CCAA 10 abril 2008. Ens queden 476 dies d'assignacions!


"a qui sap esperar, el temps li obre les portes" (proverbi xinès)


El món està a les mans d'aquells que tenen el valor de somiar
i córrer el risc de viure els seus somnis.

(Paulo Coelho)


FELIÇ 2015!

FELIÇ 2015!





"tu história podrá no tener un principio muy feliz, pero esto no te convierte en quién eres, sino en el resto de tu historia; quién tu decidas ser"

(kung fu panda 2)




diumenge, 30 de març de 2008

fotografia de la setmana


avui és aquesta!!!! l'he trobat a les llistes generals, l'ha penjat una bona amiga, i m'ha semblat una imatge realment significativa.
aquesta imatge va acompanyada d'aquest text:
"...que el abuelo de la Luna ata un hilo rojo en la muñeca de cada niño que nace; ese hilo está atado a muchos hilos, que a su vez sujetan las muñecas de todas las personas con las que ese niño está destinado a encontrarse..."

m'ha semblat realment preciós.....i amb un enorme sentit.
quan comences un procés adoptiu aquest fil vermell es troba amb molts d'altres fils vermells.....amb uns hi quedes enredat de per vida, amb d'altres hi convius un temps, altres es separen per si sols......
jo em sento molt privilegiada, perquè el nostre fil vermell ens ha unit amb persones meravelloses a les que estimem moltíssim.

la vida està plena de fils vermells, només cal adonar-se que els tenim al costat, mimar-los i cuidar-los perquè mai es trenquin, però això ja és només una feina nostra, i ningú més no ho pot fer per nosaltres.

divendres, 28 de març de 2008

records....


a vegades entre un any i un altre sembla que hagi passat molt més temps del que realment ha sigut.
avui després de repassar uns àlbums de fotografies ens hem adonat que en un dia com avui d'ara fa un any érem a la bisbal, concretament a un hotel maquíssim ( castell d'empordà). Van ser al cap 3 mesos, les nostres primeres vacances al tornar de xina.
ens adonem quan fem aquest repàs... que la vida va molt ràpida, que en un any han canviat moltes coses i nosaltres amb elles.
no m'agrada viure de records passats, tot i que són molt necessàris, però la màgia d'aquest any passat ha marcat la gran diferència a la nostra vida, i per això el recordo tan emocionada.
l'aina tot just començava a donar els seus primers passets, ara practicament ja corre, i nosaltres amb un nou expedient esperant ser registrat!!!!!

dimarts, 25 de març de 2008

bones notícies!!!


avui, vull dedicar unes petites paraules a una persona que m'estimo molt i que ha superat una difícil prova, i justament avui ens han confirmat el que ja ens deien.
Tot ha anat molt i molt bé i estic segura que la pròpia força d'un mateix i de tot el voltant ha sigut decisiva.
moltes felicitats!!!!!!

és molt trist, que a vegades l'ésser humà s'adoni de tot el que té quan es vegi amenaçat de poder-ho perdre.
aquesta valoració ens l'hauríem de fer a cada moment de la vida, potser d'aquesta manera s'acabaria una mica la hipocresía, l'egocentrisme.......i recordar que en aquesta vida només hi estem de pas i per això val molt la pena gaudir-la i disrutar-la en tot moment.

diumenge, 23 de març de 2008

ens han donat un premiiiiiii!!!!!!!


si, si, si...doncs ja ho veieu, ens han donat el premi "ARTE Y PICO". Es tracta d'un premi que es dóna a la creativitat,el contingut.... dels blogs d'internet.
ens l'ha donat l'ester de valència, http://enunbosquedelachina.spaces.live.com/ . Té un blog fantàstic plè d'informació i de blogs relacionats amb el món de l'adopció. GRÀCIES ESTER!!!!!!
la veritat és que ens l'han donat per la nostra web, www.filladelcor.com , però degut a que el format no és el d'un blog, hem decidit amb el permís de l'ester penjar-lo aquí, i d'aquesta manera seguir amb la tradició.
no sé si som mereixedors d'un premi per la nostra web, però el que si us diem és que filladelcor està feta amb tot l'amor, el carinyo i el respecte tant per els nostres dos tresors com per tots aquells que algun dia heu entrat a visitar-nos.
si a part de deixar un bon diari a les nostres filles, filladelcor us serveix per recordar moments passats, per imaginar el que algun dia us passarà, o simplement per passar una estoneta, estem més que satisfets!!!!!!



