcia no m'he equivocat, es repetia el mateix episodi de fa uns dies.....
aquestes microambòlies que ténen i que tots tenim quan som vells, han fet que la tula es tronés a empassar la llengüa.
L'aina s'ha portat com una campiona, l'hi he dit que es quedés a dins, així no veia rès i pobreta meva, així ho ha fet!!!
ella m'anava preguntant mama que té la tula?......
rès carinyo, rès espera't que ja vinc.......
després de molta estona, he aconseguit el que creia difícil de fer.....he aconseguit posar la llengüa al seu lloc i fer que la tula reaccionés......
abans però havia trucat al lluís, i quan ha arribat, la TUla ja estaba "bé".

estava bé, però fins quan?????.....
no caminava com sempre, estava molt nerviosa......l'hem tranquilitzat i l'hem omplert de petons, d'abraçades.......
hem intentat fer-ho tot molt normal perquè l'aina no veiés que era l'últim adéu, i que la recordés com sempre......aquell bitxet pelut i encantador que sempre ens ha omplert de "somriures" i llepades.......
tots dos sabíem que havia arribat el final, que després d'aquesta gran millora que ens havia regalat aquestes últimes setmanes, i veure a una tula que feia temps que no veiem, no la podíem fer aguantar més......

el seu cor està perfecte, els seus òrgans també, però aquesta demència que cada dia s'apoderava més i més d'ella la podia fer arribar a patir massa, i ella no s'ho mereix.
ens ho ha donat tot, i encara que sigui un gos, i molts puguin pensar que no n'hi ha per tant.....jo us asseguro que a casa ha sigut com una persona més!!

hem anat a la clínica, les veterinaries ja ens esperàven......sempre tan atentes i amables, i ens han dit que era el millor per ella......
així que ha estat l'últim adéu.....un adéu amb el total convenciment que hem fet tot el que ha calgut per ella, ella s'ho mereixia tot, i no mereix patir més.....

ara ens queda el pitjor, l'aina no para de preguntar on és la seva "tuba".....sap dir la L, però sempre li diu "tuba".
ara hem d'esperar que el nostre cap deixi d'associar els sorolls que sentim i que ella els produía.....
trobarem a faltar les seves carícies, les seves anades i vingudes, els seus salts, la seva poteta demanant menjar.....tantes coses..............

però estic segura d'una cosa, si hi ha un cel pels gossos, segur que la tula ocupa el millor lloc.

adéu tuleta, sempre estaràs als nostres cors, gràcies per tot el que ens has donat!!!

un nou desig!

hem rebut el desig de la isabel, el manolo i la leire xin!!!!!!
moltes gràcies amics, ens ha agradat molt!!!!
haver compartit la primera espera, i ara poder-ho fer de nou és un regal per nosaltres.

una abraçada molt gran!!!!



dimarts, 18 de novembre de 2008

dia mundial de l'adopció


no en tenia ni idea!!!!!!
avui, llegint les llistes d'AFAC, hi havia un correu que deia que avui és el dia mundial de l'adopció.....
no crec que hi hagi d'haver un dia per aquestes coses, perquè per mi cada dia és el dia mundial de l'adopció, cada dia és el dia dels pares i el dia del fills.....però no puc negar que si més no, m'ha fet gràcia!!!
a més no deixa de ser curiós, però és amb dia 18, i el dia 18 per a mi és especialment significatiu.

sobre l'adopció només puc dir que és el millor que m'ha passat en aquesta vida, i que m'ha fet canviar la forma de pensar en molts aspectes, com per exemple quina és la veritable escència de la família i la forma de formarlla.
no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré, però m'ha fet replantejar una pila de coses i la forma de veure la vida i com donar-la.....
m'ha donat amistats a les que estimo amb bogeria i el més important de tot el món, m'ha donat una filla que és el centre de la meva vida!!!!

així que si avui és el dia mundial de l'adopció, espero i desitjo que els somnis de tots i cada un dels que estem dins aquest món, es facin realitat ben aviat.

