CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




divendres, 31 d’octubre de 2008

la castanyera a l'escola!!

avui, la castanyera ha anat a l'escola de l'aina......
quina il.lusió quina alegria.......ha estat tot un esdeveniment!!!!!
sempre hem de llevar a l'aina, fer-li molts petons i quan veiem que comença a estar desperta explicar-li que anem a l'escola i que hem de pendre el bibi........
avui però ha estat diferent......
ha tocat el despertador, i quan hem anat a la seva habitació a omplir-la de petons, ella ja estava desperta i dient:
"avui vé la castanyera".....
l'aina estava nerviosa, impacient.........
en un obrir i tancar d'ulls estava llesta i a punt per anar a l'escola a veure la castanyera.....
el que ella no s'imaginava, és que la castanyera era la seva àvia.........
la seva àvia era mestra d'educació infantil, fa molt poquet que s'ha jubilat, però continúa molt vinculada a l'escola...........
l'any passat, l'aina no va poder gaudir d'un dia així, ja que estava malaltona, així que aquest anys ens hem estrenat amb la festa a la llar d'infants....
L'he anat a buscar.......estava pletòrica.....s'ho ha passat genial i a més a ballat amb la castanyera.....
l'aina no ens ha dit que era l'àvia, per tant crec que potser no se'n ha adonat.....ella ens ho diría......però ens queda el dubte!!!! jejejejejje

ha sortit de l'escola amb un bolet fet per ella i tres panellets.......quina il.lusió que reflexava la seva cara......
justament ahir em deia que havia fet panellets i que un senyor els "couria" i demà ens els donaria........aiiissssssss

amb aquestes imatges plenes d'alegria i inocència us saludem la castanyada!!!!!
us desitgem a tots una feliç diada i que disfruteu moltíssim!!!!
a casa, encara que ens intentim fer celebrar el halloween, seguirem fidels a les nostres tradicions, que ben boniques que són.....i avui tal i com diu la festa, torrarem castanyes, menjarem panellets i beurem un bon cava!!!!!


les imatges que surt la llar dinfants estan retocadaes per tal de que no surti cap infant.......
les han fet amb la càmera de l'àvia de l'aina...... en tenim més, però no ens agrada vulnerar la intimitat d'altres nens sense tenir-ne el consentiment.
si tot i així en alguna foto algú en té queixa, que ens ho faci saber i la retirarem.

BONA CASTANYADA!!!!!!

un altre retall!!!

avui ens ha arribat una altre retall amb el seu desig. Bé, en aquest cas són dos retalls!!!!
ens l'envia l'angel, la montse i l'adrià desde girona.
És molt bonic i ens ha agradat moltíssim!!!

una abraçada i moltes gràcies!!!!



dimecres, 29 d’octubre de 2008

adopcions a la xina a TV3

acabo de sentir la notícia per tv3........
http://www.3cat24.cat/noticia/326795/catalunya/Mes-de-1400-families-catalanes-pendents-dadoptar-un-nado-xines
es veu que Carme Capdevila ( consellera d'acció social i ciutadania de la generalitat de catalunya)ha tingut una reunió amb representats xinesos en referència amb el retràs en les adopcions....
segons tv3 fixen el temps d'espera en dos anys i mig......i jo dic tant de bò!!!!!!
pel que he escoltat, el govern xinès s'ha compromés a agilitzar el temps d'espera però a canvi endurirà encara més els requisits per a les famílies adoptives!!!!
espero poder ampliar la notícia en breu!!!!!

moltes gràcies a tots pels vostres mails preguntant per la tula.......
us explicaré que ahir vàrem anar de nou a la clínica perquè li donéssin un cop d'ull.
Degut a la caiguda que miraculosament no es va fer rès pel que havia pogut ser.....li van donar 3 puntets per tancar la ferida del cap.......
ens continúen dient que el fet que s'empassés la llengua és unaccident i que no té perquè tornar-se a produïr......aixo espero, perquè no m'ho trec del cap......
ens han canviat la medicació......a veure si recupera mñes mobilitat, i esperar a que la normalitat s'insatli.
jo segueixo patint i molt per ella......no vull que pateixi i que sigui igual de feliç que ha estat al llarg de la seva vida.......

gràcies a tots....
reitero que costa de creure, però aquests bitxets peluts s'estimen com a persones!!!!

dimarts, 28 d’octubre de 2008

una nit terrible


avui no és un dels meus millors dies.....i a sobre aquest temps no acompanya gens....
ahir a la nit vaig viure una de els pitjors experiències de la meva vida......
fa dies feia una entrada dedicada a la TUla, doncs avui hi torno.
la veritat és que la tula portava una setmana que havia remuntat bastant......doncs ahir vaig estar a punt de perdre-la.....
acabavem de sopar......ella ja dormia, de sobte s'intenta aixecar, i veiem moviments que no éren els normals.....no podia era impossible.....
de sobte, ens adonem que s'havia empassat la llengüa......no vull ni recordar l'escena, va ser terrible.
quina impotència més gran.....veure com algú s'ofega és el pitjor que et pot passar.....
no recordo el temps que va trigar tot plegat.....5 minuts, potser més......el cas és que en lluís finalment va aconseguir treure-li de nou......mentrestant li anavem donant aire....uffffffffffff

es va anar recuperant, i corrents d'urgències a la clínica veterinària......ens van reiterar que el seu cor està més que fort, per això se'n va sortir.......
quan ténen aquesta edat pateixen petites ambòlies.....això fa que no siguin conscients del que fan i per això hi ha aquests accidents.....
li van injectar cortisona, per si hi hagués algun òrgan inflamat degut a la falta d'aire.