premi ARTE Y PICO: http://arteypico.blogspot.com/2008/01/ ha-nacido-un-nuevo-premio.html)

ara som nosaltres els encarregats de que aquest premi segueixi rodant pels fantàstics blogs que hi ha per internet.
..cal dir que l'otorguem a tots aquells blogs que són públics.
hi ha molts blogs d'amics i coneguts que ens encanten, però al no ser públics creiem que es perdria d'alguna manera l'esència del premi, tot i així sabeu que us llegim cada dia i ens agraden moltíssim els vostres blogs.

així que passem el premi a:

-> http://isabel-miblog.blogspot.com/ ....una amiga de la primera adopció i de la segona!!!!
-> http://3trossets.blogspot.com / ....gràcies al fil vermell ens hem conegut!!!!
-> http://desenredandoelhilorojo.blogspot.com /.....compartim la nostra segona espera
-> http://viureladopcio.blogspot.com /.....un blog senzillament genial
-> http://cadenadepadres.blogspot.com /....tot i que molts ja li han passat el mateix premi, nosaltres també els hi otorguem per tota la seva feina i col.laboració amb els més desamparats.



per participar recordeu que heu de tenir amb compte el següent:

1) Debes elegir a 5 blog que consideres sean merecedores de este premio por su cratividad, diseño, material interesante y aporte a la comunidad bloguera, sin importar su idioma.

2) Cada premio otorgado debe tener el nombre de su autora y el enlace a su blog para que todos lo visiten.

3) Cada premiada, debe exhibir el premio y colocar el nombre y enlace al blog de la persona que la ha premiado.

4) Premiada y premiadora, debe exibir el enlace de Arte y pico, para que todas sepan el origen de este premio.

5) Exhibir estas reglas

fotografia de la setmana


avui, no podia ser una altre que la de l'aina menjant-se la seva mona.
s'ho ha passat d'allò més bé menjant els ous de xocolata i jugant amb les tres bessones i la bruixa avorrida que tenía la mona al damunt.
hem gaudit d'un bon dinar amb familia i com no, de les gracietes de l'aina que no ens han faltat ni un moment....
és veritat que el món segueix amb les seves tradicions......però quan amb tot això s'hi barreja l'alegria d'un infant, les tradicions, les sensacions i tota la resta es triplica!!!!
per moltes mones aina!!!!!!!

dimecres, 19 de març de 2008

felicitats lluís, feliç dia del pare


si, si ,si, ja ho sé.....sóc de les que no m'agrada celebrar aquest tipus de coses perquè de pare i de mare se n'és cada dia, però mira, et deixo unes paraules.
moltes gràcies per ser com ets i gràcies per fer de cada dia el dia més feliç del món.
podria dir-te moltes coses, però tot plegat quedaria molt cursi i tampoc es tracta d'això, ja que el que pensem de tu l'aina i jo, ho saps de sobra.

una abraçada molt gran
sílvia i aina

....ahhhhh i moltes felicitats a tots els pares que em visiteu i a tots aquells que avui és el vostre sant!!!

dimarts, 18 de març de 2008

notícies del MTAS


acabem de parlar amb el MTAS i ens han confirmat que ahir el nostre expedient va sortir del ministeri per a ser enviat a la XINA per valija diplomàtica.....així que haurem de tenir una mica més de paciència i esperar una mica més per saber la tan esperada i desitjada data de registre al CCAA.

el que em desespera: la lentitud de tanta i tanta burocràcia
el que em reconforta: que l'expedient de l'ona va de la maneta amb el de l'emma.

emprendre aquest viatge és emocionant, apassionant, intrigant.....però fer-ho de la ma d'uns grans amics i millors persones no té preu.
El nostre fil vermell es va enredar l'any 2005 gràcies a les nostres princeses i ara caminem junts per aquest llarg camí de la vida.

gràcies per estar sempre al nostre costat.

dilluns, 17 de març de 2008

feliç setmana!!!

aquesta és una d'aquelles setmanes que qui més qui menys té alguna coseta a fer.....un mini viatge, uns dies de descans a la platja, aprofitar les últimes baixadetes per una pista d'esquí, fer aquelles coses a casa que sempre diem que les farem i no les acabem d'enllestir mai,......en fi, que us desitjo a tots que gaudiu d'aquests dies de la familia i els amics, i sobretot fent allò que vingui de gust.

feliç setmana!!!!