diumenge, 16 de novembre de 2008

fotografia de la setmana



avui em quedo amb aquesta!!!!!!!
feia molts dies que no podia disfrutar del seu somriure.......
l'aina ha passat uns dies malament, amb un virus intestinal que encara arrosseguem.......i veure-la tan apagada i sense aquest somriure que em té el cor robat, és molt dur per mi.
L'amor per un fill és tan gran que ho fa indescriptible, indefinible.......i veure'ls patir és una tortura!!!!

avui ha estat el primer dia que hem sortit.....hem tingut un dinar amb les meves compayes que van ser durant molts anys de ballet.
en fem dos a l'any, i així ens posem al dia de les nostres vides i dels nostres projectes, veiem com cada vegada en som més...jejejejej, i veiem com els nostres tresors van creixent!!!
Amb elles hem tingut un lligam molt especial, doncs ens coneixem des de molt petites, i amb elles he compartit una pila de moments impossibles d'oblidar..... assajos, festivals, llargues xerrades, casaments i hores i hores de classe.
Estic molt contenta de poder compartir amb elles aquests dinars......que no són rès més que el resultat d'una bona amistat i un gran companyarisme......valors que a vegades manquen tant en aquesta vida.
ha estat una vetllada molt maca, que per moltes més!!!!!

....algún dia parlaré de com m'ha ajudat a la vida el ballet clàssic i la seva disciplina, i si les meves companyes no hi ténen inconvenient penajré algunes fotos de totes juntes.

dijous, 13 de novembre de 2008

ens en arriba un altre!!!

avui hem rebut un altre desig!!!!!!
és preciós, i ens l'envia el rogelio i la núria!!!!!!.....
almenys una alegria en un dia com avui.......l'aina no es troba bé.....té un virus d'aquests que afecta a la panxa i a un encostipat....., no menja, no té gana, i està bastant apagadeta!!!!!...rès a veure amb l'aina de sempre!!!!!
i el desig ens ha alegrat a nosaltres i a ella.....
quina il.lusió que li fa veure robetes i desitjos...........

moltes gràcies companys.....
aquesta espera es preveu dura, però junts arribarem a port!!!!!!

una forta abraçada



dimecres, 12 de novembre de 2008

l'última conferència.

una bona amiga m'ha passat aquest vídeo per correu electrònic......gràcies fina!!!!!!
la veritat és que m'ha agradat moltíssim........el seu missatge és molt concís......
la vida ens porta a vegades a oblidar-nos de quin és el veritable sentit de la vida, i que és molt allunyat del materialisme que ens envolta i dels èxits per aconseguir.

Sempre he estat una gran defensora de la família......no importa com sigui aquesta família, però si que sóc una defensora del que la família representa com a tal, els seus valors, els sentiments, els moments impagables,.... ELS AMICS......... ( que també són una gran família )
en resum, és el que realment compta, doncs el dia que marxes definitivament si no has cuidat tot això què et queda????

us animo a dedicar 10 minutets del vostre temps a veure el vídeo, val la pena,!!!!!!

dilluns, 10 de novembre de 2008

La Festa Major de Sant Martí en Imatges

doncs tot el que comença acaba, i avui ho fa la festa major d'hivern...... tot i que ja vaig comentar que no tenia rès a veure amb la d'estiu, no ha faltat una pila d'activitats per als més menuts i evidentment l'aina no se'ls ha perdut.

Gegants, capgrossos, bolets, oficis, mercats, instruments, balls, música...........en fi, que ha disfrutat de totes les activitats i molt!!!!!

aquí en teniu la prova!!!!!

7 mesos......com passa el temps!!!!

doncs encara que sembli mentida, ja han passat 7 mesos des que tenim l'expedient registrat al CCAA.
sembla que el temps a vegades no corri, però si mirem enrrere després ens adonem que va massa ràpid....
com sempre dic i veient que tot avança tan lentament.....l'únic que sé segur és que em queden 7 mesos menys per abraçar a la meva petitona......

