19 mesos

ONA,
ja han passat 19 mesos esperante, i ja tenim ganes de que en passin 19 més.....

" un guerrero de la luz toma decisiones.
Su alma es libre como las nubes en el cielo,
pero él está comprometido con su sueño."

i aquí seguim compromesos i enamorats del nostre somni.
fins aviat princesa, et seguirem esperant tot el que calgui!

9 de novembre

aquest dia, un 9 de novembre d'ara fa tres anys, em vaig convertir en mare de l'aina......
fa molt de temps que ja era la mare de l'aina, però just aquest dia, 3 fotos em van canviar la vida per sempre més!
el meu cor era ja mare de l'aina, a la meva ment era mare de l'aina, els meus cinc sentits em feien mare de l'aina, tot a la meva vida girava entorn de l'aina, però no la coneixia, només la imaginava, i en un dia com avui vaig conèixer el secret més ben guardat que la vida em tenia reservat.

en un dia com avui, 3 fotos van canviar el rumb de la meva vida i de tots els qui m'envolten, i allà, al mateix moment em vaig enamorar de la cara més bonica i més dolça del món, allà, en un edifici del consolat de mar de Barcelona paria a la meva filla.

justament avui parlava amb una gran amiga, la fina, i coincidíem en que tot i que el dia que finalment les vam poder abraçar és increible, el dia de l'assignació és indescriptible.
és aquell dia en que tot cobra vida, i els somnis es converteixen en una carona, un nom i una edat.

sembla mentida, però ja han passat tres anys d'aquell 9 de novembre on fets dos flams esperàvem amb molta impaciència veure aquella carona que havia nascut tan lluny nostre i en canvi havia nascut per nosaltres.

ja sé que escrit pot semblar cursi i fins i tot massa de color de rosa, però és que han estat tres anys maquísims......
tres anys on hem descobert el què vol dir tenir un fill amb totes les seves lletres.
La vida no és mai de color de rosa, però us puc assegurar que a vegades s'hi acosta molt.....
i és que l'aina tot i no deixar-se cap etapa, perquè ja us dic que no se'n deixa cap ... jajjajajjaja, és el millor que ha passat per la meva vida i per la vida dels que m'envolten.

per molts anys Aina, perquè un dia vas estirar molt fort d'un fil que et va unir per sempre a nosaltres.
un petó nineta!

felicitats a tots aquells que en un dia com aquest us vareu convertir en pares de les carones més dolçes del món!

això és el que va passar aquell 9 de novembre!!

http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2008/11/i-finalment-vrem-conixer-la-lin-yi-tian.html

fotografia de la setmana

ÉS AQUESTA!
boira, direccions, quin camí agafar?????.....
doncs ho hem tingut claríssim!!!
ni la boira ni els dubtes ens han fet perdre el punt final...
a casa estem fent allò que a la tele sentim moltes vegades: REDECORA LA TEVA VIDA!
i vaja si ho hem fet, i que no ens hi hem pas posat per poc!

aquest any, el mes de setembre va començar a tope.......
tant a mi com al lluís, amb un dia de diferència, la vida ens va oferir nous camins professionalment parlant......
a mi m'ha donat la possiblitat de posar el meu propi negoci i, al lluís tot i que tenia una molt bona feina, li va sortir la oportunitat de millorar el que ja tenia.....
després de meditar, pensar i tornar a pensar, tots dos hem pujat al tren de la vida, aquell que es para una sola vegada al davant de casa i de tu depèn si pujes o no.....
hi hem pujat, i sempre pensant i procurant que rès d'això afecti a l'aina.
per això dic que poques oportunitats com aquesta, ja que almenys jo, seguiré gaudint de la meva princesa com fins ara .

Aquesta setmana, després de dies de preparatius, comença a caminar aquest tren que tantes ilusions porta.

de "niña a mujer" ;-)

a les llistes de l'AFAC, han passat aquest article, i la veritat és que ho he trobat molt interessant.
no és la primera vegada que sento a parlar del tema, i no és la primera vegada que en llegeixo articles i busco informació al respecte.

Fa temps vaig llegir que també era molt influent sobre aquest aspecte, l'edat en que les nenes eren adoptades i patíen aquest canvi radical en l'alimentació, i crec recordar que hi havia una teoria que deia que sobretot afectava a nenes que ja havien estat adoptades a partir dels 3 anys, i que haguessin patit greus problemes de desnutrició.....
en fi......., un tema més a tenir en compte!

http://www.elmundo.es/suplementos/cronica/2009/733/1257030009.html

ESPERÁNDOTE: segona part!