diumenge, 16 de març de 2008

fotografia de la setmana


aquesta setmana fem un "doblet", imatge i vídeo.
el vídeo és d'ahir, d'un magnífic dia a roses amb la familia del cor, i la imatge és d'avui, del segon ram amb l'aina.
s'ho ha passat d'allò més bé amb la seva palma engalanada amb penjolls de sucre.

divendres, 14 de març de 2008

regalet pels pares



Em fa molta il.lusió veure la cara de l'aina quan surt de l'escola amb un regal per nosaltres a les seves manetes.la seva cara de felicitat no té preu.......la importància que té aquest gest per ella és indescriptible.
avui ha sigut un dia d'aquests, a les seves manetes hi havia una cartolina pintada per ella, amb forma de "mona " on dins hi guarda un ou de pasqüa.

dimecres, 12 de març de 2008

les coincidències del fil vermell

quan la gent que hem adoptat o estem en procés d'adopció parlem de la màgia del fil vermell, a vegades, desde fora, pot semblar que intentem magnificar o fer més interessant el procés pel que estem passant.

No fa falta fer-ho, doncs en aquest cas la realitat supera la ficció. Un només pot parlar de tot el que t'aporta aquest màgic fil vermell quan realment has passat per aquest procés.

Avui, tant a la nostra web, http://www.filladelcor.com/, com en aquest mateix bloc, el fil vermell s'ha deixat veure a través de tres missatges de la silvia i el mario, uns pares en procés d'adopció que fa temps que seguien la web.

recordeu l'entrada de fa uns dies quan parlava del que m'havien preguntat???? de si m'estimo a l'aina com si fós meva?....

....doncs vaig completar aquesta entrada amb una fotografia que em va robar el cor, i que ja té un lloc privilegiat a casa. Doncs bé, la silvia i el mario ens han fet saber que aquesta és la fotografia d'un llibre i me n'han adjuntat el text.

crec que no s'ha d'explicar rès més un cop es llegeix aquest text; ni jo mateixa hagués pogut explicar tan bé els meus sentiments. És un text amb molt de sentit que m'ha emocionat molt.

aquí us el deixo:


"Como si la hubiera adoptado....-¿ Verdad que la quieres cómo si la hubieras parido?

La típica pregunta, tras la cual todos esperan el típico sí., me llevó internamente a un no que quiero compartir desde estas líneas con todos vosotros.- No, no la quiero como si la hubiera parido. De hecho, la quiero bien, bien, como si la hubiera adoptado. Los primeros recuerdos que tengo de mi hija son la sonrisa de una niña de diez meses al vernos por primera vez; la mirada de muchos otros niños contemplando, desde sus cunitas, el milagro de nuestro encuentro y esperando el suyo; los abrazos en las piernas de esos pequeños de 3 y 4 años llamándonos "papá, mamá", "papá, mamá" intentándole dar como mínimo voz de deseo...Todas las emociones que vivimos cuando fuimos a buscar a nuestra hija, todas aquellas lágrimas incontenibles, todas aquellas risas que consiguieron vencer, finalmente, tanta y tanta tristeza, no se sienten cuando pares un hijo. El embarazo y el parto, cuando la mujer los vive con pleno protagonismo, con todos sus deseos, son una experiencia maravillosa, un auténtico milagro, un triunfo salvaje, la más merecida y gran victoria....Pero aún así ¿quién podría olvidar jamás la tristeza de aquellos pequeños ojos, ausentes y perdidos por no tener a nadie, que se llenaron, poquito a poco, junto a papá y a mamá, con la luz eterna de la risa?.No, nunca la podría querer como si la hubiera parido, porque es demasiado grande el privilegio, la emoción, de haberla adoptado.Necesitaba ella tanto unos padres!!!Deseábamos nosotros tanto un hijo!!!¿Es que puede haber algo más emocionante, más perfecto, que este encuentro?

