"a qui sap esperar, el temps li obre les portes"
(proverbi xinès)




El món està a les mans d'aquells que ténen el valor de somiar i córrer el risc de viure els seus somnis.
(Paulo Coelho)

bona tardor per tots!

bona tardor per tots!

diumenge, 22 / novembre / 2009

fotografia de la setmana



aquesta setmana, concretament el dia 20 ha estat el dia dels drets de nen, així que em quedo amb aquesta foto, desitjant i esperant que algun dia tots els nens del món siguin simplement nens.
Tots haurien de tenir la mateixa oportunitat a la vida, i poder gaudir d'una infància feliç on no faltés mai ni l'amor ni l'estimació.
tant de bo algun dia això sigui possible.

Protegedme de la sabiduría que no llora, de la filosofía que no rie y de la grandeza que no se inclina ante los niños.
GIBRAN KHALIL

dijous, 19 / novembre / 2009

reflexions...

ja fa temps que em van passar aquest correu, i recordo que em va agradar molt.
Avui ha tornat a les meves mans, i són d'aquells correus que sempre et recorden que profunditzem poc en el veritable sentit de viure.
Sovint ens oblidem de la importància de gaudir d'aquesta vida, i de fer-ho amb aquells que estimem;

de ben segur que més d'una vegada haureu llegit aquestes frases, però val la pena recordar-les i compartir-les!

Escrito por Regina Brett, 90 años,( "The Plain Dealer", Cleveland, Ohio )

Para celebrar la llegada a mi edad avanzada escribí unas
lecciones que me ha enseñado la vida.

* La vida no es justa, pero aún así es buena.

* La vida es demasiada corta para perder el tiempo odiando
a alguien.

* Tu trabajo no te cuidará cuando estés enfermo. Tus
amigos y familia sí. Mantente en contacto.

* No tienes que ganar cada discusión. Debes estar de
acuerdo en no estar de acuerdo.

* Llora con alguien. Alivia más que llorar solo..

* Cuando se trata de chocolate, la resistencia es inútil.

* Haz las paces con tu pasado para que no arruine el presente.

* No compares tu vida con la de otros. No tienes ni idea
de cómo es su travesía.

* Si una relación tiene que ser secreta, mejor no tenerla.

* Respira profundamente. Eso calma la mente.

* Elimina todo lo que no sea útil, hermoso o alegre.

* Lo que no te mata, en realidad te hace más fuerte.

* Nunca es demasiado tarde para tener una niñez feliz.
Pero la segunda sólo depende de ti.

* Cuando se trata de perseguir aquello que amas en la
vida, no aceptes un "no" por respuesta.

* Enciende las velas, utiliza las sábanas bonitas, ponte
la lencería cara. No la guardes para una ocasión
especial. Hoy es especial.

* Sé excéntrico ahora. No esperes a ser viejo para serlo.

* El órgano sexual más importante es el cerebro.

* Nadie es renponsable de tu felicidad, sólo tú.

* Enmarca todo supuesto "desastre" con estas palabras: "En
cinco años, ¿esto importará?"

* Perdónales todo a todos.

* Lo que las otras personas piensen de ti, no te incumbe.

* El tiempo sana casi todo. Dale tiempo al tiempo.

* Por más buena o mala que sea una situación, algún día
cambiará.

* No te tomes tan en serio. Nadie más lo hace.

* No cuestiones la vida. Sólo vívela y aprovéchala al
máximo hoy.

* Llegar a viejo es mejor que la alternativa.....morir joven.

* Todo lo que verdaderamente importa al final es que hayas
amado.

* Sal todos los días. Los milagros están esperando en
todas partes.

* Si juntáramos nuestros problemas y viéramos los montones
de los demás, querríamos los nuestros.

* La envidia es una pérdida de tiempo. Tú ya tienes todo
lo que necesitas.

* Lo mejor está aún por llegar.

* No importa cómo te sientas... arréglate y preséntate.

* Cede.