L'any passat, vàrem felicitar el nadal a familiars i amics amb un breu text que anava precisament sobre el temps......aquest tresor tan gran que malgrat a vegades no ens sigui favorable mai ens hem d'oblidar de viure'l amb tota la intensitat que es mereix.
Així que em vé molt gust compartir-lo; tot i que tenia alguns tocs referents al nadal us deixo l'escència del que venia a dir....

el temps passa molt lent pels que s'esperen
...molt ràpid pels que ténen por
...molt llarg pels que es lamenten
...molt curt pels que estan de cel.lebració.

però...pels que estimen,
el temps és eternitat!

.....encara que l'espera sigui dura i a vegades no veiem el final el temps segueix corrent a favor nostre....

....i parlant del temps, avui el seguim gaudint i aprofitant el màxim, doncs és l'últim dia de fetsa major i la festa ens espera!!!!!!!

diumenge, 9 de novembre de 2008

i finalment vàrem conèixer a la LIN YI TIAN, la nostra nena dolça

Avui és un altre dia d’aquells…….un dia d’aquells que per anys que passin restaran intactes a la meva memòria, amb les emocions a flor de pell i amb els sentiments desbordats………
Potser no hagués fet aquesta entrada, no ho sé, però els constants i agraïts mails que rebo dia a dia m’empenyen a fer-ho i a seguir compartint amb tots vosaltres, els que conec i els que no, els meus moments……..

En un 9 de novembre d’ara fa dos anys, la vida ens va canviar per sempre……finalment els sentiments i les emocions donaven pas a uns nous sentiments i reforçades emocions……finalment posavem cara al nostre gran somni, l’aina ja era una realitat, finalment la vàrem conèixer……
Quan em vé al cap aquest dia, el primer que recordo és el que va passar el dia 8…..
quan gairebé tots els nostres companys ja teníen hora a l’ICAA nosaltres encara estavem esperant la trucada…..
A ben dinat….o a mig dinar…no ho sé, perquè a partir d’aquell moment vaig deixar de dinar……vàrem rebre la trucada que tant estavem esperant. Éren les 14:35….
Al despenjar em diuen:
…”ets la sílvia”????? sisisisisisisisiisisiss
Enhorabona, sou pares!!!!!!!!!!....demà a les 11:30 sigueu aquí i us entregarem l’expedient.
Érem pares…si si nosaltres!!!!!
Vaig penjar el mòbil, perquè la trucada la vàrem rebre allà…..mai el llençaré…
Salts, abraçades, plors, trucades, emocions………SENTIMENTS!!!!

Aquella tarda va ser rara……era una barreja d’alegria i nerviosisme que no ho sabria definir…..el que si que tenia clar, és que em llevaria i quan tornés a casa ja sabria quin era el secret més ben guardat des de feia 14 mesos!!!!!!!

Aquell matí del dia 9 de novembre, vàrem matinar….i és que no només ens assignaven a nosaltres, sinó que a una pila d’amics amb els qui havíem compartit tantes i tantes bones estones……i que no ens volíem perdre el seu moment…..
Allò era un festival per les emocions……no recordo si feia fred, jo no entenia, per mi el dia era el més radiant del món.
Després d’emorzar en un bar pròxim a l’ICAA amb tota la família del cor ens vam dirigir tots plegats cap al palau de mar, edifici on abans era l’icaa.
Bé, esmorzar crec que només ho van fer uns quants, perquè a mi no m’entrava rès!!!!!
Aquell curt trajecte va ser màgic…..no oblidaré mai aquells riures, aquells nervis, aquelles llagrimes, les abraçades els petons…….tot barrejat, era el millor que tenia al meu voltant, tots aquells a qui tant he estimat i estimo.
Havia arribat l’hora per uns, i tots els esperavem a fora que sortissin amb 3 fotos a les seves mans, amb les seves filles.
El meu cor anava a tres mil per hora……era una alegria constant cada vegada que sortia algú amb les fotos de la seva petitona……
Jo no em podia esperar més…..no podia esperar que arribés les 11:30, així que recordo que vaig agafar la ma d’en lluís i sense que ell s’adonés del que passava es va trobar a dins de l’ICAA demanant que ja que érem allà i quasi tots els nostres amics ja tenien la seva assignació si era possible que ens donéssin la nostra.
Sense saber-ho, la persona que ens va atendre, era la mateixa que tenia el nostre expedient.
Ens va dir com us dieu???? I amb un gran somriure diu passeu, el vostre expedient és aquí dins.
Crec que fins i tot ella veia els batecs del meu cor…….
Va ser un moment molt dolç que recordo amb molta tendresa…….ens va dir que teniem un filla preciosa, que era molt petitona i fins i tot ens va dir la data de neixament, detall que ni tan sols ens en vam adonar fins després…..l’únic que volíem era veure la seva carona. Durant aquells instants no ens importava ni quina edat tenia ni on havia nascut…..només la volíem veure a ella.
Va marxar de la sala i ens va deixar sols……i junts vàrem obrir aquell expedient, vàrem passar la primera pàgina i allà hi havia les tres fotos……finalment l’aina ja tenia cara, era ella, única, la nostra filla.
L’enamorament va ser instantani……no vaig tardar ni mig segon a fer-me meva aquella cara….no us puc definir com em vaig sentir, crec que no hi ha paraules.
Rès m’era extrany, al contrari…és com si la coneixés de sempre……aquells cabellets de punxa , aquells ellets negres i rasgats i aquella boqueta amb forma de cor. L’aina ja era una realitat.
No sé com, en lluís va tenir l’habilitat d’aixecar una ma enlaire i grabar tot el que feiem…..us confeso que el vídeo ho diu tot, no el puc veure massa sovint, és massa emocionant.