A.M. (Barcelona)

dilluns, 10 de març de 2008

fins quan??

fins quan haurem d'escoltar per tot arreu els "grans" problemes que comporta una adopció??
últimament em canso de llegir a la premsa una i altra vegada els possibles i grans problemes que hi ha a les aules amb els nens adoptats, de si presenten o no retards amb l'aprenantatge, de la falta de psicolegs especialitzats amb nens adolescents, adoptats evidentment.....
realment n'hi ha per tant??????.......
com a mare adoptiva, bé, de fet com a mare, em sento perseguida, sento com si s'intenti buscar problemes on encara no n'hi ha, sento que s'està intentant constantar que un nen adoptat és sinònim d'un nen amb problemes.
que no n'hi ha de fills biològics amb retràs a l'aprenantatge??? que no n'hi ha de fills biològics amb adolescències complicades?
penso que cada pare coneix el seu fill, amb les seves mancances i les seves possiblitats.....i rès té a veure el fet de l'adopció. De fet si en l'adolescència el fet adoptiu es planteja el tema de l'origen, és només un plus més afegit, no un problema!
quan a la nostra classe de la infància hi teníem companys adoptats.....es plantejava tot això? la resposta és no; doncs perquè l'adopció internacional està permanentment en el punt de mira?

m'agradaria viure en un país normal, on el fet diferencial de cadascú no fós moneda de canvi per omplir pàgines i crear alarma social.

els catalans diem molt sovint allò de no cridar el mal temps......doncs aquí acabo, i espero que que els dubtes personals no es converteixin en ressò social qüestionant la " normalitat " dels nostres fills.


diumenge, 9 de març de 2008

fotografia de la setmana



aquesta setmana em quedo amb aquesta, la meva familia del cor....., és d'ahir, del bateig de la valèria.

Diuen que una imatge val més que mil paraules.....jo també ho crec......les mirades, els somriures, l'escalfor, l'amistat.....sempre delaten tot allò que sembla impossible que una fotografia pugui captar.

Una forta abraçada a tots per ser i estar sempre en tot moment.
eiiiii.......que l'abraçada és també pels que no surten a la foto perquè no van poder venir.......

dissabte, 8 de març de 2008

avui fa un any!!

em fa molta gràcia recordar que en un dia com avui d'ara fa un any la meva petitona va fer les seves primeres passes soleta. Són d'aquelles sensacions que mai s'obliden, veure aquella personeta tan menuda començant a caminar i molt contenta de veure la fita que acabava d'aconseguir.

video

dijous, 6 de març de 2008

dedicat a tots aquells que teniu llum pròpia!!!

a vegades sentim que hi ha gent que per aconseguir poder, fama, protagonisme.......es creuen capaços de tenir el do del "ser suprem"....de voler acaparar més i més cada dia.....
no ho sé, però reflexionant sobre el tema potser es tracta de gent que sencillament és així, o potser no se senten estimats, per això necessiten aquest protagonisme...
....altres vegades actúen com actúen pel simple fet de fer mal.....

....que curiós.....justament avui que algú em parlava sobre aquest comportament en les persones, he rebut un correu molt significatiu.
Es tracta d'un power point que l'he trobat molt encertat i per això avui en faig referència.

diu el següent:
una vegada, una cuca de llum que brillava com mai es va veure perseguida per una serp.....
la cuca de llum va córrer i córrer tant com va poder, fins que tipa d'amagar-se de la serp es va parar i li va dir:
deixes que et faci tres preguntes???
la serp va contestar: mira, no acostumo a concedir rès a ningú, però veient el final que t'espera et deixaré parlar....
la cuca de llum li diu: formo part de la teva cadena alimentària?
la serp respòn que no.
t'he fet algún mal???
la serp tornar a contestar que no
doncs perquè vols acabar amb mi??
perquè no suporto veure't brillar, va dir la serp.

moralitat:
a vegades a la vida ens trobem amb situacions desagradalbles, on sense haver fet mal a ningú ens sentim atacats.
això és simplement perque a algú no li agrada veure'ns brillar!!!

quan això passi, hem de seguir brillant com sempre, fent el que sempre hem fet i ajudant a tots aquells que necessiten de nosltres.
Actuant d'aquesta manera, la nostra llum i la nostra presència romandran intactes.
així que a seguir brillant encara que molesti als qui no soporten la llum!!!!

això va dedicat a unes amigues molt especials que a vegades s'han sentit com algú volía acabar amb la seva llum.

una abraçada!!!!

eli..........moltes gràcies pel teu regal, ets fantàstica!!!!!!!!!!!

dimecres, 5 de març de 2008

Què se sent??? s'arriben a estimar igual??