la nit però no va acabar aquí......sembla una película, però la realitat sempre supera la ficció.
en arribar a casa, ens van dir que la deixéssim al seu aire que estava molt estressada i que la deixéssim calmar......
ens va demanar per anar a fora, i amb un obrir i tancar d'ulls va saltar al pati del costat.
va caure des de més de 4 metres d'alçada...encara no sabem com ho va fer.
després de tota una odisea un cop més en lluís va aparèixer amb ella als braços.....
es va posar a caminar, com si rès........

jo tinc el cor en un puny......no puc pensar amb les paraules de la veterinària de un accident puntual, segur que té raó, però no estic gens tranquila.
no m'agrada veure-la així......no vull tornar a viure l'escena d'ahir, sort que l'aina dormia.......

a veure avui que ens diuen......però el meu cor té un mal pressentiment.....
us deixo la seva foto, és molt recent.

dilluns, 27 d’octubre de 2008

un nou projecte!!!


quan vàrem començar amb el tema de l'adopció de l'aina, quan buscàvem informació i a gairebé no trobàvem rès.....quan ens posavem en contacte amb òrgans del país, i seguíem sense trobar rès.....va aparèixer una espurna, va aparèixer el que sería la nostra guía i salvació: vàrem trobar AFAC. ( www.afac.info )
ells, desinterasadament ens van oferir la seva ajuda i gràcies a ells vàrem entrar de plè en el meravellós món de l'adopció......
per primera vegada veiem fotos, ens parlaven de com era la carta al CCAA, ens ajudaven en la confecció de l'expedient......en resum, se'ns va fer de dia.......
des d'aquella primera visita a la Seu per allà el 2005, sempre més hi hem trobat la mà estesa!!!!
a vegades llegeix-ho alguns comentaris ofensius cap a AFAC,.....mai tots hem d'estar d'acord amb el mateix.......però el que em sorprèn, és que la majoria de les vegades no hi ha ni una causa justificada.....
no seré jo qui en parli bé, perquè no tinc que justificar la seva feina davant de ningú........el camí es demostra caminant, i la feina feta és la millor garantía.....
per això, a casa seguirem confiant en aquesta associació que tant ens ha aportat......amb totes les seves virtuds, i tots els seus defectes, perquè les persones humanes ens equivoquem, i perquè a vegades no agradem simplement només pel fet de que no se'ns hagi acudit a nosaltres!!!!

perquè explico tot això????????
perquè una vegada més........una vegada més les paraules deixen pas als fets i aquest fet és un nou projecte.......TODOS LOS SUEÑOS SON POSIBLES.
sempre hi ha gent amb un cor molt gran, disposats a renunciar al seu temps lliure per recollir diners per algú que pot ser el nostre fill.

us convido a entrar al món de la màgia, us convido a visitar aquesta webb. http://voluntariosohl.webcindario.com/

al fi i al cap, el que compta sempre són els nens........és igual d'on vingui l'ajuda, ells no ho pregunten.......el que compta i el que està en joc és molt més important que tot plegat!!!!

VICENTE, estem amb tu!!!!!!!

diumenge, 26 d’octubre de 2008

fotografia de la setmana

se'm fa molt difícil triar-ne una, i com que ahir varem estar de cel.lebració us en deixo unes quantes!!!!!
tot i els refredats que arrosseguem tant l'aina com jo, no ens podíem perdre de cap manera els tres anyets de l'Abril, així que com que la febre ha desaparegut cap a la festa hem anat!!!!!
ens ho hem passat molt bé, la veritat és que la festa va estar genial i no hi faltava de rès!!!!

Abans però teníem uns encàrrecs per fer a Barcelona, i sempre que passem prop de la Plaça de Catalunya l'aina vol passar a saludar els seus amics els colomets.....
és per morir-se de riure.....els renya, els hi dóna menjar, els hi clava cada discurs.......en fi, una estona genial!!!

dijous, 23 d’octubre de 2008

desafiament de l'anna

L'anna de http://annaandreulaura.blogspot.com ens va retar, i molt gustosament accepto el repte!!!!
a per ell!!!!ejejejej

M'agradaria que diguessiu cantants, grups o cançons que no suporteu pel motiu que sigui.

Cantant masculí: David Bustamante ( recupero l'era més moderna..jejejejej).....no m'agrada....el trobo un pallasete!!!!

Cantant femenina: remedios amaya......enacara no he superat lo de quien maneja mi barca......

Cantant català (home o dona o grup): Lluís Llach.....ho sento, però no puc......em pensava que era rara, però veig que no sóc l'única.
té cançons maques, però m'agraden més si les canta un altre........
no puc amb la seva actitud....

Duo: alex i cristina....uuuuuuhhh

Grup o cantant estranger: laura pausini.....no puc amb ella, que cansina que és!!!!!!

