CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




dilluns, 10 de març de 2008

fins quan??

fins quan haurem d'escoltar per tot arreu els "grans" problemes que comporta una adopció??
últimament em canso de llegir a la premsa una i altra vegada els possibles i grans problemes que hi ha a les aules amb els nens adoptats, de si presenten o no retards amb l'aprenantatge, de la falta de psicolegs especialitzats amb nens adolescents, adoptats evidentment.....
realment n'hi ha per tant??????.......
com a mare adoptiva, bé, de fet com a mare, em sento perseguida, sento com si s'intenti buscar problemes on encara no n'hi ha, sento que s'està intentant constantar que un nen adoptat és sinònim d'un nen amb problemes.
que no n'hi ha de fills biològics amb retràs a l'aprenantatge??? que no n'hi ha de fills biològics amb adolescències complicades?
penso que cada pare coneix el seu fill, amb les seves mancances i les seves possiblitats.....i rès té a veure el fet de l'adopció. De fet si en l'adolescència el fet adoptiu es planteja el tema de l'origen, és només un plus més afegit, no un problema!
quan a la nostra classe de la infància hi teníem companys adoptats.....es plantejava tot això? la resposta és no; doncs perquè l'adopció internacional està permanentment en el punt de mira?

m'agradaria viure en un país normal, on el fet diferencial de cadascú no fós moneda de canvi per omplir pàgines i crear alarma social.

els catalans diem molt sovint allò de no cridar el mal temps......doncs aquí acabo, i espero que que els dubtes personals no es converteixin en ressò social qüestionant la " normalitat " dels nostres fills.


5 comentaris:

Akinol ha dit...

See Here

Eli ha dit...

Molt ben dit!

I ho faig extensiu a l'adolescència en general, pq pels qui tenim un fill a les portes és molt dur sentir que facis el que facis ho tens tot perdut.

Jo no tinc por de l'adolescència de la meva filla pq crec que l'he educat amb els valors adequats i en tot cas estaré al seu costat per acompanyar-la, rectificar-la i estimar-la en aquest "procés"... exactament igual que la meva amiga Sílvia amb la seva filla.

Qui vegi alguna diferència potser s'hauria de replantejar la seva pròpia adolescència i no la dels nostres fills i filles.

Eli

Anònim ha dit...

Ostress!
m'agraden molt els teus escrits i la teva manera d'escriure xD
no ser com tu fas jaja

tens tota la rao!

Anna Sola Mumany

Anònim ha dit...

Totalment d'acord Sílvia, sembla que hi hagi un complot anti-adopció. Es com si ens hagem de sentir culpables per haber adoptat a les nostres filles i que sera duríssim veure-les créixer perquè tindràn un munt de problemes existencials. La veritat no crec que sigui per tant i estic segura que en el futur ens demostraran que seran unes persones estupendes amb una vida plena, i que els problemes no seran tan greus com ens volen fer creure.
Isabel

Silvia y Mario ha dit...

¡Anda! ¡Qué ilusión encontrar tu blog! Llevo siguiendo tu página un tiempo y hoy mismo os he dejado un mensaje... Y ahora encuentro el blog... ¡seguro que me gusta tanto como tu página!

Un abrazo