Silvia, ya te dije que algo iba a pasar después de que nos regalases el libro. http://amblamevaprincesa.blogspot.com/2009/10/esperandote.html
Te lo dije porque conozco muy bien a Aina, y cuando un cuento le gusta llega el día en que a su manera, lo explica sola.
Ya nunca guardamos la camara de filmar, más bien ha pasado a ser un objeto más del comedor... jajaajja, ya que siempre tiene que estar a punto para los momentos especiales, y éste es uno.

No se si celebras tu santo, pero que sepas que yo lo celebro hoy, así que ojalá sea para tí un buen regalo de santo.
Espero que lo disfrutes y deseo que se entienda...... ya sabes.... 3 años son 3 años!! jejejeje

Un beso tocaya!

fotografia de la setmana

a casa no es pot fer res sense disfressar-nos!!!!! jajajajaja
així que quan l'aina va sentir anem a torrar castanyes no hi podia anar de qualsevol manera, i evidentment em va dir que es volia vestir per la ocasió.
així que ja em teniu rebuscant per la caixa de les meves disfresses de quan era petita a veure què trobava ......

ja us podeu imaginar l'alegria de l'aina amb els seu vestit de maria castanyera ballant i cantant totes les cançons referents a la castanyada, i nosaltres encantats de la vida, és clar!!!!

estic indignada!

aiiisssss.... per on començo!!!
acabo de sentir per TV3 la notícia sobre les adopcions il.legals a la xina i les seves màfies.
primer vull deixar molt clar, que estic molt contenta per tots aquests infants que un dia se'ls va separar dels seus pares i finalment s'han retrobat.
m'indigna profundament les màfies, sobretot quan l'objectiu són els nens, i tan de bo mai més haguéssim de parlar d'això.

però la meva indignació no va només per aquí...... no m'agrada com s'ha enfocat la notícia i molt menys m'agrada la situació a la que ens han deixat als pares adoptants en conjunt......
crec que a vegades el que prima és la notícia i el seu ressò, el rembombori mediàtic i la poca precisió, sense tenir massa en compte qui se'n pot sentir perjudicat.

No fa massa temps que parlavem sobre un tema semblant, i jo em queixava exactament del mateix...
què pot pensar qualsevol filla nostra al sentir una cosa així per la TV? que és robada i comprada per uns pares adoptius?
perquè tal i com s'ha donat la notícia això és el que pensaria jo! almenys em crearia el dubte!

quan tingui el vídeo us el penjaré i jutjeu vosaltres mateixos, però per si no ho heu vist, la cosa anava més o menys així:
es desarticula una màfia que robava nens per entrar en un mercat on puguin ser comprats per pares adoptius!
és que ho escric i no dóno crèdit al que estic escrivint.....
la paraula comprar, és que és tan forta......

sabeu què passa quan es dóna una notícia d'aquesta manera? que la gent té la tendència a generalitzar....
NEN ADOPTAT = NEN COMPRAT = ROBAT???????
una paraula: INDIGNANT!

que parlin de màfia, que donin la notícia, però per favor....... que no generalitzin! que els pares que adoptem legalment ni comprem ni robem, i torno a repetir que tenim una prova que així ho demostra, el Findding adds!!!!!!
en cap moment es parla de si aquests pares són o no del pròpi país,de si l'adopció és nacional o internacional, en cap moment es parla de que aquí les coses es fan legalment, en cap moment es parla de que si que existeixen "pares" que es posen en contacte amb aquestes màfies .....
esbombem la notícia i allà queda, que cadú en tregui les sevses conclusions.... PATÈTIC!

però el més fort de tot és com s'ha tancat el reportatge..... " el dubte de les families adoptives"
apa, si home si, tots al mateix sac,!
algú pensa amb els nens adoptats al publicar una cosa així?
em sento tan impotent i tan decebuda.........
el que importa és la notícia i la seva trascendència, al preu que sigui!!!!!

ho sento, però notícies així no només em fa plantejar si la informació que rebem és bona, sino que em fa plantejar si és l'adequada i la veritable.

ara diria unes paraules per la mònica terribas, directora de TV3 i una gran comunicadora, o almenys això em pensava....
però no ho diré, sempre és millor el que calles que el que dius, però m'he emportat una gran decepció.

aquí està el vídeo, centreu-vos sobretot en la part final.
val a dir que en aquest vídeo hi falta la última part on acabaven la notícia els presentadors del TN, i era la part que més m'ha molestat!

http://www.tv3.cat/videos/1592259