CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimecres, 15 d’octubre de 2008

per la meva estimada TULA

mai he dedicat una entrada a la TULA.
la Tula és una gossa pastor belga que va arribar a la meva vida un 16 de setembre de l'any 1993, justament el dia que feia un mes de vida.
Des d'aleshores no ens hem separat mai, i d'això ja fa més de 15 anys......
Ella ha estat la meva fidel amiga......Sé que per algunes persones pot semblar difícil d'entendre la passió i l'estimació que es pot sentir cap a un animal, però jo penso que alguns animals són molt millors que moltes persones!!!!.....
fa 15 anys que la tula ens regala cada dia mil i una carícies.....quan arribes a casa... sempre et rep com si fés anys que no et veu, sempre vigila i protegeix als seus, i pateix si ens veu tristos....

Amb mi ha viscut els dos moments més importants de la meva vida, el meu casament i l'arribada de l'aina.
quan em vaig casar la tula i jo formavem un pack...jejejejeje, així que en lluís tenia claríssim que es casava amb les dues....:-)
la tula ho va portar molt bé.....de fet no va anar gaire lluny, ja que la casa dels meus pares i la nostra es comuniquen a través d'un pati.
Al cap d'uns anys va arribar l'aina, i ella ho sabia.......tot i que jo sempre he considerat a la tula com una persona, mai la deixava pujar a dalt on hi ha les habitacions.....però abans de marxar a xina ho va fer.....i es va asseure ni més ni menys que a l'habitació de l'aina. Mai oblidaré la cara amb la que em va mirar......era com si em digués jo també l'espero....
i així va ser....l'aina i la tula es van entendre de meravella, i continuen estimant-se molt. L'aina està boja per ella.

perquè aquesta entrada?????
doncs perquè la tula està velleta, té artrosi, i últimament està empitjorant......a mi s'em trenca el cor veure com es va apagant de mica en mica.....i en canvi ella continúa fent com si no passés rès.
el diumenge vaig patir molt per ella, no es trobava bé, però va remuntar com una campiona...
avui hem anat al veterinari, a part de l'artrosi, i d'un tumoret que no fa gaire bona pinta, però ja fa temps que no creix....ems han dit que està perfecte!!! té el cor fantàstic......
tots sabem que aquest tumor no és bo, però a la seva edat és més preocupant una operació que el tumor en si mateix.
ha superat dues operacions, però ara amb 15 anys no superaria una tercera.....així que deixarem que tot vagi fent el seu camí, que per desgràcia no serà massa llarg.....
la continuarem mimant moooolt, com sempre i tal i com ens diuen a la clínica, arribar tan "bé" als 15 anys és un motiu del que ens en hem de sentir orgullosos.
No és rès més que molta estimació i cuidar-la com un reina.

ara i sempre la portaré al cor per tot el que m'ha donat!!!!!



10 comentaris:

Eli ha dit...

Aixx Sílv!! m'has fet plorar!! quin munt de coses es viuen amb algú a qui estimes oi??

Tula bonica ets preciosa i tens una mestressa que és una passada...

Ànims!!

Eli

Silvia y Mario ha dit...

¡Bien bonita que és, sí Señor! Yo siempre digo que los animales nunca dejan de sorprendernos.

Disfrutarla mucho... y vivir intensamente los momentos con ella.

Besos

Lauri ha dit...

Ai els animals!!

Jo tenia dos setters irlandesos... recordo com el dia més dolorós de la meva vida la mort sobtada de la femella, la Duna, amb tres anys d'edat. En Fly, el mascle, va morir de vellet, per una injecció que li va evitar el patiment que portava feia un temps.

Ara tinc un labrador, en Rex, adoptat d'una protectora quan tenia un any i mig, està boig com una cabra i tot i que mai substituirà en Fly i la Duna, ha anat fent raconet al meu cor i ara ja quep a dins.

Disfruteu de la Tula mentres pugueu i com et diu el veterinari, podeu estar molt contents per aquests 15 anys de companyia i amor.

Anònim ha dit...

Quina tendresa i estimació que denoten les teves paraules cap a ella.

Et desitjo que us pugui acompanyar el màxim temps, possible, ara be, amb una bona qualitat de vida.

La meva sogre va tenir un gos durant 12 anys, i caram si ho entenen tot, podria explicar mil anécdotes, però la mes imprtant lo que la va arribar a cuidar quan es va quedar vídua.

Va morir (millor dit) el vam haber de sacrificar amb una enfermetat greu de cor, i va ser molt dur. Tan veure´l patir, com el dia que el vam dur al veterinari.... va ser terrible per tots. Sabiem que era només un camí d´anada.

Petonets i cuideu-la molt

Fina

Anònim ha dit...

la teva forma d'escriure et delata. Transmets sensiblitat i molta dolçor.
no canviis mai. Hi ha persones que són tan estimades com la tula.

una abraçada
carme

Anònim ha dit...

perdó, volia dir que no són tan estimades com la tula.

carme

El fil vermell ha dit...

Els animals fan molta companyia i s'arriben a estimar moltissim!
Jo des de petita he tingut algun animalet a casa i m'ha encantat!

Una abraçada!
Anna

Anna ha dit...

Silvia...m'has emocionat!!!
Ja saps que jo també tinc bogeria pels gossos i sé perfectament com s'estimen.

Ais...només d'escriure em poso a plorar...ja saps com de malament ho he passat amb en Tuc.

La Tula ha tingut molta sort de tenir una mestressa tan fantàstica i tu també l'has tingut amb ella.

Mai entendré com hi ha gent que els hi fa mal.

Una abraçada i a mimar molt a la Tula!!!!
Anna

Pere i Carme ha dit...

Silvia, sense paraules !!!!
Disfruteu el màxim possible.

Avui mes que mai, tots nosaltres us desitgem el millor.

Una forta abraçada

Pere i Carme

Ester ha dit...

Aiss silvia, estoy llorando como una magdalena....que razón tienes al decir que algunos perros son mejores que muchas personas.

Leyendo tú entrada no he podido dejar de pensar en mi preciosa Luna, que se nos fue tan joven...sólo con 6 añitos...te debes sentir muy afortunada de seguir disfrutando a Tula después de 15 años...ojalla mi Luna hubiese aguantado más...pero se nos fue.

Mimala, quierela, dale besos...todo lo que hagas estos meses lo recordarás para siempre...son maravillosos, como yo queria a Luna no he querido ni querré a nadiea...aiss se me nubla la vista...como la quiero...y como la hecho de menos.

Disfruta cariñet...tu amiga se irá viejita...con 15 años de cariño que jamás olvidará.

Millones de boesos..hoy un poquito tristes, supongo que soy demasiado sensible.

Ester.
http://enunbosquedelachina.spaces.live.com