Cançó espanyola: estic amb l'eli, la Mónica Naranjo m'estressa

Cançó infantil: antes muerta que sencilla!!!!!.....uffffffffff

Cançó estrangera: n'hi ha moltes que no m'agraden, però amb quedo amb alguna de la Britney Spears

I per últim, Una cançó "oficialment" considerada freaky o hortera però que sí que us agradi: és úper fort, de josmar......m'hi tronxo!!!! jajajjajaj

Un grup o cantant "horterillas" que us agradi: el chaval de la peca!!!!!......m'agraden els seves cançons!!!! jejejej

ufffffff...m'ha costat mooolt anna.......dels que més!!!! jejejejeje

que ningú es molesti, entre gustos no hi ha rès escrit!!!!!!!

dimecres, 22 d’octubre de 2008

desde INCA també n'arriba un!!!!!!

doncs ja en tenim un altre!!!!
aquest cop ens arriba desde INCA ( mallorca ), i ens l'envia la familia garrido fernández!!!!
és un desig maquíssim, i vé acompanyat no d'una, sinó de tres teles!!!!!!!!
moltíssimes gràcies familia per aquest desig......ens ha fet molta il.lusió!!!!!!

un petonàs que se'n va cap a les balears!!!!!!!!



dimarts, 21 d’octubre de 2008

preciós!!!

avui hem rebut un altre desig per a la coltxa!!!!
ens l'envia la montse, el carlos i el joan....què dir d'ells?????.....com diria l'eli, són uns sucrets encantadors......
amb ells hem compartit grans moments, i a km de distància!!!!!!
família, que ens ha encantat tot, el desig i el retall, i a l'aina li ha agradat moltíssim el regal.......
us estimem molt!!!!!



dilluns, 20 d’octubre de 2008

...i finalment ens van assignar!!!!!!

sempre dic que els pares que hem passat per un procés adoptiu per poder-nos reunir finalment amb els nostres fills, tenim una pila de dates per recordar.....
avui és una d'aquelles.....
en un dia 20 d'octubre d'ara fa dos anys, començava per a nosaltres la nostra aventura particular.

Recordo aquell dia com si fós ara...era divendres i els rumors tot i estar a mitjans de mes es succeïen l'un rera l'altre....les llistes americanes eren un no parar i jo no parava ni un moment de buscar alguna notícia que ens deixés passar aquell cap de setmana de manera diferent....
però rès, tot eren especulaciones i moltes ganes de que passés alguna cosa.....
recordo que aquell dia amb la FIna, una gran amiga nostra, ens vàrem trucar moltes vegades....estavem les dues nervioses, i qualsevol rumor que sortís agafàvem el telèfon per passar-nos la informació.

després de dinar.....quan jo ja pensava que fins dilluns rès de rès, va trucar el telèfon. Era la Fina.....
recordo les seves paraules d'una a una, de fet crec que mai ho podré oblidar.....amb una veu molt tremoslosa, i gairebé sense poder parlar em va dir:
"....sílvia, has vist ara mateix la pàgina d'AFAC?".......
en aquell moment el meu cor es va disparar i va començar a bategar d'una forma com mai ho havia fet.....
jo portava tot el dia enganxada a la pàgina d'AFAC, però no hi havia rès de nou....
però amb les paraules de la Fina, sabia que alguna cosa havia canviat!!!!!
jo li dèia, estem assignats??????
i ella em dèia, tu mira-la, llegeix-ho amb els teus propis ulls....
els dits em tremolàven tant, que era incapaç d'agafar el ratolí per anara a favoritos i clickar.....
quan finalment vaig poder obrir la pàgina, això és el que dèia:

Llegada de las asignaciones
Según información recibida por varias fuentes las asignaciones llegarán a España entre mitad y finales de la semana que viene y las familias las recibirán probablemente a principio de la otra.
La fecha de corte es el 23 de agosto (para aquellas agencias que tienen fecha de registro hasta dicha fecha) es decir que se confirma que entra en dicha asignaciones el grupo de protocolo público del 18 de agosto 2005 que cuenta con más de 150 expedientes.

ENHORABUENA A TODOS LOS ASIGNADOS!!!
Todavía un poco de paciencia. Las administraciones de las Comunidades y las Ecai irán avisando a las familias asignadas cuando dichas asignaciones habrán llegado realmente en sus manos.
Para este grupo de asignaciones la espera se mantiene en 14 meses.

mentre jo intentava llegir amb veu alta, sentia com la Fina i jo estavem plorant, i cap de les dues podia articular massa paraules.....el que ens estava passant era allò pel que tant de temps havíem esperat. Era increíble, un somni!!!!
mai li agrairé prou a la Fina que després de que ella ho sabés, crec q va ser la primera, em truqués a mi per fer-me'n partícep!!!!!
recordo que li dèia...que fort, que fort, i moltes gràcies fina...enhorabona.....

vàrem penjar el telèfon i de seguida vaig trucar al lluís......li vaig dir vine de seguida.....plega...jajajajjajajaja......l'emoció era total!!!
després de parlar amb ell, vaig començar a córrer com mai ho havia fet pel pati de casa fins arribar a casa dels meus pares.....
de la forma que vaig entrar a casa del meu pare, era el que hi havia a casa en aquell moment,ell ja va saber el que passava.... es va aixecar de cop esperant el que volia sentir:
estem assignats, estem assignats.......
em va abraçar tan fort, que fins i tot em va fer mal...jejejeje però era igual......l'emoció era incontrolable....
aquell dia va ser el primer que vaig veure llàgrimes als ulls del meu pare....mai oblidaré aquest moment.
deprés vaig trucar a la meva mare......es va emocionar molt, i quan va arribar a casa vaig viure un altre moment d'aquells que duren per sempre.