* La vida no está envuelta con un lazo pero sigue siendo
un regalo.

dimecres, 18 / novembre / 2009

quan tingui 5 anys val mama?

la veritat és que tots els moments amb els nostres fills no ténen desperdici.
la veritat és que les seves converses són genials.....
la veritat és que cada conversa de camí cap al cole, dóna per mooolt!.....

aquesta és la conversa que he tingut avui amb l'aina quan anavem cap a l'escola:
mama, jo tindré germanets? ....mai li hem parlat de l'onA.....
coneixent-la, i tal i com estan les coses per xina, patiria massa si en sabés detalls, per tant hem pres la decisió de que ja en parlarem quan sigui el moment....
no obstant, sempre ha sabut que algun dia, anirem a xina a buscar una germaneta, però per ella no hi ha res en concret.

doncs bé..... torno al que anava....
jo li dic que si, que potser algun dia anirem a xina a buscar un germanet.
ella em diu.......
mama, però és que jo en vull tenir dos, un de xina i un de la panxa!!!...... aquest punt de vista ha canviat, ja que quan era més petita només parlava d'un germanet de xina......
em diu:
jo vull veure com et creix la panxa, i jo t'ajudaré amb tot...... aiiiiisss la meva reina!!!!!

total, que després de la conversa, que tot sigui dit de pas, ha estat esplèndida, em diu:
mama, jo vull tots dos germanets, però fins que tingui 5 anys val?

no deixa de ser curiós que la conversa l'haguem tingut en un dia 18!!!!! el nostre número, sense cap dubte!

diumenge, 15 / novembre / 2009

fotografia de la setmana



tot i que aquesta foto no es correspon a aquesta setmana aquí la deixo.....
aquesta foto és de fa 3 dissabtes, del segon dia de piscina de l'aina.
L'últim dissabte de mes, fan portes obertes per tal de que veiem els avenços que fan els petitons en els seus respectius cursets de natació.
per tant, entre aquesta foto i la classe d'ahir només hi ha 3 dissabtes de diferència.

ahir no era final de mes, i no la vaig poder veure, però si que de tant en tant em posava al pati del gimnàs i me la mirava a través de les vidrieres...... sense que ella em veiés, és clar.
la paraula és "flipar"..... així és com m'he quedat després de veure a l'aina a la piscina ahir ....
és increíble com en només un mes ha fet un canvi espectacular!

a l'aina sempre li ha agradat l'aigua, però sempre que estigués amb nosaltres a dins, a coll o bé amb el flotador......
de braçals o bombolla ni parlar-ne, i això de posar el cap a l'aigua o que l'esquitxéssin res de res.
Doncs mira tu per on que des del primer dia que li van posar la bombolleta, o que si l'esquitxen no diu res i que es fa la piscina tota soleta fent la bicicleta, com diu ella.
la sorpresa però me la vaig emportar ahir quan després d'una estona de bombolla li van treure, i la tia es va tirar a la piscina sense rès que la subjectés..... ahhhhh, i va enfonsar el cap! jajajajajja
però el més important per mi, que hi va encantada de la vida i cada dilluns ja descompta els dies que li queden fins a tornar arribar el dissabte.

ja tinc ganes de que arribi final de mes per poder veure els nous progressos!

entre el cel i l'infern....

aquest és el títol de la película que van fer ahir a la nit per TV3.
Fa més d'una setmana que vaig veure com l'anunciaven, i en aquell moment ja vaig sentir molta curiositat per veure-la.
Del que es desprenia del "trailer", deixava entreveure que es tractava d'una película com moltes..... una d'aquelles per passar una estona agradable sense més trascendència.