doncs si, això és el que m'han preguntat avui, ni més ni menys!!!, sense més ni més tal com raja.
Amb molta educació i molt de respecte jo he contestat:
igual que a qui senyora?????......a veure si s'adonava de la pregunta que havia fet...
i la senyora insisteix.... vull dir que si te l'estimes com si fós teva?????
aisssss.........jo ja estava apunt d'engegar a la dona a pastar fang, però he seguit allà, contant fins a 10 per no contestar-li el que tenia a la punta de la llengua.
és que és ben meva senyora li asseguro, sap lo que són els fills que néixen del cor????
és clar...aquí s'ha quedat sense saber què contestar.......i jo li dic, no pateixi que li explico de seguida.
l'aina és aquella personeta, aquella filla del cor, que malgrat no ha crescut dins la meva panxa, ha crescut i molt dins el meu cor i miri si l'hem arribat a estimar abans de veure-la que hem creuat mig món per trobar-la.
els fills, he seguit, el que compta és que vinguin d'on vinguin se'ls estimi per ser els teus fills, no perquè portin o no sang igual que la teva .....al fi i al cap, no sé vostè, però jo a part de la meva familia biològica a la que tinc la sort d'estimar moltíssim....les persones més importants de la vida com són el meu marit, els amics i per descomptat la meva filla els he trobat sense tenir-hi cap lligam de sang, però li asseguro que el vincle que ens uneix és el vincle del cor, el més fort que hi ha!!!!!
vol que li torni a explicar si li ha quedat algún dubte??????

quina barra!!!!! això m'indigna!!!!
jo no vaig mai preguntant pel carrer a la gent si s'estima o no als seus fills....mai els hi dic que perquè els van tenir... i mira que a vegades ho penso.....hi ha gent que només els han parit, i prou!!!! per ser pares els hi queda un llarg camí.
però és clar.......amb un fill adoptiu tothom si atreveix, tothom pot opinar el que vulgui, i parlar de si t'ha sortit bé o no, de si l'altra no serà com aquesta, quina obra de caritat..........
jo no demano que la gent entengui perquè hem decidit ser pares a través de l'adopció, m'és igual el que pensin.....però si que demano RESPECTE!!!!

això et fa reflexionar sobre el que ens anirem trobant....ara l'aina és petita, però quan anem pel carrer si s'adoni del que volen dir aquestes paraules.....llavors crec que potser no podré ser tan educada....

en fi,.....aquesta reflexió la dedico a la meva filla que m'estimo tant i tant, i que per sort i per damunt de tot és la meva filla amb tot el que això comporta, abans que adoptada.
crec que la pregunta de si és o no és teva.....hauria de ser una altra....
què vol dir ser mare o pare?????

aquesta fotografia l'ha trobat una amiga i em sembla realment preciosa!!!!crec que va molt bé a l'entrada d'avui, ja que no tots podem dir que hem nascut dues vegades i que ens estimen per partida doble!!!!!

dimarts, 4 de març de 2008

ahir va començar l'any 2006!!!!!....jejejje

doncs si, ahir va començar l'any 2006 per tots els que estem en procés d'adopció a la xina.
....i ara direu......com????? de què parles??????
molt senzill!!!!.....ahir AFAC va publicar a la seva web la confirmació de la data de tall per les properes assignacions, que arriben fins al 4 de gener del 2006.
tot i que per nosaltres l'any 2005 va ser aquell any que va lligar el nostre fil vermell amb l'Aina, ja feia massa temps que s'estava assignant aquest any.
Ara finalment ja podem dir que s'ha començat amb el 2006......BÉ!!!!!!!!

Des d'aquí vull felicitar a totes aquelles families que en breus veuran finalment les carones dels seus tresors després de més de dos anys de temps d'espera.

diumenge, 2 de març de 2008

fotografia de la setmana


indiscutiblement és aquesta!!!!
no només m'ha robat el cor a mi, sinó que ha estat el millor medicament per algú que ha passat una dura prova de la vida.
aquesta rialla és el final que tots desitjavem, i així ha estat!!!!
gràcies Aina, els teus somriures són el millor del món.

un gest humà

la professionalitat i la humanitat van juntes moltes vegades, i avui n'he viscut la prova.
....de sobte entra la cap de les infermeres a l'habitació; veu la meva bossa.....en ella hi ha impresa, amb gran, la fotografia de la meva filla.
no s'ho ha pensat dues vegades....sabia que aquella visita que no està permesa dibuixaria el somriure més gran a la cara d'algú que ho necessitava.
de cop i volta ens hem trobat a una sala privada tots quatre.....
amb aquest gest, no només l'avi ha estat content.....l'aina ha estat inmensament feliç.
qui diu que a vegades la professionalitat va deslligada amb la humanitat??? no senyor, almenys en el nostre camí per la vida sempre hem trobat aquella ma estesa per ajudar quan ha calgut.
moltes gràcies!!!!!