a partir d'aquí ja va ser un no parar amb el telèfon, em va donar el temps just per trucar als meus companys de viatge de la família del cor i dir que estaven assignats.
recordo que això va passar als voltants de les 4 de la tarda, doncs a les 8 del vespre encara em trucava el mòbil........estava parlant i sentia com estava entrant una altra trucada i fins i tot hi havia moments que el mòbil i el fixe sonaven alhora.....

aquell dia vaig començar a ser conscient de que els somnis es fan realitat, vaig ser conscient de tota la gent que ens estimava i teníem a prop......i tot això era només el començament de tota la màgia que ens quedava per viure!!!
estavem començant el nostre viatge cap a l'aina, i rés tornaria a ser com abans......

gràcies a tots els que vàreu estar amb nosaltres aquell dia.......i gràcies Fina per TOT!!!!!!

diumenge, 19 d’octubre de 2008

fotografia de la setmana


donat que avui és el dia internacional del càncer de mama, dedico aquesta entrada a totes les persones que pateixen per aquesta malaltia, i la faig extensiva a totes aquelles altres que pateixen o han patit algun tipus de càncer.
A totes elles els hi envio molta energia positiva i moltes ganes per tirar endavant.

en motiu d'aquest dia internacional, hem assistit a un acte simbòlic que s'ha fet aquest migdia al nostre poble.
Tot i el mal temps que es preveia, el dia s'ha anat aixecant i hem pogut gaudir de l'acte.
L'aina s'ho ha passat molt bé ballant amb els gegantons de les escoles, i és que hi ha algunes escoles que ténen gegantons!!!
....ha saltat en tot moment i ha anat la mar de feliç amb el seu llaçet rosa que li ha donat l'assosiació contra el càncer.
Fins i tot ha despedit l'acte...jejejejje, no és rès d'extrany quan téns al costat una àvia que porta una marxa inacabable!!!!



per un dia com avui, em vé de gust copiar-vos un mail que m'han enviat i que em sembla molt gràfic i molt cert!

Un profesor delante de su clase de Filosofía sin decir palabra tomo un Frasco grande y vacío de mayonesa y Procedió a llenarlo con pelotas de golf.
Luego le preguntó a sus estudiantes si el Frasco estaba lleno.
Los estudiantes estuvieron de acuerdo en decir que si.

Así que el profesor tomo una caja llena de Canicas y la vació dentro del frasco de Mayonesa.
Las canicas llenaron los espacios Vacíos entre las pelotas de golf.

El profesor volvió a preguntar a los estudiantes si el frasco estaba lleno, ellos volvieron a decir Que si.

Luego...el profesor tomo Una caja con arena y la vació dentro del frasco. Por supuesto, la arena lleno todos los espacios Vacíos, así que el profesor pregunto nuevamente Si el frasco estaba lleno.
En esta ocasión los estudiantes respondieron Con un 'si' unánime.

El profesor enseguida agrego 2 tazas de café Al contenido del frasco y efectivamente llenó Todos los espacios vacíos entre la arena. Los estudiantes reían en esta ocasión. Cuando la risa se apagaba, el profesor dijo:

'QUIERO QUE SE DEN CUENTA QUE ESTE FRASCO REPRESENTA LA VIDA'.
Las pelotas de golf son las cosas Importantes, Como la familia, los hijos, la salud, Los amigos, todo lo que te apasiona. Son cosas, que aún si todo lo demás lo perdiéramos y solo éstas quedaran,Nuestras vidas aún estarían llenas.
Las canicas son Las otras cosas Que importan, como El trabajo, La casa, El auto, etc.
La arena es todo Lo demás,Las pequeñas Cosas.

'Si ponemos la arena 1ro en el frasco, no habría espacio para las canicas ni para las pelotas de golf.
Lo mismo ocurre con la vida'. Si gastamos todo nuestro tiempo y energía en las cosas pequeñas, nunca tendremos lugar para las Cosas realmente importantes

Presta atención a las cosas que son cruciales Para tu felicidad.
Juega con tus hijos,
Tomate tiempo para asistir al doctor,
Ve con tu pareja a cenar,
Practica tu deporte o afición favorita.
Siempre habrá tiempo para limpiar la casa y reparar la llave del agua.
Ocúpate de las pelotas de golf primero, de las cosas que realmente importan.
Establece tus prioridades, el resto es solo arena..

Uno de los estudiantes levantó la mano y pregunto que representaba el café.
El profesor sonrió y dijo:

'Que bueno que lo preguntas... Sólo es para demostrarles, que no importa cuan ocupada tu vida pueda parecer,siempre hay lugar para un par de tazas de café con un amigo.'

divendres, 17 d’octubre de 2008

un altre e-mail

doncs sí!!!!!!
encara no fa ni una setmana, us comunicava que habia rebut un mail d'aquells que t'arriben al fons del cor i no et deixen indiferent......
doncs en tinc un altre!!!!!!
jo no sé què ni com.....fa que aquest bloc esdevingui una espurna màgica per ajudar a alguna gent, de veritat que no.....però sigui quina sigui la formula, me'n sento molt orgullosa........
bàsicament explico el que em motiva, el que no m'agrada, el que em fa feliç, el que em preocupa........
però alguna cosa d'aquestes fa que gent fins ara anònima s'adreçi a mi i m'expliqui quin és el seu moment.

aquest mail vé d'una familia que van viatjar el mateix any que nosaltres, ténen una filla guapíssima i esperen augmentar la família.......

