CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dimarts, 17 de juny de 2008

les carones de l'aina!!!!

a casa, a part de tenir una princesa, tenim una princesa una mica pallassa!!!!!!......si, si pallassa.......i com ens agrada!!!!!!!
cada dia ens segueix descobrint coses noves, cares noves......i a nosaltres se'ns cau la baba dia rera dia.....
ja fa molt de temps, que quan l'acabem de banyar li agrada mirar-se al mirall i fer mil i una carones......
avui en vull compartir unes quantes, són d'ahir a la tarda, l'aina amb cara enfadada, l'aina trista, fent morritusss, i l'aina amb la seva cara habitual, rient !!!!!!!!!
això si!!!!...acompanyada dels seus estimats i inseparables gomets!!!
no em direu que no és pallassa!!!!!!







8 comentaris:

El fil vermell ha dit...

Esta feta tota una pallasseta amb els seus gomets de colorss!
I les seves cares son bonissimes! jaja.

AnnA

Anònim ha dit...

Quina preciositat de filla!!!!

Em roba el cor l´Abril!!!! però l´AÏna deu ni dó, eh, jejejeje

Quan veig aquestes carones, ho sento pero no puc deixar de pensar: Com una mare pot deixar a la seva filla. Ho farieu vosaltres en cap cas? no cal pas que em contesteu que se la resposta.

Vaig llegir que l´amor sense límits fa que les mares xineses lliurin a les seves filles. No ho se, no ho puc entendre!!!

Jo mai a la vida parlaré malament a l´Abril de la seva mare biològica, entre d´altres coses, perque sé que gràcies a ella i poder si gràcies a la seva generositat, estem els tres junts. Però d´una cosa estic segura, se que la seva mare seré jo tota la vida, i que només demano que sigui molt llarga per poder estar al seu costat.

Una abraçada

Fina

Isabel ha dit...

Sílvia, heu pensat a explotar aquesta faceta seva de teatrera. Igual qui sap d'aquí a vint anys la veiem al cor de la ciutat, que a aquest pas segur que encara dura.
Una abraçada.
Isabel

Anna ha dit...

Aviat us dirà:

Mama quiero ser artista!!!!

Com sempre un bombonet per menjar-se'l!!

Anna

Eli ha dit...

Aixxxxxxxx que rebonica!!!!!!!
Fa unes carones increibles! �s tant expressiva...

Un dolcet de nena!! felicitats papis!!

Eli

Silvia y Mario ha dit...

¡Pero qué pallaseta! ¿Y de verdad sois capaces de decirle que NO a algo cuando os pone esas caritas? ¡si es que está para comérsela!

Besos

Silvia y Mario ha dit...

¡Pero qué pallaseta! ¿Y de verdad sois capaces de decirle que NO a algo cuando os pone esas caritas? ¡si es que está para comérsela!

Besos

Blanca y + ha dit...

Se ponga como se ponga, está preciosa. Pero tenéis que aprovechar esa vena artística!! :)

Besos, familia!

Blanca