Després d’estar parlant una estona amb la noia que ens va donar l’assignació i poder-nos centrar i adonar-nos de l’edat que tenia i d’on era.vam sortir corrents a ensenyar la foto a la meva mare que estava emocionadíssima!!!!
A partir d’aquí, ja us podeu imaginar el que va passar…….petons, abraçades, fotos i més fotos i moltes emocions.
Finalment arribavem a l’altre extrem del fil vermell, la nostra petitona era la carona més dolça que mai havíem vist…….

fotografia de la setmana


us presento en "tornillo"!!!!
en tornillo, és un dels capgrossos de la llar d'infants on va l'aina i com és normal ella n'està molt enamorada!!!
tornem a estar de festa major, la festa major de st martí ( per aquest motiu el gegant es diu martí). Aquesta és la festa major d'hivern, i tot i que és menys activa i no tan festiva com la d'estiu, no ens impedeix gaudir de totes les activitats que hi ha programades.
Una d'elles és la que ens va ocupar la tarda d'ahir.....i jo diría que la més important per l'aina: la passejada de gegants!!!!
els nostres gegants, juntament amb tots els gegants, gegantons i capgrosos de totes les escoles del poble ens van oferir una passejada on els més menuts s'ho van passar d'allò més bé.

No cal que digui que l'aina es va oferir a portar una estona en "tornillo" i la seva emoció era total!!!!!
amb els gegants es torna boja, i ja em demana que quan ella sigui més gran vol tocar el timbal quan els gegants sortin a passejar.....
per tant ja sabem què ens toca....!!!!! jejejejeje

dissabte, 8 de novembre de 2008

un altre desig molt especial!!!

avui hem rebut un desig molt, molt especial......
ens l'envia la roser, el jordi i la valèria, la nostra família del cor.
Sobre el desig crec que sobren els comentaris, és preciós, vosaltres mateixos ho podeu veure.
Família, que ens ha agradat molt, moltíssim!!!!!!

sobre ells què puc dir......ufffff, tantes coses........
amb la roser juntament amb la virginia va ser a la primera que vaig conèixer en aquest meravellós món de l'adopció.....i des d'alhesores la nostra amistat,i la nostra complicitat no a parat de créixer....
Amb ells hem compartit els moments més màgics i emocionants que hem viscut en aquesta etapa.....
per tant només em queda dir-vos que mil gràcies per tot i que per molts anys puguem seguir gaudint de tants i tants bons moments com els que hem compartit fins ara.

us estimem molt!!!!



divendres, 7 de novembre de 2008

....i un altre!!!

tenim un altre desig, aquest cop és de la família, dels avis per ser exactes!!!!!!
és molt bonic, ens ha agradat molt i esperem que les paraules que omplen el vostre escrit es facin realitat més aviat del que pensem.



