CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dijous, 28 d’agost de 2008

el que canvia un nét.....


ahir a casa dels meus pares va passar una cosa que no té rès d'especial, però ben curiosa per tots nosaltres....
no sé si curiosa és la paraula, potser podría dir impensable, increíble....!!!!!!
He tingut la gran sort de trobar en els meus pares uns grans companys de joc durant la meva infància......hem de fet de tot i en tinc un molt bon record.....però ara que els veig fent d'avis no em deixen de sorprendre!!!!
el meu pare ha estat sempre un gran amant de la informació, d'aquella notícia , d'aquella novetat......i quan era petita a vegades no entenía aquella paraula " un momentet" per acabar de sentir o escoltar el que dèia la televisió o la ràdio.

L'aina balla a totes hores, fins i tot balla amb la música del telèfon mòbil......així que no és gens d'estrany que quan dinem tots junts a casa ela avis es canvii el canal de telenotícies per un canal de música perquè l'aina vol ballar.
Ahir però no em podia creure el que estava veient.....vaig deixar a l'aina un ratet a casa els meus pares perquè jo tenia de fer un encàrrec i ella va preferir quedar-se amb els avis. Quan vaig arribar li vaig fer un petó, vaig saludar als meus pares i just al cap d'uns instants vaig caure que faltava alguna cosa......la televisió estava apagada. A casa dels meus pares la tv és aquell aparell que pot funcionar tot el dia encara que ningú se l'estigui mirant.....això no ho he entès mai...jejejeje
jo pregunto al meu pare.....
que s'ha fet malbé????? ( la tv )
i el meu pare contesta:
shhhhhhhh silenci que en tuc està dormint!!!!!!!!
no em podia creure el que estava sentint......en tuc és l'osset preferit de l'aina, i com que en tuc dormia no es podia fer soroll, per tant, el meu pare no va dubtar ni un moment de fer cas a la seva néta i tancar la televisió per no despertar-lo!!!!!! i tot això en hora de notícies!!!!!!!

el meu pare em va dir un dia que per entendre el comportament d'un avi, primer se'n ha de ser.......ara no m'en queda cap dubte!!!!!
totes les "rutines", gustos o preferències a les que porten tants anys acostumats s'han vist totalment desbancades per un trosset de baldufeta encantadora que els hi ha canviat la vida per complet!!!!
per mi és una d'aquelles anècdotes que t'arriben al fons del cor i que la recordaré sempre.

4 comentaris:

Pere i Carme ha dit...

Silvia, la canalla mou montanyes !!
El que no poden aconseguir els grans, ells ho fan possible.

Una abraçada molt forta al teu Pare, un magnific avi.

Pere i carme

Anònim ha dit...

Sílvia, jo no recordo a ma mare jugar ni amb mi ni amb les meves germanes. Ara amb els seus nets he descobert que en sap una pil.la de cançons i jocs que a ells els encanten i fins i tot compra coses de menjar que quan nosaltres erem petites ni les olorabem. I la meva sogra ni t'ho explico, només dir-te que quan la nena es queda amb ella te prou feia perque faci la migdiada, no es vol perdre ni un moment de jugar amb l'àvia. Però el millor de tot es el meu sogre, una vegada el meu sogre ens va dir que si fos president del govern prohibiria fer-se petons, no es gens carinyos, pero a la nena se la menja, la seva dona diu que no l'ha vist mai donar tants petons. Així que jo ja no m'estranyo de res.
Isabel

Ester ha dit...

Sabes silvia? a lo mejor te parece una tonteria pero tu entrada de hoy me ha hecho derramar una lagrimilla...me he emocionado, no lo puedo remediar...es tan bonito y tan...no se cual es la palabra adecuada que describa lo que he sentido,....es como ..no se..no lo se explicar, pero precioso.

Tienes unos padres estupendos y L'Aina unos avis máginficos.

Muchos besitos guapa. Ester.
http://enunbosquedelachina.spaces.live.com/

Anna ha dit...

silvia,

una anècdota molt maca i divertida.

Jo també al·lucino, especialment amb el meu sogre...que sempre li fa mal tot però quan la Laura li diu de jugar a l'escondite, ell s'amaga, etc.

Realment la relació avis-néts és una passada

Anna