R.... gràcies per les teves paraules, molta sort!!!!!!

...ja sé que em repeteixo, però quina força que dónen aquests mails, i quin sentit tan positiu prèn tot plegat!!!!!

dijous, 16 d’octubre de 2008

Feliç dia de DMGLLQTC

m'han passat aquest correu, i tot i que ja he l'he enviata totes les meves amigues DMGLLQTC, em fa gràcia compartir-lo en el bloc, doncs m'ha fet molta gràcia!!!!
Així que va per totes les dones que em llegiu!!!

Avui és el dia de les Dones Guapes i Llestes Que T'hi Cagues,
per tant, sisplau envia aquest missatge a algú que creguis que
correspon a aquesta descripció.
I recorda viure amb aquest lema:
La vida NO hauria de ser un viatge a la tomba amb la intenció d'arribar-hi segura, en un cos atractiu i ben conservat, sinó més aviat per arribar-hi patinant de costat amb una presa de xocolata en una mà i una copa de vi a l'altra, feta pols i cridant: 'Uaaauuu, quin viatge!!

Dins de cada persona vella hi ha una persona jove ... que es
pregunta què c.....s ha passat

- Cora Harvey Armstrong-

Dins meu viu una dona prima que crida per sortir. Però generalment la puc fer callar amb galetes.

Els anys més durs de la vida són entre els deu i els setanta
-Helen Hayes (at 73)-

Em nego a considerar-los pèls de barba, prefereixo pensar que són celles extraviades.
- Janette Barber-

Els 35 és aquella edat en què finalment aconsegueixes tenir el cap al seu lloc i la resta del cos comença a caure
- Caryn Leschen -

SI no pots ser un bon exemple... llavors hauràs de ser una espantosa advertència
-Catherine-

Ningú et pot fer sentir inferior sense el teu permís
-Eleanor Roosevelt-

dimecres, 15 d’octubre de 2008

per la meva estimada TULA

mai he dedicat una entrada a la TULA.
la Tula és una gossa pastor belga que va arribar a la meva vida un 16 de setembre de l'any 1993, justament el dia que feia un mes de vida.
Des d'aleshores no ens hem separat mai, i d'això ja fa més de 15 anys......
Ella ha estat la meva fidel amiga......Sé que per algunes persones pot semblar difícil d'entendre la passió i l'estimació que es pot sentir cap a un animal, però jo penso que alguns animals són molt millors que moltes persones!!!!.....
fa 15 anys que la tula ens regala cada dia mil i una carícies.....quan arribes a casa... sempre et rep com si fés anys que no et veu, sempre vigila i protegeix als seus, i pateix si ens veu tristos....

Amb mi ha viscut els dos moments més importants de la meva vida, el meu casament i l'arribada de l'aina.
quan em vaig casar la tula i jo formavem un pack...jejejejeje, així que en lluís tenia claríssim que es casava amb les dues....:-)
la tula ho va portar molt bé.....de fet no va anar gaire lluny, ja que la casa dels meus pares i la nostra es comuniquen a través d'un pati.
Al cap d'uns anys va arribar l'aina, i ella ho sabia.......tot i que jo sempre he considerat a la tula com una persona, mai la deixava pujar a dalt on hi ha les habitacions.....però abans de marxar a xina ho va fer.....i es va asseure ni més ni menys que a l'habitació de l'aina. Mai oblidaré la cara amb la que em va mirar......era com si em digués jo també l'espero....
i així va ser....l'aina i la tula es van entendre de meravella, i continuen estimant-se molt. L'aina està boja per ella.

perquè aquesta entrada?????
doncs perquè la tula està velleta, té artrosi, i últimament està empitjorant......a mi s'em trenca el cor veure com es va apagant de mica en mica.....i en canvi ella continúa fent com si no passés rès.
el diumenge vaig patir molt per ella, no es trobava bé, però va remuntar com una campiona...
avui hem anat al veterinari, a part de l'artrosi, i d'un tumoret que no fa gaire bona pinta, però ja fa temps que no creix....ems han dit que està perfecte!!! té el cor fantàstic......
tots sabem que aquest tumor no és bo, però a la seva edat és més preocupant una operació que el tumor en si mateix.
ha superat dues operacions, però ara amb 15 anys no superaria una tercera.....així que deixarem que tot vagi fent el seu camí, que per desgràcia no serà massa llarg.....
la continuarem mimant moooolt, com sempre i tal i com ens diuen a la clínica, arribar tan "bé" als 15 anys és un motiu del que ens en hem de sentir orgullosos.
No és rès més que molta estimació i cuidar-la com un reina.

ara i sempre la portaré al cor per tot el que m'ha donat!!!!!