dijous, 6 de novembre de 2008

el meu solet ha anat d'excursió!!

avui, ha sigut la primera excusrsió per a la nostra petitona......no ha anat gaire lluny, al costat de casa, però per ella ha estat tota una novetat.
l'excursió ha sigut en una granja escola......s'ho ha passat genial.
Ja m'ha explicat tot el que ha fet i vist, i també m'ha dit que cap al final s'ha posat a plorar perquè estava tipa de sentir pudors...jajajjajajajaj, és que és molt fina ella!!!!!!!
la veritat és que ha estat la primera vegada per les dues.....ha marxat sense cap de noslatres, amb autocar i més hores de les que fa a l'escola.........
ja m'ha dit que té ganes de tronar-hi!!!!! aiissssss

l'aina és molt dolça, i quasi sempre es desfà amb elogis cap a nosaltres.....té una cantarella que t'arriba al fons del cor.....
quan m'ha vist, m'ha abraçat tant fort que hem arribat a casa i encara la tenia enganxada al coll......i no ha parat de repetir la seva cantarella cap a la mama......
m'ha dit que m'ha trobat moooooooooooooolt a faltar.....i que m'estima molt i molt!!!!!
això és el millor d'aquest món......aquests moments no ténen preu.
no podria estar sense ella.....és única.

així de contenta ha arribat la meva ratolina!!



tinc por.....

si, aquesta és la paraula, tinc por!!!!
segurament que tots els que llegiu aquesta entrada i heu estat o esteu en procés adoptiu a la xina sabeu de què va el tema, però pels que no hi teniu rès a veure us ho explico.
Totes les famílies que estem esperant el nostre fill de la Xina estem patint un gran retràs amb les assignacions, segurament que alguna cosa heu sentit doncs molts mitjans se'n fan ressò dia si, dia també.

Per una persona, per una parella, per una família és duríssim no saber quan podrem abraçar els nostres fills, has de passar per aquí per a poder-te'n fer una idea.
En l'espera de l'aina vam començar a notar que a Xina alguna cosa canviava......vàrem començar a notar l'endarreriment, però allò només era el principi....
nosaltres vàrem tardar 14 mesos per ser assignats dels 6-7 que en un principi se'ns va dir......mare meva.....qui pugués tornar als 14 mesos!!!!!!!!

com és normal, i dins d'un estat de neguit constant, d'incertesa i d'impaciència .....a principis del 2006 van sortir algunes iniciatives d'alguns foros als que estavem.
Aquestes iniciatives teníen un segell equivocat, preteníen carregar amb duresa sobre tot allò que ens molestava, es volia trobar culpables.......es volíen demanar explicacions al CCAA, sentíem que tota la raó estava de la nostra banda.

en mig d'una efufòria general em vaig escoltar els que en aquell moment éren veterans en el tema, escoltar les seves pors.
Ells ja éren pares de nens i nenes de la xina, havien estat en aquell meravellós país, i sabien més bé que jo com funcionava. L'experiència és un grau!!!
Tenien raó......ells sabien que si Xina es sentia pressionada o creia que des d'aquí es desaprovava la seva manera de fer, podia pendre represàlies i tancar fronteres amb espanya. Per tant tots i sortíem perdent!!!!
sort que aquella iniciativa, aquella crida popular no va prosperar........

ara torna a passar exactament el mateix.Es reprodueix exactament el mateix episodi.
Entec la desesperació de les families, he passat per aquí, però tinc por de que si tot això tira endavant paguem tots per la iniciativa d'uns quants.....
unim-nos per canviar el que tenim aquí, unim-nos per fer que millorin aquí el temps invertit en el CI, que els expedients s'agilitzin en els enviaments.
Però per favor.....deixem de banda el CCAA, ho podem arribar a pagar molt car.....

Actuar a la desesperada no porta a enlloc.....és en els moments de dolor, de ràbia i patiment, quan un ha de pensar molt bé com i de quina manera procediex......