Quina va ser ahir la meva sorpresa, quan vaig veure un cop començada la película que es tractava d'adopcions.....
em va fer molta gràcia perquè en lluís em diu:
"- ho sabies que anava sobre adopcions?"
i la veritat és que no en tenia ni la més mínima idea...... no va deixar de ser un fet curiós....
però casualitats a part, no va per aquí l'entrada del bloc.

potser tinc la pell massa fina quan es parla d'adopcions, ho accepto, i sé perfectament que tot sovint les coses no es fan bé, que hi ha moltes coses fora de llei....
tot això ho veiem cada dia als diaris, a les notícies a tot arreu.
La veritat és que la paraula corrupció ha passat a formar part per desgràcia de la nostra vida massa permanentment.
Suposo que ja us feu una lleugera idea de per on anaven els trets en la película, sobre la corrupció i les adopcions ilegals.

La película va estar bé, no era la bomba però tampoc puc dir que no valgués la pena.....
tot i així, em continúa sabent greu que massa sovint, fins i tot en les películes, es lligui sempre l'adopció i la corrupció, perquè malgrat tot i malgrat aquest món en el que vivim, hi ha moltes vegades que les coses es fan bé i dins de la llei.

ja us he dit que accepto totalment que a vegades m'ho miro massa subjectivament, però aquest tema em toca massa de prop com per fer veure que no m'afecta, i és inevitable no pensar en la gran quantitat de nens adoptats que sempre els pot crear dubtes aquest tipus d'històries.

en fí, ens queda educar molt en l'autoestima i els valors perquè rès d'això pugui afectar als nostres tresors.

dimarts, 10 / novembre / 2009

19 mesos

ONA,
ja han passat 19 mesos esperante, i ja tenim ganes de que en passin 19 més.....

" un guerrero de la luz toma decisiones.
Su alma es libre como las nubes en el cielo,
pero él está comprometido con su sueño."


i aquí seguim compromesos i enamorats del nostre somni.
fins aviat princesa, et seguirem esperant tot el que calgui!

dilluns, 9 / novembre / 2009

9 de novembre



aquest dia, un 9 de novembre d'ara fa tres anys, em vaig convertir en mare de l'aina......
fa molt de temps que ja era la mare de l'aina, però just aquest dia, 3 fotos em van canviar la vida per sempre més!
el meu cor era ja mare de l'aina, a la meva ment era mare de l'aina, els meus cinc sentits em feien mare de l'aina, tot a la meva vida girava entorn de l'aina, però no la coneixia, només la imaginava, i en un dia com avui vaig conèixer el secret més ben guardat que la vida em tenia reservat.

en un dia com avui, 3 fotos van canviar el rumb de la meva vida i de tots els qui m'envolten, i allà, al mateix moment em vaig enamorar de la cara més bonica i més dolça del món, allà, en un edifici del consolat de mar de Barcelona paria a la meva filla.

justament avui parlava amb una gran amiga, la fina, i coincidíem en que tot i que el dia que finalment les vam poder abraçar és increible, el dia de l'assignació és indescriptible.
és aquell dia en que tot cobra vida, i els somnis es converteixen en una carona, un nom i una edat.

sembla mentida, però ja han passat tres anys d'aquell 9 de novembre on fets dos flams esperàvem amb molta impaciència veure aquella carona que havia nascut tan lluny nostre i en canvi havia nascut per nosaltres.

ja sé que escrit pot semblar cursi i fins i tot massa de color de rosa, però és que han estat tres anys maquísims......
tres anys on hem descobert el què vol dir tenir un fill amb totes les seves lletres.
La vida no és mai de color de rosa, però us puc assegurar que a vegades s'hi acosta molt.....
i és que l'aina tot i no deixar-se cap etapa, perquè ja us dic que no se'n deixa cap ... jajjajajjaja, és el millor que ha passat per la meva vida i per la vida dels que m'envolten.

per molts anys Aina, perquè un dia vas estirar molt fort d'un fil que et va unir per sempre a nosaltres.
un petó nineta!

felicitats a tots aquells que en un dia com aquest us vareu convertir en pares de les carones més dolçes del món!

això és el que va passar aquell 9 de novembre!!

http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2008/11/i-finalment-vrem-conixer-la-lin-yi-tian.html