diumenge, 12 d’octubre de 2008

la nova llei sobre les famílies adoptives

em vé de gust tractar sobre un tema que últimament és notícia......
vaig dir-me que no tractaria aquest tema en el bloc, doncs crec que és molt personal, i que tothom pot opinar de diversa forma....
el fet que finalment em mou a fer-ho, és la conversa que he tingut avui a l'hora de dinar.
Hem anat a dinar a casa dels meus pares, amb els meus tiets, i m'han preguntat sobre la notícia, a veure què en pensava.......
així que em decideixo i tracto sobre el tema.

pels que no sabeu de què va, amb poques paraules us ho explico.
La generalitat està el.laborant un avant projecte de llei que obliga a totes les families adoptives a explicar als seus fills que són adoptats.
.......en primer lloc, sempre he defensat tot el que ajuda i ampara a l'infant, és a dir....estariem d'acord en què tots els infants han de saber i tenir a l'abast aquella informació a la que hi ténen dret, però no només els infants adoptats.....TOTS!!!!....després explico el perquè de les majúscules.....

d'entrada, aquest avant projecte de llei no em sembla equitatiu.....és evident que els infants adoptats a la xina, a etiòpia, etc.....saben que són adoptats per raons òbvies......per tant no és necesària aquesta llei.
En referència als infants on el seu aspecte físic no delata que han nascut en un altre país, em sembla que per decidir o no quin i quan és el moment la decisió és la dels pares la que hauria de valer per damunt de tot, i són ells els que coneixaran el seu fill i sabran si ho han de dir o no, o si l'infant amb 12 anys tal i com diu la llei està preparat o no per encaixar-ho.
Per sort o no, quan un fill és adoptat, a la llarga o a la curta s'acaba sabent, i a més, com us deia abans crec que tots tenim dret a saber el nostre passat....

....però ara vé el meu però......
perquè només amb les famílies adoptives?????.....i els fills que provénen d'embarasos monoparentals on ni la mare sap qui és el pare????
i els fills que han estat conçebuts amb esperma dins un laboratori???
i les relliscades i tants d'altres casos??????
perquè tots aquests casos, també formen part de la nostra realitat, i si els infants són tots iguals davant la lleis, tots es mereixerien saber quin és oi el seu origen biològic?????
perquè per gustos els colors, però continuo pensant que el pare és qui en fa i qui se'n sent, independenment de quin en sigui l'origen genètic!!!!
perquè sempre totes les mirades van a parar a la comunitat adoptiva?????
parlem d'igualtat, o ja donem per sentat que fins i tot les lleis sempre faran als nostres fills diferents????

em sembla, que en comptes de "perdre el temps" amb aquests avant projectes de llei, el que hauria de preocupar als nostres polítics, és fer una llei on s'ampari a totes les famílies adoptives, on aquestes families trobin respostes, on ens puguin explicar què és el que passa amb el temps d'espera, on lluitin per nosaltres quan en un país hi ha un conflicte polític i degut a això es paren les adopcions, on hi hagi un bon seguiment post adoptiu, on les persones que treballen en els departaments d'adopcions prengin consciència de que nosaltres parlem de FILLS i no d'expedients, una llei que reguli el fet de que quan un treballador està de vacances no perjudiqui un endarrariment per la família adoptiva, una llei que doni prioritat a un infant a ser adoptat definitivament per una família independentment de si la mare biològica el veu un cop a l'any i per aquest motiu el nen no pet ser donat en adopció....això és una llei que defensi l'infant???????......i un llarg etcètera.

això si que sería una bona llei, una llei que de veritat protegeixi els drets del menor, perquè per més cuidat que estigui, penso que un orfenat no és el millor lloc per passar l'infància.....!!!!
a veure quin dia es preocupen de fer lleis que realment valguin la pena i siguin un suport i una ajuda per a tantes i tantes famílies que ho necessiten.....

repeteixo que aquest avant projecte de llei, no és un problema de fons sinó de forma, i que a Cataluny fan falta coses molt més importants i necesàries que ajudin a tanta gent a tirar endavant el dia a dia.....

és la meva opinió, encertada o no, però la meva!!!!

fotografia de la setmana


avui va de circ!!!!
el dimecres passat varem passar la tarda al circ. L'aina s'ho va passar de meravella.
Era la seva primera vegada, i va disfrutar d'allò més amb totes les acrobàcies amb les que ens van deleitar.
l'espectacle va ser totalment acrobàtic, no hi havia animals, però tant el muntatge de fora com de dintre va estar molt bé.
no va tenir cap mena de por d'apropar-se als pallassos, saludar-los i fer's-hi fotos.
ja m'està demanant a veure quan hi tornem.....jejejejeje

dissabte, 11 d’octubre de 2008

téns un e-mail

sense dir ni qui, ni com, ni ón....és molt gratificant per mi poder fer avui aquesta entrada.
avui he rebut un e-mail d'una persona a la que no coneixo....evidentment no diré qui és, doncs no sóc qui per parlar de la intimitat dels altres.
les seves paraules m'han arribat al fons del cor......
no és la primera persona que ens escriu dient-nos que tant la nostra web www.filladelcor.com , com aquest mateix bloc els ha ajudat durant l'espera, els ha ajudat a acabar de prendre la decisió d'adoptar que ja teníen en ment, o simplement els ha ajudat en moments difícils de la vida.....
quan obro un mail d'aquests m'emociono molt, moltíssim, i penso que si les nostres paraules i fotografies serveixen per alguna cosa doncs em sento la persona més agraïda del món.