Tots som molt lliures de fer el que vulguem, només faltaria, però si algú que es pretén sumar a aaquesta iniciativa llegeix el meu escrit, espero que la reflexió serveixi per pensar les coses detingudament, ens hi juguem massa!!!!!!!

evidentment això és simplement la meva opinió, però crec que la finalitat que ens uneix a tots és massa important com per posar-la en perill.

molts ànims a tots, i encara que a vegades sembli impossible, TOT ARRIBA!!!!!!!...i sé que tard o d'hora arribaré a l'ona.

dimecres, 5 de novembre de 2008

meme KITTY


Doncs la meva amiga blanca http://persiguiendounailusion.blogspot.com/ ens reta amb el meme de la kitty.
M'ha fet especial il.lusió, doncs a casa la kitty és coma una mena de "Déu" intocable que dorm i juga sempre al costat de l'aina.
A vegades comença a cridar com una boja, i és que a km de distància ja ha vist una kitty..... jo no sé com les veu, però us puc ben assegurar que no se li passa cap per alt.
No deixa de ser curiós, doncs jo en una època de la meva infància també tenia plena devoció per la hello kitty.

fa uns dies la blanca em va desafiar amb un repte que jo ja havia fet, així que aprofitant l'avinentesa faig aquest meme amb molt de gust!!!

1-quan eres una nena, a què t'agradava jugar??
doncs a nines.....però haig de confessar que l'scalextric em tornava boja!!

2-si retrocedissim 15 anys enrrere....què canviaries o què t'hauria agradat fer o tenir?
15 anys enrere tenia 20 anys......i crec que era la persona més feliç del món.....per tant no canviaria rès.

3-si tinguéssis una vareta màgica com la que té la kitty en la fotografia, què faries?
amb això coincideixo amb la blanca.....asignaria a totes les persones que estan en un procés adoptiu, i amb aquest fet faria feliç a molts pares i a molts nens.....
els pares perquè finalment veurien realitzat el seu somni com a tals, i els nens perquè finalment aconseguirien allò que hauria de ser normal i mai els hi hauria de faltar, UNA FAMÍLIA.

4-si en concedissin 3 desitjos, què demanaríes?
-ara com ara i en primer lloc demanaría la recuperació d'un fill d'uns amics nostres....està molt malaltó i destijo que es recuperi ben aviat.
-tenir a l'ona amb nosaltres.....rès em faria més feliç
-que les meves filles fóssin sempre feliçes al larg de la seva vida.....és lúnic que realment compta a la vida, que facin el que facin les faci sempre feliç.

5-quin és el plat que millor et surt?
la cuina m'agrada molt, moltíssim, i ara mateix estic en un dilema...jejejeje ( modèstia a part), però diría que la fideuá.

6-quin és el plat que més et demana la teva familia que els hi cuinis.
espatlla de xai al forn.....mmmmmmmmm

7-si tinguéssis un dia per tu sola, què faries?
ostres, crec que no sabria estar sense l'aina, però a part d'enyorar-me m'agradaria que em féssin molts massatges......em quedo nova!!!

8-quina és la manualitat que estàs fent en aquest moment?
doncs si se'n pot dir manualitat estic fent l'àlbum del cobrellit dels 100 desitjos per l'ona i estic amb les postals de nadal...jejejejejej

9-el millor regal que t'han fet ( marit, pares, germans......)
el millor regal me l'ha fet la vida i és l'aina.
Si parlem d'un regal material us diré que me l'ha fet els meus pares......ens van regalar una casa centenària que ja havia sigut dels meus àvis feta a l'any 1903.
La vam restaurar tota i per mi és el lloc més bonic del món...jejejeje
us confesso que m'agraden molt les coses amb història......

10-què fas els diumenges?
si no tenim cap sortida, dormim fins tard.....quan ens despertem vé la nostra ratolina al nostre llit, i passem una llarga estona jugant, explicant contes i fent el mandra.....és un moment impagable!
llavors doncs depèn del dia....o sortim a passejar per la muntanya, anem a dinar a casa els àvis o al restaurant....i quan fa fred el que més ens agrada és encendre la llar de foc i estar a casa.

