CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 12 d’octubre de 2008

la nova llei sobre les famílies adoptives

em vé de gust tractar sobre un tema que últimament és notícia......
vaig dir-me que no tractaria aquest tema en el bloc, doncs crec que és molt personal, i que tothom pot opinar de diversa forma....
el fet que finalment em mou a fer-ho, és la conversa que he tingut avui a l'hora de dinar.
Hem anat a dinar a casa dels meus pares, amb els meus tiets, i m'han preguntat sobre la notícia, a veure què en pensava.......
així que em decideixo i tracto sobre el tema.

pels que no sabeu de què va, amb poques paraules us ho explico.
La generalitat està el.laborant un avant projecte de llei que obliga a totes les families adoptives a explicar als seus fills que són adoptats.
.......en primer lloc, sempre he defensat tot el que ajuda i ampara a l'infant, és a dir....estariem d'acord en què tots els infants han de saber i tenir a l'abast aquella informació a la que hi ténen dret, però no només els infants adoptats.....TOTS!!!!....després explico el perquè de les majúscules.....

d'entrada, aquest avant projecte de llei no em sembla equitatiu.....és evident que els infants adoptats a la xina, a etiòpia, etc.....saben que són adoptats per raons òbvies......per tant no és necesària aquesta llei.
En referència als infants on el seu aspecte físic no delata que han nascut en un altre país, em sembla que per decidir o no quin i quan és el moment la decisió és la dels pares la que hauria de valer per damunt de tot, i són ells els que coneixaran el seu fill i sabran si ho han de dir o no, o si l'infant amb 12 anys tal i com diu la llei està preparat o no per encaixar-ho.
Per sort o no, quan un fill és adoptat, a la llarga o a la curta s'acaba sabent, i a més, com us deia abans crec que tots tenim dret a saber el nostre passat....

....però ara vé el meu però......
perquè només amb les famílies adoptives?????.....i els fills que provénen d'embarasos monoparentals on ni la mare sap qui és el pare????
i els fills que han estat conçebuts amb esperma dins un laboratori???
i les relliscades i tants d'altres casos??????
perquè tots aquests casos, també formen part de la nostra realitat, i si els infants són tots iguals davant la lleis, tots es mereixerien saber quin és oi el seu origen biològic?????
perquè per gustos els colors, però continuo pensant que el pare és qui en fa i qui se'n sent, independenment de quin en sigui l'origen genètic!!!!
perquè sempre totes les mirades van a parar a la comunitat adoptiva?????
parlem d'igualtat, o ja donem per sentat que fins i tot les lleis sempre faran als nostres fills diferents????

em sembla, que en comptes de "perdre el temps" amb aquests avant projectes de llei, el que hauria de preocupar als nostres polítics, és fer una llei on s'ampari a totes les famílies adoptives, on aquestes families trobin respostes, on ens puguin explicar què és el que passa amb el temps d'espera, on lluitin per nosaltres quan en un país hi ha un conflicte polític i degut a això es paren les adopcions, on hi hagi un bon seguiment post adoptiu, on les persones que treballen en els departaments d'adopcions prengin consciència de que nosaltres parlem de FILLS i no d'expedients, una llei que reguli el fet de que quan un treballador està de vacances no perjudiqui un endarrariment per la família adoptiva, una llei que doni prioritat a un infant a ser adoptat definitivament per una família independentment de si la mare biològica el veu un cop a l'any i per aquest motiu el nen no pet ser donat en adopció....això és una llei que defensi l'infant???????......i un llarg etcètera.

això si que sería una bona llei, una llei que de veritat protegeixi els drets del menor, perquè per més cuidat que estigui, penso que un orfenat no és el millor lloc per passar l'infància.....!!!!
a veure quin dia es preocupen de fer lleis que realment valguin la pena i siguin un suport i una ajuda per a tantes i tantes famílies que ho necessiten.....

repeteixo que aquest avant projecte de llei, no és un problema de fons sinó de forma, i que a Cataluny fan falta coses molt més importants i necesàries que ajudin a tanta gent a tirar endavant el dia a dia.....

és la meva opinió, encertada o no, però la meva!!!!

4 comentaris:

Ester ha dit...

Yo no lo habría explicado mejor, estoy totalmente de acuerdo contigo.

Un besito, Ester.
http://enunbosquedelachina.spaces.live.com/

Eli ha dit...

Si noia si, tens tota la raó...i jo afegiria...on està aquella llei que protegeixi a alguns infants amb pares biològics que són maltractats i els deixen en un hospital fets pols!

En qüestió de família crec que cada vegada té menys a veure l'ADN!

Gràcies per l'entrada, taaaannnt necessària!!

Petonets
Eli

El fil vermell ha dit...

En el meu punt de vist crec que es tracta d'una cosa que no s'ha de controlar amb una llei, cada pare i mare decidieix com i quan tractar el tema de l'adopcio amb el seu fill.

Anna.

Jennifer ha dit...

Es tu opinión y la verdad estoy totalmente de acuerdo contigo, si es que se preocupan de mil cosas secundarias, sin darse cuenta de la realidad de los problemas.

Un besazo y me ha encantado tu entrada, porque no te podrías haber explicado mejor.

Jennifer