encara hi ha qui ens diu...voleu dir d'explicar coses vostres per internet???? i perquè no????....sempre he dit que només explico el que crec que puc explicar, i ensenyo el que crec que es pot ensenyar.....
De moment, gràcies a aquesta petita i freda finestreta, ha fet que persones meravelloses a les que ni tan sols sabia que existien, es posesin en contacte amb nosaltres, i el que va començar amb un e-mail, acabi amb una excel.lent relació d'amistat.

per tant, avui dedico aquestes paraules d'agraÏment cap a la persona que a través del seu e-mail, m'ha obert el seu cor i a través de les seves paraules m'ha recordat una vegada més que val la pena seguir endavant amb aquest mitjà de comunicació....que a part de ser un gran record per a nosaltres un altre dia, és una eina que dóna esperança a més d'un!!!

moltes gràcies!!!!

divendres, 10 d’octubre de 2008

6 mesos


avui ja fa 6 mesos que el nostre expedient va quedar registrat al CCAA.....
sembla que hi ha dates en les que vas tancant etapes....m'explico....tot i que cada mes és important vé de gust cel.lebrar el mig any, l'any, l'any i mig.......oi que si?????
és com si ja haguéssis fet un tram important de l'escala que anem pujant a poc a poc.....
tot i que ja sabem que aquesta vegada l'espera es preveu llarga, molt llarga, i en som conscients, no puc deixar de pensar que quan portavem 6 mesos d'espera amb l'aina ja estavem pràcticament a la meitat del camí!!!!..........

en fi, seguirem esperant el que calgui i seguirem disfrutant de l'espera.....aquesta espera que tant ens ha donat i en la que anem aprenent cada dia.

dijous, 9 d’octubre de 2008

desafiaments

doncs sí, les meves companyes de bloc, l'anna de http://elfilvermell.blogspot.com/, la marta de http://elrincondebaobei.blogspot.com/ , la silvia de http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com/ i l'anna de http://annaandreulaura.blogspot.com/ em desafien , així que noies aquí va el meu repte.

primer desafiament, es diu 1000 postres!!!!

-Agafa el llibre mes poper que tinguis, vés a la pagina 18 i transcriu la quarta línia:
"...de todo ello, que siempre cobre un cierto sentido,..." ( el misterio de las coincidencias, de Eduardo R. Zancolli)
-l'última cosa que has vist a la tele:
doncs ahir.....un programa de la mercedes milá que anava sobre adopcions ilegals
-el projecte que téns entre mans:
és un projecte molt humà per ajudar als infants..... hasta ahí puedo leer..... :-)
-el material que t'agradaria provar:
doncs ara mateix ..........ni idea

segon desafiament es diu 6 de 5
-5 mobles o objectes de casa que t'agradin
-el marc de fotos que conté la primera fotografia que ens vam fer amb l'aina
- la figura del buda que el tinc al menjador......m'encanta, em transmet molta pau!!
- un caixa de núvia antiga que té molta història i molts anys i la tinc a l'entrada de casa......està restaurada pel meu pare.
-un moble que vaig rescatar d'un contenidos que serveix per guardar gerres. El vaig restaurar, li vaig posar un vidre i guarda la meva col.lecció de molinets antics de cafè. Les antiguitats m'apasionen.
-la llar de foc del menjador. Jo no sabría viure sense llar de foc.....l'escalf i el caliu que dóna no té preu. Estar davant la llar de foc i gaudir d'un bon llibre o d'una bona peli és impagable!!








-5 llibres que t'agradin
-Déu va venir amb una harley
-La catedral del mar
-El misterio de las coincidencias
-El guerrer de la llum
-El secreto
-5 llocs que m'agradaria anar... ( entenc que són llocs en els que no hi he estat mai )
-argentina.....recórrela sencera.....potser hi aniré aviat jejejej
-ciutat del cap
-l'amazones
-el creuer per guilin.....en projecte!!!!
-vietnam
-5 quadres famosos.....
uff......pot semblar extrany, però valoro molt més qualsevol quadre fet per algú a qui estimo a les grans obres d'art, així que em quedo amb:
- els girasols que tinc a la cuina pintats per la meva sogra
- qualsevol grabat de la meva cunyada núria
- unes puntes de ballet pintades per la martina quan era petita
- les dues primeres pintures de la meva filla
- el quadre fet per la marta que tinc al capçal del llit, m'encanta!!!!
-5 cançons inoblidables
n'hi ha moltes que m'agraden, però aquestes en concret a part d'agradar-me han marcat moments molt importants a la meva vida
-the river ( bruce springsteen)
-boig per tu ( sau)
-Unchained Melody (righteous brothers)
-have you ever really loved a woman ( bryan adams)
-tender (blur)
-5 películes que t'hagin agradat
- la vida es bella
-ghost
-la milla verde
-la casa de los espíritus
-dirty dancing, em queda molt lluny, però sempre que la veig m'agrada......jejejeje

passo el desafiament a:

dimecres, 8 d’octubre de 2008

la més guapa del món!!!!