11-el poema que més t'ha impactat a la teva vida
segur que trio algun de miquel martí pol.....n'hi ha tres o quatre que m'han fet emocionar molt.

12-a què renunciaries per amor?
crec que si t'estimen de veritat no et fan renunciar a rès....

13-el teu lloc preferit per menjar
si parlem de restaurants em quedo amb "el rebost".....és el restaurant d'un amic que fa un menjar boníssim, i a part ens tracta de meravella.
si sortim al nostre estimat montseny, m'agrada dinar a qualsevol lloc a l'aire lliure i gaudir del paisatge.

14-lloc preferit per relaxar-te
sense cap dubte.....el menjador de casa.....té molts raconets dels que jo n'estic enamorada i és el millor lloc on retrobar la pau i la calma.

15-películes que més m'agraden
ghost, la vida es bella, la milla verde.....

16-téns un lloc en concret on fas les manualitats? quin?
doncs és l'estudi.....

doncs ja està....
passo aquest meme a tots aquells que us vingui de gust fer-ho.....que espero que sigueu tots!!!! jejejejejejje

dimarts, 4 de novembre de 2008

vídeos de youtube

no pensava fer cap entrada sobre el tema, doncs crec que ni tan sols és important, per tant no li he ni dedicat el més mínim temps......
no obstant però, arrel d' alguns missatges que he rebut al meu correu electronic durant la setmana passada i aquesta, crec que una petita explicació no està de més......

Els correus són tots més o menys del mateix estil, i en ells em dieu que hi ha alguns vídeos nostres que heu deixat de trobar quan us conecteu al nostre espai youtube.
Un és del dia que l'aina va fer dos anys, i l'altre el de la tercera kdd bloguera.
En primer lloc agraïr-vos les vostres paraules sobre els nostres vídeos, i sobre l'aina.....a mi també m'ajudava molt veure vídeos durant l'espera de l'aina.

Doncs és veritat, ja no hi són perquè tal i com se'ns informa des de youtube una tercera persona ha reclamat els drets d'autor sobre alguna cançó.
El cas és que a amèrica això va molt perseguit, de fet els que heu seguit la nostra web des del seu inici, haureu notat que fa aproximadament uns 10 mesos no hi ha música......
el propietari de adoptions websides les va treure donat que començava a tenir problemes ambs els drets d'autor.
Per tant, em sembla totalment llògic que el propietari d'una cançó es reservi el dret de fer ús del mateix.
de fet, quan penges un vídeo a you tube, el primer que et diuen és que si el contingut del que estàs penjant no infrinxeix cap norma. Així que si els retiren, estan en tot el seu dret!!!!!

em spa greu per tots els que gaudiu veient aquests vídeos, però mai rès és etern, així que tal i com diria aquell.......: "así son las cosas y así las hemos contado".

petonets a tots

data de tall


19 de febrer de 2006!!!!!
... o el que és el mateix, dos dies d'assignacions, ja que el 18 i el 19 éren cap de setmana..
Sigui com sigui no vull agafar aquesta visió, ja que em sembla bastant negativa.
El que realment compta és que ens queden 4 dies menys a davant nostre, i aquesta és la part amb la que ens hem de quedar. El got sempre mig plè, i si el mes passat la data era el 15 i ara tallen el dia 19 doncs són 4 dies caiguin amb el dia de la setmana que caiguin.

moltes felicitats a totes les families asignades!!!!!

diumenge, 2 de novembre de 2008

fotografia de la setmana


doncs em quedo amb aquesta.....
no és per la foto en sí, ja que suposo que la foto de la setmana seria alguna de l'entrada anterior amb la castanyera, però sí que ho és pe dia que vàrem passar ahir...
ens vàrem trobar amb uns amics que passaven uns dies a girona, en motiu de les fires de st Narcís, així que vàrem gaudir d'un meravellós dia amb els nostres amics.

Va ser una vetllada sencillament genial, una boníssima companyia, regalets per tot arreu, passejades, parc, gegants.......en resum, allò que se'n diu un dia rodó.
ara només queda esperar que passin els dies per poder-nos reunir de nou.

una abraçada amics i gràcies pel dia d'ahir!!!!!!!