ni em considero pedant, ni creguda, ni molt menys com es diría avui en dia vaig de guays!!!!!
però perdoneu-me l'atreviment.....per mi la meva filla és la més guapa del món!!!! .....no em refereixo al físcic em refereixo al conjunt!!! ella és el meu altre extrem del fil vermell, és amb la que comparteixo TOT, és única, és la MEVA FILLA!!!
perquè això?????
-ja fa dies que alguna gent es dirigeix a mi amb aquests termes:
-ahhh, però repetiu??? ( vaja q si repetim!)
-i el biològic????....vàreu dir que després de l'adopció....( doncs quan em vingi de gust, a tu t'ho diré...jejejej)
-però segur que no serà tan guapa!!! ( no, potser ho serà més...)
-d'aina només n'hi ha una ( oh i tant, i no en tinc cap dubte, però això no la fa ni millor ni pitjor, simplement diferent)
-esteu convençuts amb el temps que heu desperar???? ( és que ni que la tingui que esperar tota una vida.....és la meva filla!!!!.....)
-n'esteu segurs?????.....( no, ho fem perquè ens divertim......mare meva!!!!)

aquestes són algunes de les preguntes a les que ens enfrontem cada dia.......sort que són de cercles no gaire propers, però no per poc propers són menys atrevits.......QUE ATREVIDA QUE ÉS LA IGNORÀNCIA!!!!!
quantes famílies biològiques ténen més de dos fills i cap d'ells s'assemblen entre sí?????
m'indigna molt, quan es refereixen a les mevses filles amb el motiu de si són guapes o no......i què més dóna????
la meva filla és meva , i per mi la més guapa del món......fins i tot amb un sac a la cara continuaría siguent la millor!!!!.....no per rès, simplement perquè és meva!!!!!
si amb un fill biològic t'en surt un de "guapo" i un que no......per això l'estimes menys?????
però la meva pregunta no és aquesta.....perquè amb els fills biològics aquesta pregunta no es fa, ni tan sols importa....i en canvi amb un fill adoptiu si??????
on és la normalitat i el que no ho és ???
qui té el do de el que és maco i el que no??????

per mi,. els meus fills( ni biologics ni adoptats......) són els meus fills, els millors del món, amb totes les seves virtuds i tots els seus defectes, però els meus fills!!!!!

jo ho sento molt pels qui no ho entenen......per sort o er desgràcia no podem entrar a altres ments, però els meus fills han nascut a la xina, i això no ho puc explicar.....és un sentiment....i se sent o no!!!!
sempre pensava que després de tenir a l'aina el meu instint biològic es despertaria.....doncs no!!!, ara ja sóc mare i la veritat és que no veig cap diferència en la manera de ser-ho.....ni que tingués 100 fills biològics me'ls podria estimar més.....igual si, però més no!!!!
un fill és un fill, guapo o no,.....però és el meu, únic i incomparable!!!!
està més que provat que la genètica poc hi té a veure.....

aquest escrit va per tots els pares i mares que s'en senten......independentment d'on vingui el seu fill...de la panxa, de xina d'etiopía........d'ón vingui, perquè per molt pare i mare que siguis, el més important no és ser-ho, sinò sentir-se'n!!!!

t'estimo aina.....per damunt de tot!!!

diumenge, 5 d’octubre de 2008

fotografia de la setmana

aquesta setmana no hi ha una fotografia en concret!!!!!
ahir, vam anar a cel.lebrar els 40 anys d'en justo, i com ja va sent tradició, ens hi quedem a dormir!!!!
per tant, s'em fa molt difícil quedar-me amb una sola foto.....així que aquí us deixo un petit resum d'aquest magnífic cap de setmana!!!
un cap de setmana on no ha faltat la sorpresa, la bona companyía, les anècdotes fins les tantes.....( roser...vaig riure molt...jajajajaj)les passejades,la fira de brocanters, jejejejejejje, els dinars, les llargues sobretaules, les disfresses...........en fí, un genial cap de setmana amb la família del cor......
gràcies per tanta entrega!!!!!

dissabte, 4 d’octubre de 2008

més retalls.....

aquest retall és molt especial.....ens l'envia la noe, el jaume i la mar jin, o dit d'una altra manera.....la nostra família del cor!!!!
què dir d'ells????? que per nosaltres són molt i molt especials, que ténen un cor que molts el voldrien, i que al seu costat hem viscut molts moments que sempre recordarem amb una tendresa infinita.
moltes gràcies família per creuar-vos en la nostra vida.



dijous, 2 d’octubre de 2008

l'aina llegeix la premsa del cor.....

doncs no......normalment a casa no entren aquest tipus de revistes...que no hi tinc rès en contra ehhh?????, però mira, sempre hi ha un dia per tot.....
la meva sorpresa, ha estat quan avui he vist a l'aina agafant un "lecturas" i interpretar-lo a la seva manera...... la veritat és que m'he fet un tip de riure, i el cas és que m'he enterat que sap el què és una núvia, uns casats com diu ella.........i un llarg etc.........
el vídeo és llarg, així que només us deixo uns minutets, ja que a mi em fa molta gràcia, però entenc que pot ser feixuc a l'hora de veure-ho......
doncs aquí el teniu, l'aina i el seu lecturas...... no el penjo a you tube, perquè una cosa són fotografies i l'altre la nostra intimitat.....així que només veureu aquest vídeo els que us conecteu al meu bloc. espero que us agradi i que disfruteu veient l'escena.
aquestes estones amb ella no ténen preu....són impagables!!!